El dia que va canviar la història del món. Així es pot definir el 6 de juny del 1944, el dia que les tropes aliades van fer el gran desembarcament a les costes de la Normandia francesa per realitzar una de les batalles més sagnants i cruels de la història.
Visitar aquesta zona és capbussar-se en la història, i fer-ho durant els actes de celebració de l’aniversari ens trasllada encara més a reviure moments impactants de la II Guerra Mundial. Trepitjar les famoses platges on milers de soldats dels dos bàndols, aliats i alemanys, van morir no deixa indiferent a cap visitant…
Ja fa temps que volíem visitar aquesta part de la Normandia, però la casualitat ha fet que coincidís amb els preparatius d’una celebració tan viscuda en tots els pobles i ciutats, on l’ocupació nazi és especialment recordada.
Els anys passen, i tot i ser una data amb un rerefons sentimental, la celebració ha anat variant cap a actes lúdico-festius, que atrauen milers de visitants. Només dir-vos que vam trobar allà més gent reunida que en tota la resta de la ruta per la Bretanya! Exposicions, rutes guiades, llocs a visitar, inclús un concurs a la millor caracterització bèlica… Les carreteres, pobles i ciutats són plens de vehicles militars antics, i la gent es vesteix amb uniformes militars de la Segona Guerra Mundial. Famílies senceres disfressades passejant en jeeps per les platges normandes. Sembla el gran rodatge d’una pel.lícula!
Però la festa no ens ha d’esborrar de la memòria el que realment es conmemora, el desembarcament amfibi més ambiciós de tots els temps, en un intent de les tropes aliades per alliberar Europa de l’ocupació nazi. Coneguda com la Côte de Nacre (Costa de Nàcar), 80 quilòmetres de costa entre les ciutats de Caen i Ste-Mère-Église, va ser el lloc triat per efectuar l’Operació Overlord, coneguda com a Dia D (Jour J en francès).
150.000 soldats (la majoria americans, canadencs i anglesos) van desembarcar aquell dia, provinents de 6.000 embarcacions en un atac sense precedents. Més de 10.000 van perdre la vida en les primeres hores, sota la resistència alemanya.
Una barbaritat que no et deixa indiferent mentre camines per les platges on, 75 anys abans, tenia lloc tot el que expliquem. Poques vegades hem trepitjat llocs amb tanta història al darrera.
Sorprèn el nom de les platges, que en l’actualitat continuen fent servir el nom en codi que se les va donar al preparar l’atac: Sword, Juno, Gold, Utah i Omaha. Precissament en aquesta última, situada a la petita població de Colleville-sur-Mer, va tenir lloc el combat més brutal del Dia D. Avui, un enorme monument anomenat The Braves, ho recorda.
Visitem Caen, la capital de la Baixa Normandia. L’avui pròspera ciutat, va patir una de les més cruentes conseqüències de la batalla. Més del 80 per cent de la ciutat va ser completament destruït, i el seu centre històric va cremar durant 11 dies seguits. Terrible!
Trepitgem Bayeux, la primera ciutat alliberada pels aliats després del Desembarcament. Allà ens trobem molts soldats que vénen a conmemorar els actes d’aquesta setmana. La barreja de veritables tropes que preparen actes conmemoratius i gent disfrassada de l’època és surrealista, però no deixa indiferent. Obligatori visitar el Cementiri Militar Britànic, amb més de 4.000 tombes. Mentre passejem en silenci entre elles, és tot un honor conèixer un dels veterans de la Segona Guerra Mundial que queden vius. Quantes històries ens podria explicar aquest home!
Arromanches és un altre població costera famosa per convertir-se, durant la batalla, en un gran port pre-fabricat a base de grans caixes de ciment i permetre el desembarcament de 2’5 milions d’homes, 4 milions de tones d’equipament i 500.000 vehicles.
Un altre cementiri a veure és el Cementiri Americà, amb 9.000 tombes de soldats morts durant la Campanya.
Les batalles a Normandia van fer que les tropes aliades accedissin a les costes franceses. El 25 d’agost d’aquell mateix any els aliats van alliberar París. 8 mesos després, l’Alemanya de Hitler es rendia.
Història pura d’un dels llocs on es va escriure una de les pàgines més tristes de la humanitat. Qui diu que viatjant no es pot aprendre res???
Clica per veure detalls i altres articles de la ruta per la Bretanya i Normandia:
BonaVida Travel 
Posa els pèls de punta veure les vostres fotografies i llegir el que expliqueu… Quina sort haver pogut visitar-ho coincidint amb l’aniversari!
Molt bones fotos, com sempre!
Gràcies!!
Poques vegades hem sentit un sentiment tan intens mentre visitem un lloc. Tanta història junta ens ha arribat el cor!
I la coincidència amb l’aniversari ha sigut tot un encert. Visca els viatges!!
òndia!! Quina passada que hi hagueu pogut ser ara! Em llegiré l’article en calma, s’ho mereix! Les fotos fan molt bona pinta…! Petonets, parella.
Marina, ha sigut tot un encert visitar Normandia aquests dies. Hem pogut combinar el sentiment històric amb el turisme més pur.
Segur que tard o d’hora tornem a Normandia per descobrir més llocs.
Gràcies pel teu comentari!!!
Increïble coincidir aquí el dia de l’aniversari!!! Quanta emoció es respira veient veterans de la guerra! Tenim moltes ganes de visitar aquest indret… 🙂
Hola nois,
Per nosaltres era una qüestió sentimental visitar les platges del Desembarcament, però vam acabar muntant una bona ruta, especialment per la Bretanya.
A més, vam probar una modalitat viatgera que encara no haviem fet mai: l’intercanvi de cases. Vam poder combinar-ho amb un parell de families, i l’experiència va ser magnífica.
Una d’aquelles rutes plenes de bones vivencies!!!
Gràcies pel comentari!
No sé si és que el lloc és bonic per se, o són les fotos que hi aporten un toc especial! M’ha semblat molt curiós això de les tombes amb “un soldat alemany”, sense noms ni res… al cap i a la fi, també van ser víctimes de la guerra… no? Molt bona entrada, t’afegim al nostre blogroll i ens anem llegint! 🙂
Hola nois/es,
Esperem que la suma del lloc i les fotos facin especial una destinació. Les platges del famós Desembarcament tenen un component sentimental molt gran, i ha sigut un orgull visitar-les en unes dates tan senyalades.
Ens va impressionar veure com algunes tombes no tenien nom, algunes d’alemanyes i d’altres d’aliats. La guerra devia ser un horror per tots els bàndols…
Molt contents de descobrir un blog viatger com el vostre. També us afegim al blogroll i seguirem els vostres articles amb molta atenció!
Salut i bons viatges!!!
fa tres anys baig visitar aquets llocs i emb ban inpresionar molt
Les vostres fotos son molt macas
Moltíssimes gràcies pel teu comentari.
Com dius, aquesta part de França és realment espectacular i sempre trobarem racons ben xulos per visitar. I creu-nos quan diem que sovint les fotos no poden mostrar la bellesa dels llocs que trepitgem…
Estic començant a seguir-vos i m´agrada molt el vostre blog.
Estic mirant coses de cara a poder visitar la Bretanya i Normandia aquest estiu , i m´està resultant de gran ajud la vostra publicació.
Ja fa temps que volem escaparnos a aquesta zona on, a més, hi viu un nebot meu des de fa uns quatre anys.
Hola Santi,
Som uns enamorats d’aquestes regions de França, i esperem tornar aquest any, si la cosa afluixa i podem tornar a viatjar. Estem encantats que el nostre blog t’agradi, però sobretot que et serveixi d’ajuda, ja que això és una les millors coses que ens poden dir. 🤩🤩🤩👏🏻
Esperem que gaudeixis de la teva ruta, i sobretot, tenint família allà, segur que et portarà a llocs realment increïbles.
Si t’agrada seguir els nostres consells i estar més al dia de les escapades que fem, pots seguir-nos a Instagram
@bonavidatravel
Salut i molts viatges!