Pell de gallina! Així podem definir aquest passat 11 de setembre, diada Nacional de Catalunya. I és que tot feia preveure una jornada molt emotiva, realitzant el repte que es va plantejar l’Assemblea Nacional de Catalunya d’unir el país amb una cadena humana, però viure-la va ser realment màgic.
Més de milió i mig de persones s’estimen que van participar en la celebració més important feta mai a Catalunya. L’ èxit, a més de sentiments patriòtics, creiem que va ser el tractament lúdico-festiu que va adquirir l’esdeveniment. I això es podia veure en les persones que van participar en la cadena: joves, avis, dones, homes, nens… famílies senceres! La nostra destinació era la població d’Amposta, a les Terres de l’Ebre.
Ens va tocar treballar aquell dia, cosa que va tenir un factor positiu i un altre negatiu. El pitjor és que volíem documentar aquest dia amb moltes fotos i records de la diada, però va ser realment impossible. Tot i portar la càmera a sobre, la majoria d’imatges són fetes amb mòbil mentre intentàvem treballar. La part bona, és que justament gràcies a la feina, vam poder gaudir de l’experiència de la diada en tot el seu conjunt. Sense entrar en detalls, us explicarem que ens havíem d’encarregar de mostrar per televisió el que passava a Amposta. I les sensacions són alhora fàcils i difícils de descriure. Complicades perquè no trobem les paraules adequades per transmetre el que vam sentir, però també fàcils, perquè segur que molta altra gent ho entén sense que s’hagi d’explicar, ja sigui perquè també va assistir o perquè ho va seguir per algun mitjà de comunicació.
Sempre hem dit que aquest blog es basa en explicar les nostres sensacions quan sortim de casa i voltem pel món. Doncs avui simplement volem transmetre el nostre sentiment quan expliquem al món com ens sentim a casa, al nostre país!!!
Informació i preparació de la ruta 
Va ser un gran dia arreu de Catalunya, i que us toquès treballar però en una feina que sobretot era de captar imatges, doncs mira… tampoc és tan dolent… com a poc per a nosaltres! 😉
I tant! Hi ha dies com els de la Diada, que és tot un honor poder treballar mostrant el que passa!
Sigui com sigui, va ser un dia històric per recordar, per això ens agrada guardar-ho al blog, que és el nostre raconet de la memòria.
Gràcies pel teu comentari!!
Un dels dies mes importants de la nostra història. La sensació individual però va ser molt mes impactant la diada de l’any passat, ja que hi érem tots junts.
Varem estar a punt de canviar el nostre Tram per un de les Terres de l’Ebre, però necessitàvem descansar una mica desprès de la pallissa americana.
Una abraçada
Segur que el jetlag americà us deu afectar mínimament, però la gran Diada us ha recuperat de cop. Segur!! jejeje. Ens hauria agradat fer un munt de fotos, però va ser impossible. No ens podíem despistar ni un instant per mostrar a tothom que mirés la televisió el que passava a Amposta.
Però com sempre, encara que poquet, ens encanta buscar sempre alguna imatge una mica diferent. La foto que comentes de la “retaguardia”, Miquel, està feta amb el mòbil, i ens va agradar molt observar com tot el carrer principal del municipi era ple de gent, i aquest grupet de senyores s’ho miraven amb curiositat des de la porta de cada seva.
Per cert la foto de las de la “retaguardia” és èpica…. fins i tot el gos les mira extranyat !!!
Que vau treballar? Sou periodistes? ostres, jo també! Vaig treballar al matí i prou, però, perquè a la tarda també vaig enllaçar les mans a la cadena que ha fet història! Visca Catalunya.
Noooo, Marina, no som periodistes! Som incapaços d’escriure res (amb prou feines ho fem amb el blog, je, je). Més aviat estem a la part de darrera de la noticia, mostrant amb imatges el que els periodistes volen explicar (realització de tv). Ahir va ser un dia molt maco, no només pel que significava la jornada, sino pel desplegament muntat a tota Catalunya.
I no sabíem que tu eres periodista, Marina. Quina gràcia! Ja sabem perquè, a més de bona cuinera, expliques tan bé les receptes!!
Gràcies pel comentari!!
Un dia històric que alguns vam haver de viure en la distància a través d’imatges com les vostres. A veure si un altre dia la Via arriba fins a Madrid i m’hi puc unir! 😉
Una abraçada!
Jajaja. Suposem, Anna que serà difícil veure la Via arribant algun dia fins a Madrid, però no estaria gens malament.
La diada d’aquest any ha sigut un dia especial i ens ha fet posar la pell de gallina. Quina gentada a tot arreu!
El nostre blog és un calaixet amb les sensacions que sentim quan viatgem, però també un lloc on guardar grans experiències viscudes. Així sempre podrem reviure-la!
Una abraçada i gràcies pel teu comentari.
Jajajaja boníssima la foto de les Maries jajaja
Baires
És que estaven ben col.locadetes per la foto!!! Ens encanta apartar sovint la mirada del lloc principal, i buscar detalls interessants lluny del focus d’atenció. 😉
Moltes gràcies pel teu comentari.