Escapada a Lió i Ginebra -França i Suïssa-

 

Un plan: veure un partit de futbol de l’Europa League a Lió. Una idea: agafar el cotxe i aprofitar aquesta visita per arribar fins a Suïssa, un país que ens feia molta il.lusió trepitjar. Un objectiu: menjar una fantàstica fondue en algun restaurant ple de formatges. Dit i fet, muntem una ruta en cotxe i, tot i el fred, ens disposem a combinar turisme, esport i gastronomia… Us sona??? 

Disposem de 5 dies per endavant (del 25 al 29 de novembre 2013) i per aprofitar-los al màxim, decidim que la primera nit ja volem passar-la a Ginebra. Fem d’una tirada la ruta, parant per dinar i estirar les cames, i tenim sort que, tot i les baixes temperatures, ens acompanya el sol continuament. Fer aquest ruta en cotxe ens permet una llibertat de moviments enorme, i no patir per l’equipatge. De fet, quan ens adonem de com va de carregat el cotxe, veiem que hem agafat més coses per 5 dies, que tota la que portàvem pels 30 dies de l’última ruta per Indonèsia i HongKong.

Arribem a Ginebra passades les 8h del vespre, i és clar, ja és negre nit. Ens instal.lem a l’hotel Ibis Centre Nations (veure nostre opinió a Tripadvisor), amb una bona relació qualitat/preu si tenim en compte el que costa dormir en aquest país. Tenim un llistat preparat de llocs on sopar i recorrem la ciutat decidits a arrodonir el dia. El primer lloc que trobem ens encanta, el Cafe du Soleil, poc turístic i ple de gent local, però sense reserva ens diuen que serà impossible sopar-hi. No importa, tenim més locals a la llista. El segon ens convenç. Es tracta de la Bergerie du Gruyerien i només entrar ja sabem que volem una Fondue Moitié-Moitié (mitat de gruyere i vacherin). Espectacular! Només portem dues hores a la ciutat i ja hem aconseguit el primer repte del viatge!

La ciutat de Ginebra ens agrada (veure post). En aquesta època està molt tranquil.la, i passejar pels seus carrers és genial. El seu casc antic, ple d’història; els seus Parcs, amb uns colors groguencs i vermellosos; els seus barris, com el bohemi Carouge; la zona de les Nacions Unides; els carrers comercials… Voltem i voltem. Ah! I no ens oblidem la divertida anècdota de trobar-nos a Iñaki Urdangarin i que ens fes de fotògraf (veure post).

A l’anar en cotxe, aprofitem per conèixer altres llocs. Intentem fer tota la carretera que voreja el gran Llac Léman (proper post), però com que ens aturem continuament per gaudir dels llocs, només podem fer la mitat. Visitem poblets maquíssims, com Coppet, Nyon, Rolle, Morges… Continua fent fred, però el sol brilla al cel.

Decidim que no ens donarà temps de fer tot el perímetre del llac, i quan arribem a Lausanne ens ho prenem amb calma. La ciutat està molt animada, i un cop deixem el cotxe a un pàrquing, ens proposem caminar pel centre. Ens trobem amb la sorpresa que ja han obert el Mercat de Nadal de Saint François, cosa que ens encanta! Es fa tard i, com sempre, ens hem despreocupat de l’hora. El plan és dormir a Lyon, i som a més de 200 quilòmetres de la ciutat francesa. A sobre, no podem circular per les autopistes suïsses, que ens ajudaria a arribar una mica abans, ja que allà no es paga peatge, però has de comprar una ‟vignette” per poder circular tot l’any, i nosaltres hem decidit que per un parell de dies no és necessari…

Arribem a Lió quan són més de les 22h de la nit, i el que més ens preocupa és no trobar cap restaurant obert (només podem pensar en el menjar…). Hem triat l’hotel Mama Shelter (veure la nostra opinió a Tripadvisor), un lloc molt modern, i ens quedem sorpresos al veure la festa que hi ha al seu restaurant. Mentre ens registrem, ens expliquen que el seu restaurant és a la vegada un bar de copes, i és un lloc de moda a la ciutat. -‟I encara donen de sopar?”– ‟I tant” -ens diuen. Doncs no es parli més. Deixem la maleta i a menjar, que tenim gana! Dj i música en directe, una enorme taula de formatges i alguna copa… Tornem a fer el ple!!!

A Lió caminem amunt i avall per trepitjar el màxim de carrers. Ens sorprèn la grandària de la seva Place Bellecour; creuem alguns dels múltiples ponts que travessen els seus rius Rhône i Saône; gaudim de la seva Ciutat Vella; admirem la seva Catedral de Saint-Jean Baptiste i la Basílica de Notre Dame de Fourvière…

També tenim la sort que acaben d’inaugurar el Mercat de Nadal, ideal per tastar les mil coses que ofereixen a les parades i contagiar-te de l’ambient nadalenc.

I arriba el moment que estàvem esperant, el partit de l’Eurolliga que enfrontarà l’Olympique de Lyon amb el Real Betis (bé, per ser sincers, no hauríem de parlar en plural. El seguidor del Betis sóc jo i la Cristina ja fa prou d’entrar al camp per donar suport. Però mica en mica va canviant els colors blaugranes pels verd-i-blancs… Je,je,je…). El trajecte fins a l’estadi de Gerland és ben fàcil, ja que té parada de metro directa. Com ens agrada aquest ambient futboler just abans d’un partit. Formem part de la marea de seguidors que van cap al camp, una sensació que teníem moltes ganes de viure a Europa (amb el que costa viure al Betis classificat per competicions europees…). El resultat va ser el de menys (una nova derrota, per variar).

L’últim dia de l’escapada també ens ho vam prendre amb calma. Després d’esmorzar i comprar els millor souvenirs francesos (unes boníssime barres de pa) tornem cap a casa xino-xano, encara amb temps per aturar-nos al bonic poble d’Orange i buscar un bon restaurant per dinar. Tal com ens havien dit a Lió, el temps començava a canviar, i el sol de tots aquests dies deixa pas a un cel gris i lleig.

Una escapada molt completa, on la gastronomia ha sigut una part molt important. Hem tingut la sort de passejar per alguns Mercats de Nadal com el de Lausanne o Lió, però abans d’acabar l’any encara tindrem temps per visitar un altre. Gairebé sense desfer la maleta tornem a voltar per Europa. Visca els viatges!

• Facebook
• Twitter
• Instagram
• YouTube