RUTA PER ALASKA – Dia 15 –

DIA I SI…?

Quin dia més estrany. Normalment ja ho tenen les vacances on no tenim res reservat ni sabem on pararem, però aquesta ruta per Alaska encara ho accentua més. El disposar de l’autocaravana per viatjar, et permet una llibertat de moviments tan gran, que de vegades costa decidir cap a on vas. I això és el que ens ha passat avui…

Estava vist que la nostra estada per la ciutat de Seward havia de ser passada per aigua. Ens aixequem plovent, i anem a esmorzar de nou al centre, però aquesta vegada amb la caravana. No tenim ganes de tornar a quedar xops. Sincronitzem l’esmorzar amb una rentada de roba a la bugaderia (rentem i assequem la roba mentre fem un bon breakfast!).

I ja pensàvem que no podríem sortir de Seward, perquè la carretera estava pràcticament inundada, però ha sigut deixar la ciutat enrera, i la pluja ha parat. Casualitat?

Agafem la Sterling Hway, una carretera molt maca. Tornem a gaudir dels colors dels arbres, el rius i els llacs, com per exemple el Tern Lake. Suposem que és l’hora de plegar pels pescadors, ja que veiem un munt recollint estris a les vores del riu Kenai, amb unes meravelloses aigües turqueses. Ens costa molt decidir on parar, on seguir, on girar… No perquè no ens agradi el que veiem, sinó tot el contrari. Volem veure-ho tot, i descobrir tots els racons. I si girem per aquí…? I si agafem aquest caminet…? I si…?

Ens aturem en un raconet, al costat del riu i ens mengem unes amanides. Als supermercats Safeway pots preparar-te-les al teu gust i les venen a pes.

Al vespre arribem a la ciutat de Soldotna. Com totes les d’Alaska, a l’entrar trobes les benzineres, i botigues genèriques (McDonald’s, Subway, Tacobell, concessionaris de cotxes, restaurants…). Nosaltres parem a una de ben curiosa: “The moose is loose”. Una barreja de pastisseria i botiga de regals, relacionats amb el Moose,  (els alces). La Cristina ha gaudit com una boja; samarretes, pijames, gorros, adhesius, pins, clauers… de tot amb la cara d’aquests animals.

Omplim el “bitxo” de benzina i tornem a dubtar d’on passar la nit. Un primer càmping no ens convenç, i si continuem una mica més…? Ui, el següent està tancat, i si busquem un altre…? I l’ i si… ens ha portat a que s’ha fet fosc i no sabem on parar. La majoria de càmpings que tenim a la guia estan tancats per finalització de temporada. Però com que molts no estan a la carretera general, ens hem endinsat cap a la zona de boscos del poble de Kasilof. Allà, ens trobem amb una mare i una cria de Moose, i és clar, ens encantem una bona estona. Parem el motor i deixem que mengin ben a prop nostre.

Finalment, i gairebé sense saber com, anem a parar a una zona d’acampada lliure, però sembla tancada. Tot i així, és molt tard i ja és casi negra nit. Decidim acampar, encara que no les tenim totes amb nosaltres. El lloc està massa apartat, i de nit, sembla més inquietant del que segurament és. I a sobre ens trobem un altre moose (enormeeeeee), menjant al costat del lloc d’acampada. Au, la Cristina comença a preparar una mica de sopar, i jo estic a punt de convidar-lo a que sopi amb nosaltres…

I si ens movem…? I si continuem buscant on acampar… ? Sols, negre nit, i els típics sorolls del bosc. I si…?