DISSABTE TRANQUIL, FENT VIDA DE POBLE
Comencem a intuir el final de la nostra ruta, i avui hem tingut aquesta sensació més que cap altre dia. Homer serà el nostre últim poble a visitar en la ruta per Alaska… Després desfarem camí fins tornar a Anchorage, on surt el nostre vol.
Però per celebrar-ho, hem anar a fer un brunch, aquest àpat que s’han “inventat” els americans pels caps de setmana: una barreja d’esmorzar i dinar. El que ells no saben és que això ja ho fèiem nosaltres quan tornàvem de festa els dissabtes a la nit…
Però bé, hem repetit a la nostra bakery preferida de Homer, la Two Sisters. Jo (Cristina) he menjat una fantàstica sopa marroquina amb pollastre i verduretes i el Manel, per no perdre el costum, ha demanat una super marranada de les seves, amb sucre a tope, que es deia “Sticky Ban”, o sigui, “Enganxifós prohibit”. Us podeu imaginar què tal era!
Després del brunch i ja que feia un dia boníssim hem voltat per tot arreu. Hem visitat el Farmers’ Market que fan cada dissabte al matí. Munten paradetes on venen productes locals i/o artesans. És petitó però bastant autèntic.
Ens acostem al Split de Homer, una llengua de terra que entra al mar, i avui sí que hem pogut veure àligues! Com que la marea era baixa, ens hem pogut acostar força a una d’elles, que s’ha deixat fotografiar una bona estona, tot i que no ens hem atrevit a anar més mar endins per por de quedar-nos enganxats en el fang! I el Manel ha tornat a maleir no portar un teleobjectiu més potent…
També voltem pel port de Homer. És ple d’amarres i vaixells.Allà es concentren també molts bars i restaurants.
Després de la sessió faunística, hem pujat fins una muntanya d’uns 300 metres, que hi ha al costat de Homer, per la East Hill Road, des d’on hi ha unes vistes genials de tot el poble, les muntanyes de l’altra banda de la badia i fins i tot les glaceres Dixon, Portlock i Grewingk.
I per acabar de rematar, hem fet una volteta per les botigues del poble. Gens malament! Hem fet temps fins l’hora de sopar i finalment hem decidit sopar al restaurant que teníem reservat, el Captain Pattie’s. Ahir vam acabar amb les panxes plenes, però avui també promet.
Seiem amb vistes al mar, i la noia que ens aten és super-amable. Ens decidim per un petit entrant, amanides i peix: salmó, una espècie de bacallà i el rockfish (no tenim ni idea com és deu dir en català). Hem acribillat a la noia a preguntes; tenen moltes classes de tot, de peix, de salses, d’acompanyaments… Uf! Ens demana quina salsa volem per l’amanida, i nosaltres pretenem que ens expliqui cada una. Impossible! Ens ha portat una mostra de totes amb el nom apuntat. Quina paciència, la pobra…
Per nosaltres és molt d’hora (acabem de sopar a les 21:30h), però som els últims a sortir del restaurant. Aquí funcionen com a la resta d’Europa, i a nosaltres ens costa aquest horari, encara que entenem que és millor per tot. Trobarem a faltar el poble de Homer…
Informació i preparació de la ruta 
Com sempre unes fotografies extraordinàries. Quant torneu m’agradaria que completéssiu la vostra ruta amb un mapa per fer-nos a l’idea de per on heu passat.
No us queixeu de que la ruta s’acaba, perquè encara us queda una segona part a la que us acompanyaria sense pensar-ho gaire.
Moltíssimes gràcies Miquel pels teus últims comentaris. Hem estat un parell de dies sense cap connexió a internet. Com sempre ens encanta que us agradin les fotografies, que són una part molt important del nostre bloc.
Ens hauria agradat completar la informació diària amb un mapa de la nostra ruta, però no hem pogut fer-ho. Tot així, quan arribem a casa, detallarem les carreteres i llocs on hem passat. A més de donar més informació i consells de tota la nostra ruta.Tenim moltes més coses a explicar. Encara que segurament farem una pauseta als nostres posts. No ens veiem amb forces de fer una entrada diària a Hawaii, així que ho deixarem per la tornada.
Gràcies com sempre per seguir-nos.
Manel i Cristina