Valérie, que ens acull a casa seva, ens ha preparat l’esmorzar per començar bé el dia. I com no, les crêpes són part important. Deixem el poblet de Laforest-Landernau i posem ruta a Quimper (Kemper en bretó), un dels llocs més recomanables de la zona i capital de Finisterre.
Aquesta petita ciutat bretona té un barri antic realment maco, amb unes cases d’estil medieval i estrets carrers de llambordes. Segurament deu ser un lloc massa turístic en temporada alta, però al maig és ideal.
Saint-Corentin, la seva Catedral, destaca per sobre de tot, i ens guia mentre voltem pels carrers. Botigues, restaurants… Les façanes de les cases són realment curioses. La ceràmica és famosa en aquesta ciutat, i trobem moltes botigues on venen la popular “faïence” de Quimper. Així s’anomena aquest art de pintar a mà peces de ceràmica i enfornar-les a molt alta temperatura.
Nombrosos ponts i passarel·les creuen el riu Odet, i la Place Terre au Duc és un dels enclaus més cèntrics. Molts carrers porten nom d’antics oficis, degut a que els gremis es van instal·lar al voltant de la Catedral mentre aquesta es construia (segle XIII). Carrer de Boucheries (carnisseries), Kéréon (sabaters en bretó)…
Però a nosaltres ens entusiasma la Place du Beurre (Plaça de la Mantega), on trobem creperies a tot el seu perímetre, i al mig, taules i cadires per degustar un dels plats més típics de La Bretanya. Cal dir, que tot i generalitzar amb les crêpes, a la Bretanya només les dolces reben aquest nom, ja que les farcides amb ingredients salats es diuen “Galettes”, i són molt més fosques perquè són fetes amb blat sarraí. Som-hi!, a menjar de nou un bon plat d’aquesta antiquíssima recepta bretona.
Amb la panxa plena ens dirigim a la següent destinació, el petit poblet de Pont-Aven. Situat a la desembocadura d’un rierol, està envoltat de boscos i és conegut sobretot per dos motius: les seves galeries d’art i les famoses galetes de mantega.
La relació amb l’art es remonta al segle XIX , quan es va convertir en lloc d’escapada pels artistes parisencs. El més cèlebre sens dubte va ser Paul Gauguin. Així, si volem, podem comprar algun quadre o pintura mentre degustem les galetes de Port-Aven. Serà impossible marxar del poble sense entrar en alguna de les moltes botigues on venen i fan galetes.
Tenim moltes ganes de veure el mar, i ens apropem a la costa. Arribem a Anse de Rospico, un petita i tranquil·la cala on ja trobem banyistes. L’aigua és freda, però el sol ens acompanya i fa caloreta. Conduim vorejant el mar i passem per petits pobles com Kerascoët o Trévignon i arribem a platges com la Plage de Raguénez.
La seguent parada és Concarneau (Konk Kerne en bretó. Ens encanta llegir els noms en aquesta llengua!). Aquest lloc continua sent, com fa molts segles, un poble pesquer, però ara el turisme és la base principal de l’economia.
Diuen que al juliol i agost s’omple de turistes recorrent els seus carrers, però ara (maig) és ideal. Imprescindible visitar el Bastió de Concarneau, anomenat Ville Close i situada al port, que protegia antigament la ciutat dels atacs anglesos. Per accedir a aquest lloc enmurallat hem de travessar un pont de pedra i ens trobarem una successió de botigues, restaurants i paradetes.
Necessitem descansar i fem un beure en una de les moltes terrasses. Quan som a punt de marxar, passem per davant d’una bonica creperia. Ens mirem llegint-nos el pensament: -“Rematem la jornada amb una altra crêpe?” Dit i fet!
Sense remordiments gastronòmics decidim entrar i omplir la panxa amb una crêpe salada (galette) i una altra dolça de postres. Esperem la visita del notari per a que ens acrediti que hem entrat al llibre Guiness dels Récords creperils, però aquest no apareix. Hem fet un autèntic ple! Crêpes per esmorzar, dinar i sopar… Us hem dit que ens agraden molt??? Ens prometem variar el menjar els propers dies!
Up! La bona vida ens fa perdre de vista el rellotge, i tot i que en aquesta època de l’any es fa de nit molt tard (a les 22h encara hi ha llum) anem malament de temps per la nostra propera destinació. Volem a anar a Pointe du Raz, on tothom diu que es pot veure la millor posta de sol de La Bretanya. Per accedir s’ha de pagar entrada al Centre de visitants, deixar el cotxe a l’aparcament i recórrer a peu o en petits busos els 800 metres fins al Cap.
Anem contra-rellotge, i a sobre ens encantem amb la visió que trobem quan, poc abans d’arribar, passem per la Baie des Trépassés (Badia dels Difunts). En aquesta meravellosa platgeta el sol comença a amagar-se i veiem que per arribar a Pointe du Raz la carretera abandona la costa i pot ser que ens perdem la posta de sol mentre conduim. Què fem? Estem indecisos. Tot és tan maco!!
No ens arrisquem. Parem el motor i decidim veure com s’acaba el dia a la Baie des Trépassés. La llum és màgica i només trobem una família i una altra parella a molts metres de nosaltres. Sempre ho diem, l’espectacle de veure marxar el sol és una de les coses més maques que es poden veure al món. I no s’ha de pagar!! La natura és sàbia. Restem embadalits fins que el sol s’amaga del tot… Moments com aquest són impagables.
Llàstima que no hem pogut arribar fins a Pointe du Raz. Bé, ja tornarem… Són aquelles coses que ens fan pensar tornar a una destinació tard o d’hora. Sempre queden coses a veure! On sí que ens apropem és a Pointe du Van, l’altre Cap on es pot veure la costa i els penya-segats mentre el sol s’amaga. Allà veiem unes quantes autocaravanes aparcades i preparades per passar la nit. Mmmm!
Això ens fa pensar que aquest vehicle és una molt bona opció per visitar La Bretanya. En els propers dies acabarem corroborant aquest pensament. Ens ho apuntem a la llista de futurs viatges…
Són passades les 23h i estem a més d’una hora del poble on dormim. Aprofitem el dia al màxim. De tornada encara parem a llocs que ens encanten. Fotografiem molins de vent que s’alcen imponents entre verds camps de blat; admirem esglésies que destaquen als diferents pobles per on passem; i fins i tot parem a admirar un tranquil port ple de vaixells a Douarnenez.
La nit se’ns tira a sobre, però el silenci i la bona temperatura fa més màgic el moment. Arribem cansadíssims, però ben contents. Quins plans tenim per demà? Bé, els consultarem amb el coixí…
- RECORREGUT FET DEL DIA: 340 km
- TOTAL ACUMULAT RUTA: 1.600 km
Clica per veure el Resum de la Ruta per La Bretanya:
BonaVida Travel 
D’entrada, aquest post fa salivera, i mira que no és de cap recepta!! Recordo prou bé la vila de Quimper, una de les més boniques que vaig visitar mentre vaig ser a la Bretanya, i que em va recordar el còmic de l’Astèrix i Obèlix. Molt xula la foto de la muralla, quines ganes de tornar-la a veure! I tastant les famoses crêppes, que a la bretanya són galêttes si són salades, i més fosques que les dolces. El poble de Cncarneau, també una meravella, on un amic que estudiava amb mi a la universitat de Nantes hi va conèixer la que seria després la seva futura esposa… i més enllà, també mostreu llocs on encara no he anat, i això vol dir que, tard o d’hora, caldrà deixar-s’hi caure. I tan de bo pugui fer-ho així com dieu, amb l’autocarabana, que llàstima que sigui tan cara de llogar perquè sinó, és un vehicle genial.
Realment Quimper ens va agradar molt, Marina. Un dels llocs més macos de la ruta. I tens tota la raó, les crêpes salades són galettes, i nosaltres som uns fanàtics. De fet, fa temps que si en fem a casa, tenim farina de blat sarraí, que li dona un toque especial.
Tenim pendent un futur post parlant més detalladament de la gastronomia que ens vam trobar a la Bretanya, i allà ho explicarem millor. Però hem afegit a aquest post un petit apunt sobre la diferencia entre galette i crêpe, perquè ens has fet veure que és millor.
I el tema de l’autocaravana, tenim molt clar que si tornem a la Bretanya, ho farem en aquest vehicle. Som uns enamorats de recórrer llocs amb autocaravana, i ja estem preparant un proper viatge en aquest vehicle…
Gràcies pel teu comentari Marina. Ens encanta llegir-los, sobretot d’una persona que ha viscut a la zona, i que és tota una experta en gastronomia. Com bé dius, torna a venir salivera al rememorar la ruta.
Una abraçada!!
Gràcies a vosaltres per fer-m’ho gaudir de nou! A mi em va passar el mateix, vaig tornar carregada de farina…. he he he. Costa desenganxar-se de les galettes, eh? Després, a Còrsega, vaig descobrir-ne unes encara potser més bones i tot, les de farina de castanya! Petons, parella.
Ei, ens hem enganxat a la ruta una mica tard però l’anem seguint! La Bretanya és una ruta que tenim moltes ganes de fer! Som uns enamorats de les rutes slow per França: hi ha tants petits pobles per visitar i tantes coses bones per menjar!
Ah! I corroborem el que diu la Marina! Les crepes (i els pastissos) de castanya de Còrsega són impressionants!
Uf! Tenim tantes coses a explicar d’aquesta ruta, que no trobem el temps necessari per publicar-la.
Com dieu, la combinació de petits pobles i bon menjar és fantàstica, i d’això en vam tenir una bona dosi…
Ah! I haurem de corroborar “in person” la qualitat de les crepes de Còrsega!!! Volem poder assegurar-ho en primera persona!!