Un any més, seguim el costum de visitar el nostre estimat Montseny després de la primera nevada important de l’any, i a finals de novembre agafem el cotxe, reservem un restaurant de l’entorn, i ens disposem a visitar un paisatge ben enfarinat.
Conduïm per la carretera BV-5114, que agafem des del poble de Sant Celoni i a mida que pugem d’altitud, comencem a veure indicis de neu. I fred, molt fred. A les 14h el termòmetre del cotxe ja marca -1 grau a les zones d’ombra.
I el paisatge que trobem, com sempre dins d’aquest Parc Natural, és magnífic. Les fulles omplen el terra del bosc, i el silenci i la solitud que ens envolta encara fa més maco el lloc, i quan trobem una bona capa de neu, encara gaudim més.
Fem una pauseta per dinar al Restaurant Sant Marçal, que la cadena Husa té a la carretera entre Viladrau i Santa Fe. No fem cap post per destacar-lo, perquè encara que correcte, no el vam trobar al nivell que esperàvem.
I amb les panxes planes, deixem el cotxe a un parell de punts del Parc, com per exemple l’Àrea de les Ferreres, i caminem una mica entre arbres i paisatges maquíssims. I és quan el sol abandona el dia, que nosaltres també decidim tornar cap a casa amb la satisfacció d’haver gaudit d’un dels entorns naturals més macos que tenim al costat de casa.
BonaVida Travel 
Hola nois!! Reconec que us havia abandonat una mica… però torno amb força per seguir amb atenció les vostres cròniques fotogràfiques, que sempre em deixen embadalida davant la pantalla de l’ordinador… veig que el Montseny està preciós!! M’agrada molt, anar-hi a la tardor, i amb enfarinada encara més! Llàstima que he tingut un constipat estupendo que m’ha fet quedar al llit. Però aquest cap de setmana potser ens hi escapem. Veig que l’única cosa que potser no val la pena és el Sant Marçal… oi? Petons!!
El Montseny està genial en aquesta època de l’any. Val la pena apropar-se per gaudir d’un entorn tan maco.
Esperem que ja estiguis recuperada del teu costipat, perquè en aquesta època de l’any és ben normal enganxar algun refredat.
El Restaurant Sant Marçal no estava gens malament, però potser nosaltres aquell dia esperàvem més… La veritat és que no ens va entusiasmar, però vam dinar bé. Tu que ets experta en menjars, si saps algun lloc al Montseny on dinar bé, no dubtis a compartir-ho. Je, je. Ens encanta trobar nous restaurants per la zona.
Gràcies pel teu comentari, Marina
Mmmmm… quines ganetes d’acostar-m’hi un dia d’aquests! També m’ha sorprès que el Sant Marçal no us agradés… No hi he anat mai, però n’havia sentit coses extraordinàries… Un dia potser hauriem de fer una quedada blocaire vallesana, no? 😉
El Montseny ofereix un entorn increïble, Missmad, i el tenim més aprop del que pensem. El restaurant Sant Marçal estava bé, però nosaltres esperàvem algo més. Simplement no l’afegiriem a la nostra llista de Recomanacions Top. (La veritat és que ara que ho pensem, fa molt que no trobem un per recomanar. Hem de posar remei a això.)
I tens raó, algun dia hauríem d’organitzar una trobada blocaire. Sempre és un plaer parlar amb gent amb hobbies i gustos semblants.
Una abraçada.