Els habitants de Toronto són especialistes a marxar fora el cap de setmana i això es nota a la ciutat. Així que nosaltres decidim fer el mateix mentre estem instal.lats al Canadà, i aquest passat finde decidim visitar la Ville de Québec.
I mare meva quin contrast!! En primer lloc ens trobem amb els dies més calorosos i assolellats des que som al Canadà. Després, la ciutat és molt diferent arquitectònicament parlant. Els carrers i places ens fan pensar que ens hem traslladat a Europa. I per últim, tenim el tema de l’idioma. Sabíem que al Québec són francòfons, però ens va sobtar (molt gratament) veure fins a quin punt arriba la barrera idiomàtica.
Tot i que l’anglès i el francès són els idiomes oficials, no vam trobar cap placa de carrer, cap indicació ni cap rètol en la llengua de Shakespeare. Sí, és clar que a moltes botigues turístiques podíem llegir ambdós idiomes, i que molts treballadors de cara al públic parlen les dues llengües, però sempre, sempre, se’ns dirigien en primera instància parlant el francès. I donava gust quan et demanaven la procedència, i al respondre “Barcelona” deien “Aaaah!! Catalogne!“.
Però tornem als carrers de Québec… La ciutat té un nucli antic realment maco, i una zona que dóna al riu, molt agradable per passejar. De fet, una de les majors sorpreses és trobar-se muralles que envolten la ciutat vella. Estan perfectament cuidades i fins i tot existeix una ruta per recórrer bona part d’elles per sobre, amb la ciutat als nostres peus. Al capvespre, els joves es reuneixen sobre aquestes muralles per veure com marxa el sol, uns llegint, altres bevent…
Tota aquesta zona dins la muralla és le Vieux-Québec, molt visitada, però tot i la gentada, ha sigut com traslladar-nos a algun raconet de París. Si fins i tot tenen barrio latino…
La zona més coneguda és la que envolta la Place Royale i el carrer més transitat, la Rue Du Petit-Champlain, ple de botigues, galeries d’art i restaurants. Anomenada la Ciutat baixa (Basse-Ville), es comunica amb l’Alta (Haute Ville) mitjançant un costerut carrer (Côte de la Montagne), que ofereix una drecera en forma d’escala (la Escalier Casse-Cou, literalment l’Escala Trenca-colls). També podem utilitzar un funicular, però els que no volem fer-ho (com nosaltres), hem de fer treballar les cames. I és que el desnivell entre diferents barris de Québec és enorme.
Això també ho notem a l’anar a la part nova de la ciutat, el barri Nuovo-St-Roch. Baixar és fàcil, però les escales per tornar a pujar són terribles (ai, l’edat!!!)
Però si hem de quedar-nos amb una imatge, aquesta seria la del conegut Hotel Château Frontenac, situat a la Ciutat Alta (Haute Ville). No hi ha postal de Québec on no surti aquest hotel on durant la Segona Guerra Mundial es va planejar el famós Dia D (Desembarcament de Normandia). Ens comformem amb visitar el seu hall i trepitjar història pura. Nosaltres no ens podem queixar, ja que passem 2 nits a l’hotel Le Capitole (veure la nostra opinió a Tripadvisor), un antic teatre on encara fan representacions i concerts; molt maco, modern i ben situat. Al costat del Château Frontenac trobem la Terrasse Dufferin, un passeig de fusta a la vora del penya-segat, amb el riu a sota. Aquest passeig condueix cap als Plans d’Abraham, un lloc històric on el 1759 les tropes angleses van derrotar a les franceses marcant la història del Canadà.
Clica sobre qualsevol imatge per obrir la galeria
També trepitgem le Marché du Vieux-Port (ja sabeu que som apassionats de visitar els mercats de tot arreu) i fem una agradable passejada per la zona portuària (tot i que no tenen mar, la ciutat està situada al costat del riu Saint-Laurent) seguint un llarg carril bici que ens porta de nou a la ciutat vella.
En definitiva, Québec ha passat a la nostra llista d’aquelles ciutats que ens enamoren a les poques hores de trepitjar-les, i el cap de setmana ha passat ben ràpid, això sí, els nostres peus han tret fum com mai…
BonaVida Travel 
Sembla molt maca Quebec!!! ^_^
I tant, Verónica. Québec ens va semblar preciosa, i ens va fer un temps genial. Vam aprofitar moltíssim el cap de setmana i és un d’aquells llocs que apuntem a la llista per tornar tard o d’hora.
Gràcies pel teu comentari!!!!
Lo del idioma ja m’atrau perquè per a mi l’anglès es una barrera casi be infranquejable, però a mes per el que expliqueu i per les fotos sembla una ciutat molt atractiva i si a mes te un bon mercat ….. Nosaltres marxem avui a Oporto …. “casi casi” per desconnectar cinc dies i agafar una mica d’aire.
Una abraçada.
Molt i molt maco ens va semblar el Québec!!!
Imma, Miquel, que us ho passeu molt bé per Oporto. Segur que gaudiu moltíssim d’aquesta escapada.
Una abraçada
Oooohhhh! Els paisatges brutals del continent americà amb l’encant de la cultura europea… El Québec és com una mena de paradís per a nosaltres! Quines ganes d’anar-hi i encara més després de veure les vostres fotos!
De moment, nosaltres ens conformem amb petites escapades més a prop. Hem desfet la maleta de Londres i l’hem tornat a fer. Madrid ens espera!
Així ens agrada, que no pareu. Amunt i avall.
Només hem pogut estar un cap de setmana al Québec, però hem gaudit moltíssim. Teníem pensat anar més dies un cop acabades les classes, però ara podrem dedicar tots els dies que ens quedaran un cop acabat el curs a veure més llocs… Genial !!!
Vagi bé per Madrid
He tingut una estona lliure a la feina i he pogut recuperar tot el material que heu penjat. Es impresionant tot el que descobriu, el que expliqueu. Més, més…..
No torneu, heu de fer la ronda per la resta del planeta.
Jajajajaja. Gràcies per les teves paraules Xavi.
Ja ens agradaria a nosaltres trobar un patrocinador i que ens paguès voltar pel món explicant les nostres aventuretes… Però de moment, per poder viatjar necessitem treballar i estalviar tot el possible!
Uf, tenim tantes coses a explicar que no acabariem mai, però no trobem temps per seure i escriure. Cada dia voltem i voltem buscant nous racons de Toronto, o repetim els que més ens agraden.
Ja saps, sempre que tinguis una estoneta, segur que tenim un nou post per explicar-te alguna cosa…