PRIMER DIA DE PLATJA
No era el lleó tan ferotge com pintava. Hem passat la nit sense saber ben bé on havíem anat a parar, i amb la sensació d’estar perduts. Però aquest matí el dia ha començat esplèndid, i hem vist que havíem acampat a Crooked Creek State Recreation Site, al costat del riu Kasilof. Hem aprofitat per estirar les cames i fer una volteta.
I també hem esbrinat perquè totes aquestes zones d’acampades semblen desertes i tancades: aquesta setmana ha acabat la temporada oficial de pesca!






La següent parada, continuant per Sterling Road, ha sigut a Clam Gunch. Des d’una zona d’acampada pots baixar fins a la platja. La visió és fantàstica. Un petit riu arriba fins al mar. La marea baixa ens ha permès una llarga passejada, i tota l’estona ens ha acompanyat la visió perfecta dels volcans Redoubt i Iliamna com a fons.

La ruta d’avui promet. Un altre punt pintoresc: l’església Ortodoxa Russa i el cementiri que té al costat, a tocar del petit poble de Ninilchik. Ens acostem a la Old Village (la part antiga) d’aquest poble, un singular enclavament, on la comunitat russa es va establir quan Alaska pertanyia a Rússia. Sabien el que es feien. Segur que passaven molt de fred, però quines vistes que tenien…



Precisament continuem una mica més, però decidim parar a dinar al nostre restaurant/caravana de 3 estrelles Michelin, amb els volcans de fons. El dia és tan clar que es veuen perfectament els cims. Ah! Ja trobàvem a faltar dies com aquests!



Enfilem carretera fins arribar a la turística ciutat de Homer. Bé, tornem a dir-ho, turística deu ser a l’estiu, perquè ara són 4 gats. Però trobem diferents restaurants, botigues i serveis oberts. Comencem entrant a l’oficina d’informació. Allà ens expliquen què fer i veure a la ciutat. Intentem cremar un últim cartutxo d’excursió: contractar un vol amb avioneta per arribar al Parc Nacional de Katmai, ja que no hi ha carreteres. Volem veure més óssos. Però la majoria d’empreses (i n´hi ha moltes) ja han tancat, i les que queden no volen perquè la previsió del temps no és clara. Què hi farem! La part bona és que ens estalviarem els 1.200 dòlars que costa l’excursió!


Per compensar-ho, anem a berenar a la magnífica cafeteria/bakery Two Sisters. Fantàstica!

Ens instal.lem al càmping Driftwood Park, amb vistes al mar. És un dels més complerts a nivell de serveis, però també dels més cars (41 dòlars/nit). La mitjana de preus durant la nostra ruta va dels 10 dòlars a les zones d’acampada més senzilles, fins els 35 els més complerts, passant per no pagar res a diferents zones lliures.
Però encara és d’hora i no podem parar quiets. Conduïm per tots els carrers del poble per veure què ens ofereix. Passem pel bonic llac Beluga, on hi ha les diferents companyies que organitzen excursions. És ple d’hidroavions. El poble té una altra zona d’activitat, plena de restaurants i botigues, la Homer Spit. És una llengua de terra que s’endinsa sobre la Badia Kachemak. Bonica. Una estreta carretera amb aigua a banda i banda (més o menys alta, depenent de la marea), i on podem veure alguns animals marins. Ens diuen que és un bon lloc on veure àligues, però no en trobem cap.


Ja que estem allà, reservem taula per demà al que ens diuen és el millor restaurant de la ciutat, el Captain Pattie’s. Decidim que aquesta nit només farem alguna cosa light, però al poble. Ja toca sopar fora de la caravana. Voltem una mica i ens atrau el Cafe Cup, on veiem gent esperant. Ha de ser bo! No tenim reserva, però ens ofereixen una bona taula deseguida. Tenim ganes d’algun sandwich i/o amanida, però quan veiem la carta no té res a veure amb això. Uf! Els plats que veiem a la resta de taules són enormes. Tot sembla magnífic. Peix fresc, bona carn, gran carta de postres… Déu meu, nosaltres no volíem, però ens han obligat a menjar com a golafres! Unes amanides de primer, i costelles i peix fresc de la zona. I ho rematem amb un pastís que no vam entendre de que era fet, però que era boníssim!



Arribem amb les panxes massa plenes al càmping. Quin tiberi. Ara no sabem si anul.lar el restaurant de demà a la nit… Estàvem fent bondat a la nostra caravana i ara ens menjarem totes les existències del poble de Homer.
Quant el cel s’obra per fi…tot sembla meravellós. Us felicito per les fotografies dels volcans i per la “manduca” que us vareu ficar entre pit i esquena. Demà espero que repetiu i no anul-leu la reserva del restaurant on tenia pensat anar-hi.
Agafeu forces que quant torneu us necessitem per fer camí plegats cap a un estat propi.