DIA I SI…?

Quin dia més estrany. Normalment ja ho tenen les vacances on no tenim res reservat ni sabem on pararem, però aquesta ruta per Alaska encara ho accentua més. El disposar de l’autocaravana per viatjar, et permet una llibertat de moviments tan gran, que de vegades costa decidir cap a on vas. I això és el que ens ha passat avui…

Estava vist que la nostra estada per la ciutat de Seward havia de ser passada per aigua. Ens aixequem plovent, i anem a esmorzar de nou al centre, però aquesta vegada amb la caravana. No tenim ganes de tornar a quedar xops. Sincronitzem l’esmorzar amb una rentada de roba a la bugaderia (rentem i assequem la roba mentre fem un bon breakfast!).

Tota la roba ben neta!

A la zona on acampem, ens trobem una àliga de cap blanc que aixeca el vol entre la boira

I ja pensàvem que no podríem sortir de Seward, perquè la carretera estava pràcticament inundada, però ha sigut deixar la ciutat enrera, i la pluja ha parat. Casualitat?

La caravana circula sota la pluja

I a sobre ens carreguem els paraigües!

Agafem la Sterling Hway, una carretera molt maca. Tornem a gaudir dels colors dels arbres, el rius i els llacs, com per exemple el Tern Lake. Suposem que és l’hora de plegar pels pescadors, ja que veiem un munt recollint estris a les vores del riu Kenai, amb unes meravelloses aigües turqueses. Ens costa molt decidir on parar, on seguir, on girar… No perquè no ens agradi el que veiem, sinó tot el contrari. Volem veure-ho tot, i descobrir tots els racons. I si girem per aquí…? I si agafem aquest caminet…? I si…?

El Tern Lake

És hora de recollir trastos i tornar a casa

El llac Kenai

Els pescadors han vist alguna cosa al bosc

Ens aturem en un raconet, al costat del riu i ens mengem unes amanides. Als supermercats Safeway pots preparar-te-les al teu gust i les venen a pes.

Una bona amanida per dinar (no mengem pas malament…)

Al vespre arribem a la ciutat de Soldotna. Com totes les d’Alaska, a l’entrar trobes les benzineres, i botigues genèriques (McDonald’s, Subway, Tacobell, concessionaris de cotxes, restaurants…). Nosaltres parem a una de ben curiosa: “The moose is loose”. Una barreja de pastisseria i botiga de regals, relacionats amb el Moose,  (els alces). La Cristina ha gaudit com una boja; samarretes, pijames, gorros, adhesius, pins, clauers… de tot amb la cara d’aquests animals.

Ho vull comprar tot!!!!! De moment, em quedo aquest pijama…

No pot faltar la botiga Harley Davidson

Omplim el “bitxo” de benzina i tornem a dubtar d’on passar la nit. Un primer càmping no ens convenç, i si continuem una mica més…? Ui, el següent està tancat, i si busquem un altre…? I l’ i si… ens ha portat a que s’ha fet fosc i no sabem on parar. La majoria de càmpings que tenim a la guia estan tancats per finalització de temporada. Però com que molts no estan a la carretera general, ens hem endinsat cap a la zona de boscos del poble de Kasilof. Allà, ens trobem amb una mare i una cria de Moose, i és clar, ens encantem una bona estona. Parem el motor i deixem que mengin ben a prop nostre.

El Moose ens mira amb cara de “què passa, nois?”

Ell a la seva, menjant…

Finalment, i gairebé sense saber com, anem a parar a una zona d’acampada lliure, però sembla tancada. Tot i així, és molt tard i ja és casi negra nit. Decidim acampar, encara que no les tenim totes amb nosaltres. El lloc està massa apartat, i de nit, sembla més inquietant del que segurament és. I a sobre ens trobem un altre moose (enormeeeeee), menjant al costat del lloc d’acampada. Au, la Cristina comença a preparar una mica de sopar, i jo estic a punt de convidar-lo a que sopi amb nosaltres…

I els colors del cel agafaven força

La llum marxava, i els boscos agafaven un aire fantasmagòric

I si ens movem…? I si continuem buscant on acampar… ? Sols, negre nit, i els típics sorolls del bosc. I si…?

Anuncis

Publicat per BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

5 Comments

  1. missmadaboutravel 22 Setembre 2012 a les 13:10

    Quina aventura que esteu visquent… 😉 Continueu postejant!

    Resposta

    1. Moltíssimes gràcies pel teu comentari. Això és una passada! Encara no sabem com podempenjar una entrada diaria, perquè no sempre disposem de wifi…

      Resposta

  2. D’acord, ja és oficial… Us odio profundament! Tot el viatge a New England intentant veure un Moose. Una hora de guàrdia al capvespre amagats en un llac on ens van assegurar que anaven sempre a beure i l’únic que en vam treure va ser que se’ns mengessin els mosquits. Al final em va consolar pensar que els Moose no existien i que era una invenció per a turistes i vosaltres m’heu tret aquesta il·lusió… Grrrrrr!!!!!

    Resposta

    1. Doncs ens van fotre un bon susto aquests Mooses. Són enormes, i t’apareixen pel mig de la carretera. Però jo prefereixo els óssos o les àligues, són més macos!!!
      I no ens odiïs tant, dona…je,je

      Resposta

  3. Ens feu recordar temps meravellosos que varem viure amb la nostre autocaravana viatjant per tot Europa…. la sensació de llibertat es increïble i també les nits en soledat escoltant els sorolls del bosc amb un ull mig obert per li les mosques.

    Jo no arribo a odiar-os per tot el que esteu visquen, però ja em falta poc….. la experiència amb el Mooses es un pas mes cap aquesta fita.

    Estem vivint en directe dia a dia tot el que feu… i això de debò, no te preu. Gracies

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s