DIEM ADÉU A LA NOSTRA CARAVANA
Oooooh!!! Avui ha sigut un dia trist. Ens hem d’acomiadar de la nostra companya de viatge durant tota aquesta ruta per Alaska. Arriba el dia de tornar l’autocaravana… Mare meva, com ha costat recollir totes les coses que teníem disperses pels calaixos i tornar-les a posar dins la maleta. I això que intentem viatjar amb el mínim possible! A més, l’hem deixat super-neta, que no ens diguin que no l’hem cuidat!
Conduïm direcció la ciutat de Wasilla, on hi ha l’empresa de lloguer de caravanes (bé, de fet és casa dels amos), i ja anem amb el temps just. Com que ens encantem amb tot, ens falten hores. A més, necessitem buscar una Dump Station (lloc on buidar els dipòsits d’aigües de les caravanes), ja que al càmping on hem dormit no en tenien, i això ens ha trencat els plans. Finalment trobem un a l’entrada de la ciutat d’Anchorage.


Però som incapaços de fer d’una tirada el trajecte. Ens continuem aturant a boscos i llacs a fer alguna foto. Costa acomiadar-se de tanta natura…

Finalment ens trobem amb la Sabine, la dona encarregada del negoci de les caravanes. És d’origen alemany, però es va casar amb un americà fa més de 20 anys. Ella ens retorna amb el seu cotxe a Anchorage, la ciutat més important d’Alaska, i on tornarem a passar una última nit. El trajecte dura gairebé una hora, però l’omplim explicant les nostres anècdotes del viatge i tot el que està passant amb Catalunya aquestes últimes setmanes (no sé si ens ha entès gaire, però creiem que s’ha fet una idea del que és Catalonia).

Arribem al nostre Bed&Breakfast Artic Fox Inn, i després de deixar les maletes visitem, com ja vam fer el primer dia de ruta, el centre d’Anchorage. Mare meva, la ciutat ens sembla una altra! La veiem més gran i més plena de vida, però sabem que és degut a la ruta que hem fet per la resta de l’Estat. Ara veure a 5 persones juntes ja ens sembla una multitud (hem estat tan sols…). Fins i tot entrem a un centre comercial, i visitem botigues de tot tipus. Entre elles l’Apple Store, on ens encanta tocar l’últim model d’iphone (sí, hem trobat a faltar una mica de tecnologia… Ho sentim).


Mengem en un xino, i berenem al Studio Café (grans pastissos). Ens apropem al mar i visitem alguna botiga de regals i fins i tot una de roba de muntanya que fa molt bona pinta (dins l’hotel Captain Cook). Si arribem a saber que existia aquesta botiga hauríem viatjat amb menys equipatge i bona part l’hauríem comprat aquí.

Tornem al nostre B&B, i posem una rentadora. Però no calculem que volem anar a sopar i només tenim el pantaló del xandall net (la resta continua rentant-se). Pot semblar tonto, però no ens atrevim a entrar al restaurant on teníem pensat sopar i acomiadar-nos d’Alaska. És una mica “elegant”. Doncs entrem al F Street, més tipus “bar”, on estan fent un partit de futbol americà per la tele, i l’ambient està genial. Ple a tope, trobem uns forats a la barra just davant del cuiner. És tot un espectacle veure’l preparar un munt de plats diferents. Triem unes bones hamburgueses per acabar el dia, copa de vi i cervesa d’Alaska. I què fàcil és que establir conversa amb aquesta gent! Uns, que si d’on venim (no sabem amb què ens deuen notar que som guiris… Jeje!), els altres ens demanen per les fotos que estem fent…



Anem a dormir amb el nostre típic nus a l’estòmac abans d’agafar un vol. Demà al migdia volem, però no cap a casa encara. Visitarem l’altre estat americà que també està separat de la resta d’estats: Hawaii. Que no s’aturi “la bona vida”!!
Quina peneta que us ha fet deixar la vostra Elena, oi? Però de ben segur que us esperen noves i emocionants aventures a Hawaii!!! Quina sort! Bon viatge, i fins aviat!!!!
Moltes gràcies Marina pel teu comentari i per seguir-nos durant la nostra ruta per Alaska.
Una abraçada!
Què bé acabar un viatge… per començar-ne un altre!!!!! vosatres sí que sabeu!!!!!! petons i bon viatge!!!! 😉
Si, si Vicky, que no parin els viatges. Aquest any no ens podem queixar, ja veurem com anirà l’any vinent.
Moltes gràcies pels teus comentaris.
Una abraçada!!
Dons a canviar de vestuari i de paisatge però a seguir gaudint de les vostres vacances. Entenc perfectament el que dieu de l’autocaravana, la llibertat que et dona es impagable. Bon vol !!!!
I tant Imma. L’autocaravan ens ha permès un tipus de viatge que a nosaltres ens agrada moltíssim. Ja la trobem a faltar moltíssim.
Ara mateix ja som a Honolulu, Hawai, i és un plaer poder vestir en màniga curta i xancles. La calor també ens agrada…
Gràcies pel teu comentari