Caminar, voltar, passejar… Cada tarda, quan acabem les nostres classes d’anglès, és un plaer tenir temps per fer el que més ens agrada: descobrir racons de la ciutat de Toronto. I a més, gaudir de tots els espectacles possibles. I una de les coses que teníem a la nostra llista, era el poder veure un partit de Hoquei sobre Gel, l’esport rei a Canadà.
L’equip principal de la ciutat són els Toronto Maple Leafs, que juguen a la NHL (National Hockey League), però aconsellats (com sempre de manera genial) pel Martí i l’Anna, decidim anar a veure un partit dels Toronto Marlies que juguen a l’anomenada segona divisió del hoquei, la AHL (American Hockey League). La raó és que els preus de les entrades valen la meitat, i ens diuen que s’hi deixen la pell a cada partit perquè és la porta d’entrada a la lliga principal. La majoria de partits són molt més intensos!
Doncs dit i fet, agafem la combinació més ràpida de transport urbà (metro+tramvia) i ens apropem al Ricoh Colliseum, on només arribar ja veiem una gentada de seguidors. Fem cues per les entrades i ens deixem aconsellar a les guixetes: “hola, és la primera vegada que venim a veure Hockey i no en tenim ni idea. Un bon lloc per gaudir de l’espectacle?”
Ens col.loquem a prop de la pista, i ens preparem per un dels esports més ràpids i físics que hem pogut veure mai. Els Toronto s’enfronten als Oklahoma City Barons, ja que la lliga canadenca i americana estan unides. Minut de silenci per les víctimes de l’atemptat a Boston i comença el show!!!
No pillem gaire les regles, però cridem com bojos animant l’equip com si fossim seguidors de tota la vida. El moment freaki arriba quan ens enfoquen amb una càmera de televisió i sortim pel marcador gegant que penja del sostre!! La Cristina és prou ràpida per inmortalitzar el moment!!! I és que a cada pausa del joc, la televisió que retransmet el partit es dedica a fer sortir els espectadors pel video-marcador, cosa que encanta a la gent.
Cheerleaders, música… segurament el joc és el que menys importa, però ja us diem que els Toronto guanyen per 2 a 1, això sí, amb un final ple de baralles i cops. I és que la duresa d’aquest esport és mítica. I encara no entenem com no es fan més mal amb els cops que reparteixen. La gent aplaudeix com boja i ens barregem entre la marea humana per sortir de l’estadi al crit de: “Let’s Go, Marlies!!!”.
Clica per veure altres posts de Toronto al blog
Aquest és un post “in situ”, és a dir, escrit des del lloc del que parlem
Informació i preparació de la ruta 
Ohhhh! Ara sí que em feu molta enveja! És una de les meves il.lusions! És el que té haver estiuejat de petita a Jaca al costat de la pista de gel… Volia ser jugadora de hockey de gran. Confesseu: éreu capaços de saber on era la pastilleta a cada moment?
Ibana
Teníem moltes ganes de veure un partit d’aquests, i la veritat és que va ser fantàstic. No només el joc,sino tot el que hi ha al voltant d’ell. Vam gaudir moltíssim. Tens raó,costava molt seguir les jugades, però vam seure apropet de la pista, i es veia força bé.
I et pots creure que 9 mesos fent la mili a Jaca i no vaig anar a veure cap partit de Hoquei???