MÉS DE 3.000 QUILÒMETRES DE CARRETERA FETS

Ho reconeixem. Avui hem trencat una de les regles no oficials que tenim al bloc: intentar no repetir restaurants, cafeteries i serveis, per intentar veure el màxim número possible. Hem tornat a esmorzar al Two Sisters Bakery, a Homer. És que ens ha agradat tant que no hem pogut triar una altra. I ho hem intentat, eh? Hem passat per davant d’un parell que feien bona pinta, però és que allà ens tracten tan bé… Fins i tot hem comprat provisions per berenar durant la ruta.

Sortim de la Two Sisters Bakery amb provisions vàries…

Ruta que ha consistit en desfer bona part de la carretera ja feta anteriorment per apropar-nos a Wasilla, el lloc on tornarem demà la nostra estimada autocaravana. Per cert, potser no ho hem dit, però per tot arreu veiem caravanes com la nostra. A nosaltres ens sembla enorme, però n’hi ha que viatgen en autèntics transatlàntics amb rodes. Bona part del recorregut d’avui hem recordat moments i llocs on ens havíem aturat al fer-la per primera vegada. “Mira, allà vam veure aquell riu”, “Allà vas baixar a fer aquella foto”… Ens hem adonat que parlàvem com si portéssim 3 mesos a Alaska, i avui és el dia 18!

Nosaltres ens pensem que conduïm un trasto enorme, però hi ha autèntics monstres…

O d’altres amb formes vàries. Com l’abella-caravana…

Tornem a posar benzina al bitxo (quan acabem la ruta farem recompte de despeses…) i per primera vegada omplim el tanc de gas propà (hem de tornar la caravana amb tots els tancs plens). És el gas que ens ha servit per cuinar, fer funcionar la nevera i la calefacció. La veritat és que pensàvem que gastaria més, però no ha estat gens malament (omplir-ho ens ha costat 27 dòlars).

Hem dinat, com la majoria de dies, en una zona ben maca, i la xef Cristina ha fet una mica de pasta. Hem calculat bastant bé les existències que portàvem. Tot i que els dinars i sopars que hem fet a restaurants aquests últims dies, farà que potser ens sobri alguna cosa (4 patates, embotit i poc més).

Per cert, parlant de la nostra autocaravana, que és diu Elena (cada una de les caravanes de la petita empresa on l’hem llogat té un nom de dona…) us la volem mostrar amb més detall. Fa uns dies que vam gravar un vídeo, però no ens atrevíem a penjar-lo (un cop vist ens feia vergonya), però avui ens fa tanta pena saber que és la darrera nit amb ella, que ja no ens importa tant…

Per la zona de Russian Lake, juraríem que hem vist un enorme ós a peu de carretera i fugint cap al bosc. No ens ha donat temps ni a obrir la boca que ja ha sortir disparat, però això ens ha esverat, i ens hem endinsat per les carreteres secundaries de la zona, esperant veure algun animal més. Tenim mono de veure animalons! Però a banda de perdre’ns, no hem vist res (bé, només maquíssims paisatges, que com que són el pa de cada dia ja ens sembla la cosa més normal del món. Com ens hem malacostumat…).

Les aigües de l’Anchor River baixaven ben vermelles

Un altre dels moltíssims llacs d’Alaska, el “Arc Lake”

Ens encanta viatjar durant la tardor. Quins colors…

Sembla que el Denali River baixava amb força aigua!

Més endavant tornem a parar per fer també l’últim berenar dins la caravana. Com ens agraden aquests moments. Dolç per mi, salat per la Cristina, i tranquil.litat i bones vistes per a tots dos!

I un berenar més dins la caravana.

El dia s’acaba i parem a l’únic càmping que hem trobat obert. Hem preferit no fer zona d’acampada per poder tenir internet i mirar coses que ens falten reservar per continuar la ruta, però hem anat a parar a un lloc bastant “cutrillo”, sense cap tipus de servei ni wifi. No podrem acomiadar a la nostra caravana amb un lloc com es mereixia… Però suposo que no ens ho tindrà en compte, després de dormir, com nosaltres, a llocs que ens han semblat espectaculars. Comencem a recollir coses, que tenim repartides per tots els armariets i endrecem bona part de l’equipatge. Última nit amb la nostra estimada autocaravana. La trobarem molt a faltar…

Amb molta pena comencem a preparar les maletes…

Publicat per BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

6 Comments

  1. missmadaboutravel 25 Setembre 2012 a les 10:52

    GEnials nois! Ara començarà la segona part de l’aventura, amb caloreta, platges idil·liques i paisatges de pel·lícula! 😉

    Resposta

    1. Ja,ja. Tens raó Missmad, això no s’acaba, i ja tenim ganes de canviar de temperatures i vestir menys roba. Encara que trobarem molt a faltar Alaska.
      Això sí, estem super-cansats, i ens encantaria tenir un d’aquells dies de sofà i no fer res. Però ens és impossible, no sabem parar quiets quan som fora de casa…
      És per això que no farem una ruta diària des de Hawaii. Ens roba massa hores de son, i hem preferit fer algun resum i detallar-ho més quan tornem a casa.Tot i així, estem molt contents del vostre seguiment. Us ho agraïm moltíssim.
      Una abraçada!

      Resposta

  2. Com veieu s’agafa afecte a un “bitxo” com la autocaravana…. I es que et trobes com a casa i a mes a mes et permet anar a tot arreu. Us comprenc perfectament quan dieu que la trobareu a faltar.

    Ara esperarem la segon part del vostre viatge que te tambe molt bona pinta.

    Una abraçada

    Resposta

    1. I tan, Miquel. Sembla mentida però, tota la por i el respecte de veure el primer dia un vehicle tan gran, es converteixen en admiració durant la ruta. Ens ha anat de conya descobrir una petita part d’aquest estat americà en aquest tipus de transport.
      Recomanaríem a tothom que visitès Alaska, fer-ho en autocaravana!!!!
      Moltes gràcies pel teu comentari

      Resposta

  3. Totalment d’acord, que als llocs bons s’ha de repetir. I carai, quins trastos, no? d’això en diuen carabanes? Quins bitxos, i tant! M’agrada el nom que li heu posat a la vostra, Elena, i encara més haver-li vist les entranyes… i encara m’agrada més sentir-vos la veu. Us expliqueu molt bé! Nois ,els paisatges tardorencs que heu trobat són una passada… aquests ocres que et deixen captivada… vaja, que feu una enveja de por, ves què us he de dir! I que bona tornada, que segur que també us aportarà alguna sorpresa… petons!!!

    Resposta

    1. Ja veus Marina, d’aquí res deixarem les nostres feines per fer-nos actors i presentar vídeos d’autocaravanes. Quina vergonya quan ens veiem! Però quan som de viatge fem moltes pallassades.
      La nostra ruta per Alaska arriba al seu final, però no pas el nostre viatge. Avui mateix agafarem un vol per descobrir algunes de les moltes illes de Hawaii.
      Moltes gràcies pel teu comentari.
      Una abraçada!

      Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s