LA MARE DE TOTES LES TEMPESTES

14_alaska_pluja_caravana

Segurament exagerem, però avui no ha sigut pluja precisament el que ha caigut a la ciutat de Seward, sinó una bona tempesta! Mare meva. Ja en plena nit hem sentit com queia un bon aiguat. I nosaltres al costat del mar. Per ser sincers, més d’un cop m’he preguntat si havia posat bé el fre de mà… Ja al matí hem vist que seria impossible sortir a navegar pels Fiords de Kenai, que era el que teníem pensat fer. Què fem? Ens esperem un dia més per si canvia el temps? Continuem la ruta?

Era maco veure ploure darrera la finestra de la cafeteria…

Carrer de Seward

I a aquests dos se’ls para la moto en el pitjor moment!

El millor és decidir-ho mentre fem un bon esmorzar. Fem una passejada sota el paraigües i anem a la cafeteria Sean Bean, al centre de la ciutat. Tenen un ambient agradable i wifi. Una companya de taula ens explica que està arribant una bona tempesta a la zona, i quan li expliquem que volíem sortir amb vaixell ens riu i ens deixa anar la típica frase de: “Això és Alaska, nois!”. Total, que no navegarem.

Mentre plou fem un cafetó i ens connectem a internet al Sea Bean

Comença a caure una pluja intensa i a bufar molt de vent. La tempesta s’apropa. Decidim visitar el Sealife Center, una mena de petit oceanari on tenen diverses espècies de peixos, aus i altres animals de la zona. Però com que jo he tingut la gran idea d’anar a esmorzar a peu (la Cristina volia anar en caravana), hem quedat ben xops. Els carrers semblaven rierols, l’aigua baixava amb força i creuar la vorera era missió impossible, a més de trencar els paraigües!! Uf! Hem entrat al Sealife que pensava que ens confonien amb unes foques i ens tancaven a la piscina…

El lloc no és molt gran, però pots veure diversos aquaris amb moltes espècies de peixos. La llàstima és que estan fent diverses reformes i tenen algunes exposicions tancades. Però també hem de dir que a conseqüència, ens han cobrat la meitat del preu de l’entrada.

Un parell de lleons marins

Amb diferents espècies de salmó

El moviment de les meduses hipnotitzava la vista

Genial la samarreta. Hairy Otter (llúdriga peluda)

Després d’allargar la visita tant com hem pogut, tocava anar a buscar la caravana, que estava a l’altra punta de Seward. Ens hem quedat mirant una bona estona el carrer des de les portes del Sealife Center, com si algú hagués de desconnectar un interruptor i fer que la pluja parés. És llavors quan hem sentit les primeres paraules en castellà de tot el viatge. Un “joder” ben hispano, que ens ha fet començar una conversa amb dues parelles de bascos que també es troben de ruta per Alaska. Després d’acomiadar-nos, hem decidit que la Cristina es quedava a l’edifici, i jo sortia a buscar la caravana. Maleïda forma física. He arribat al càmping com si hagués fet una marató, i a sobre xop de dalt a baix. Com es movia el “bitxo”. Les ratxes de vent eren brutals, i costava conduir la caravana.

Després de recollir a la Cristina volem buscar un bon restaurant on dinar. Ens ho mereixem. Doncs avui no toca! Ha marxat la llum de la ciutat. Voltem en caravana pels carrers, però ningú té llum. No importa! Tenim la casa amb rodes, i la nevera plena d’existències. Ens aturem entre dos carrers per no notar tant el vent, i preparem un bon dinar. Ah! Temps de relax. De fet, ara que ho pensem, fins i tot ho necessitàvem. Estem molt cansats, i no parem de fer coses cada dia. Està bé una mica de descans…

La llum torna, i volem fer un cafetó, però molts llocs ja no han tornat a obrir, i d’altres tanquen massa d’hora per nosaltres. Anem a un supermercat (Safeway) on sabem que hi ha un Starbucks. Aprofitem i comprem carn per fer el sopar. Ens tornem a instal.lar al mateix càmping d’ahir a la nit, el Waterfront Park, però aquesta vegada ens allunyem una mica més de l’aigua. Per si de cas… Un dia tranquil, però a més de 8.000 quilòmetres de casa. Tampoc està tan malament!

Acabem el dia escrivint al bloc i llegint una mica…

Anuncis

Publicat per BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

14 Comments

  1. M’agrada molt com us preneu les dificultats climatiques. El video bonisim. Sou uns cracs !!!

    Resposta

    1. I tant Miquel, al mal temps bona cara. Ja sabíem que en aquesta época de l’any podíem trobar pluja, però les dates de les vacances manen. A més, resulta una mica més barato moure’ns per aquí en temporada baixa.
      I sobretot, a partir del setembre hi ha moltes més possibilitats de veure les aurores boreals, un fenòmen que a nosaltres ens té el cor robat…
      Gràcies pel teu comentari!

      Resposta

  2. Boníssim el vídeo! Me’l guardo per quan em plogui a les pròximes vacances! Jo sóc de les que m’enfado amb el temps i m’estresso. Gaudiu de la pluja i el fred que els trobareu a faltar en properes etapes del viatge!

    Resposta

    1. Home, també t’hem de dir que preferim el sol a la pluja, eh? Però no val la pena estressar-se. No podem canviar el temps. La llàstima és que no hem pogut fer moltes excursions programades. El millor és que no ens hem gastat tants calerons, que el pressupost s’havia disparat. Je,je…

      Resposta

  3. Mare meva, quina tempesta!! Però veig que no us atura res, a vosaltres! A 8.000 o als quilòmetres que faci falta!!! Les fotos marines són precioses… i més barates! Us segueixo la ruta!! Endavant i a gaudir-ne molt! Petonets

    Resposta

    1. Moltes gràcies pel teu cometari, Marina. És clar que preferim el bon temps a la pluja, però quan estem de vacances, no val la pena estressar-se per res!!! És temps de gaudir!!

      Resposta

  4. Bona filosofia, si senyor… ja ho deien els Siniestro Total… “Ante todo… mucha calma” … sàbies paraules…
    Petons i bon viatge !!!!

    Resposta

    1. L’anònima és la Vicky… jejejejeje

      Resposta

      1. Tens tota la raó, Vicky. Al mal temps, bona cara. Que res ens espatlli les vacances!!!

  5. Joan Carles i els altres 21 Setembre 2012 a les 14:15

    Anem seguint les vostres peripècies i les comentem en comú des del lloc on us tocarà retornar, “mal que us pesi”. Abraçades des de la dura realitat. Els vostres companys del TNCS

    Resposta

    1. Je,je. Moltes gràcies JoanCarles i companyia. Ara és quan som conscients de les pallassades que penjem a la xarxa! Em moriré de vergonya quan torni. Espero no ser tema de conversa els caps de setmana. Aquest bloc nostre ens portarà a la ruina…
      La veritat és que estem gaudint d’un lloc especial. La llibertat de moviments que ens dona l’autocaravana és genial, i la natura és impressionant.
      Records a tothom!!

      Resposta

  6. nanos, fantàstic seguir-vos! I quina qualitat de vídeos! no em canso de repetir-vos que us han de donar un programa de viatges!

    Resposta

    1. Mercè, tu que ens veus amb bons ulls! Tu creus que a algú més li interessarien les nostres pallassades??? Però ens encanta que t’agradi!! Per això, les seguirem fent!! Gràcies!!

      Resposta

  7. L’anònima és (sóc) la sabanés!

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s