La història que volem explicar sobre aquesta foto, també és la de moltes altres fotos. És la foto que marca la diferència entre portar a sobre un accessori o deixar-lo a caseta quan som de viatge. Estem parlant del trípode.
Som uns fans declarats d’aquest complement que, a vegades, pot marcar el grau de satisfacció a l’hora de fer una foto. I no parlem pas de la bellesa d’una foto. No estem dient que una imatge captada amb trípode quedi més maca que una sense… Aquí ja entrem en gustos personals. Parlem d’aconseguir la foto que tenim al cap quan ens plantegem capturar qualsevol raconet del món.
Aquesta foto concretament mostra Lombard Street, a San Francisco (USA). Un famós carrer amb molta pendent i ple de corbes. Volíem accentuar justament totes aquestes corbes, i la manera que vam pensar era amb el rastre de llums que deixaven els cotxes al baixar. Com fer-ho? Amb un temps d’exposició llarg. Impossible d’aconseguir sense un trípode (o algun invent que ens faci la mateixa feina, es clar).
Com ja hem explicat d’altres vegades, algunes fotos es prenen al moment, gairebé sense pensar, perquè alguna cosa està passant davant nostra i d’altres, som nosaltres els que imaginem primer l’enquadre que volem, i després intentem passar-ho al sensor de la càmera. I aquí, és quan realment valorem al trípode.
És veritat, portar-lo a sobre durant molta estona és un “conyazo”, (i nosaltres som dels que sortim pel matí d’un hotel i no tornem fins la nit abans de dormir), però qui ha fet l’esforç de transportar-ho, també agraeix moltíssim haver-ho fet. Sobretot quan ja ens marxa la llum, quan volem jugar amb la càmera o fins i tot quan volem fer-nos autoretrats… (quantes vegades, si viatgeu en parella, heu fet la famosa foto turística on només surt un integrant de l’equip?). Doncs sí, es poden fer fotos dels dos sense demanar a ningú que ens dispari la càmera! Sense que ens hagin tallat el cap! Sense estar desenfocats o moguts!!!
Aquest post és una petita crida a fer servir una mica més el trípode. Un element del que existeixen molts models i tamanys, per càmeres grans i per compactes (es pot portar dins la motxilla o el bolso).A nosaltres fa anys que ens acompanya un de mida mitjana, especial per viatjar, que fa temps vam comprar al Japó. I és que no hi ha res com imaginar-se una foto, plantar el trípode i la càmera, i després de disparar comprovar que allò que havíem imaginat podem inclús millorar-ho.
Clica per veure i llegir altres posts relacionats amb la fotografia
BonaVida Travel 
Nos pasó en Santorini.
Intentar hacer una foto de larga exposición y tener que buscar donde dejar apoyada la cámara. Lo que pasa es lo que comentas, todo el día con el trípode…., uffff. De momento “cargo” con un crío de dos años, jajajajajj!!!!
Ja,ja,ja. Tens raó Xavi. No es pot comparar un trípode amb un nen de 2 anys! Ens ha sortit un post una mica reivindicatiu, però sabem que no sempre és possible carregar més pes quan voltem per alguna ciutat.
Gràcies pel teu comentari
El meu és força gran i tinc dubtes sobre si emportar-me’l o no però veient fotos com aquesta se’m treuen els dubtes. Una abraçada!
Com sempre diem, Anna, dependrà de si voleu/podeu anar carregats, però si us agrada fer fotos, és un bon complement.
Existeixen unes mides especials per viatjar, que pesen poc i entren a les motxilles. Ideals per emportar-se’ls a tot arreu.
Gràcies pel comentari.
Una abraçada!