A TOCAR DE LA GLACERA

Segon dia que visitem una glacera, i novament tornem a gaudir al veure tan de prop una massa enorme de gel. Després de deixar el camping Renfro’s Lakeside Retreat (com els agrada els noms llargs a aquests ianquis), posem en marxa la caravana cap a la ciutat de Seward (una de les més importants de la Península de Kenai). Abans però, ens desviem de la Highway 9 (milla 3,7) en direcció la glacera Exit, situada al Kenai Fjords National Park.Una petita carretera de poc més de 8 milles condueix cap a una zona d’aparcament des d’on surten diferents trekkings per apropar-te al gel.

La Glacera Exit

La pluja ens torna a acompanyar, i de camí per la carretera, ens trobem a un excursionista que feia la ruta cap a la glacera. Ens mira amb cara de pena i aixeca el dit fent autostop. Que no s’espantin les nostres mares (no ens permeten recollir autostopistes ni obrir la porta de casa a desconeguts…), però parem a recollir-lo. El pobre està ben xop i porta una motxil·la enorme. Però com vol fer els més de 12 quilòmetres caminant??? En Dan, així es diu el noi, és de Boston i està fent una ruta per Alaska tot sol. Compartim caravana fins arribar a l’aparcament.

Fem petar la xerrada amb en Dan

Ell ens diu que vol fer el trekking més llarg, el Harding Ice Field Trail, però nosaltres ens conformem amb una caminada més curta. Volem arribar fins al punt anomenat The Edge of the Glacier (el límit de la glacera). És un recorregut molt maco, amb una lleugera pendent que ens condueix fins a trobar-te ben a prop de l’enorme troç de gel. Uf! Impressiona. Uns cartells amb diferents anys van marcant fins on arribava la glacera, i t’adones ràpidament del retrocés que pateix el gel. Ens estem carregant el planeta!!! (Això també ens ho diuen les nostres mares…).

Mireu les personetes que petites és veuen…

Quines ganes de poder tocar el gel amb les nostres mans…

Avui us deixem fins i tot un vídeo de la nostra petita ruta:

I la nostra foto de rigor davant la glacera

La pluja no ajuda a fer el recorregut, però no ens importa! Ens passem una bona estona davant de l’enorme massa de gel, que té aquells colors blavosos tan característics. Quan tornem a la caravana ja han passat més de 2 hores i mitja. Allà ens espera en Dan. Diu que no s’ha atrevit a fer la ruta llarga, que el temps no era bo, i s’apunta a tornar a la ciutat amb nosaltres.

El deixem al costat de la seva tenda de campanya, a un càmping de Seward, i ens agraeix mil vegades la nostra ajuda (tranquil·les mares, ningú ens ha raptat!). Aprofitem que tenim la caravana aparcada per visitar la ciutat. Un carrer principal amb els restaurants i botigues i el port a un costat. Entrem a dinar alguna cosa light a Ranting Raven, una mescla de botiga/pastisseria/cafeteria.

El carrer principal de Seward

A aquesta gent d’Alaska els encanta els murals

La bonica església de St. Peter, a Seward

Aquí tots són molt simpàtics…

Ens dirigim en l’autocaravana al càmping on dormirem. El tenim apuntat al nostre llistat, i està a les afores de la ciutat. Pinta molt bé. Quan arribem, ens equivoquem d’entrada i això ens permet veure totes les instal.lacions. Carai, a més de la zona d’acampada disposa de cabanes i edificis de fusta, tipus hotelet. Entrem a la recepció tot decidits a quedar-nos. La resposta d’una intrigant senyora a la nostra pregunta de si tenen lloc per aquesta nit és: “Are you military?” (sou militars? –us ho traduïm mames, no patiu-). Jo volia dir que ja fa uns anys que vaig fer la mili a Jaca, però el meu anglès no m’ha permès traduir la broma. Resulta que hem anat a parar a una zona d’acampada i d’habitacions només per a militars. Osti tu! Canvi de plans.

Quan veiem el nom ho entenem tot…

Tornem a Seward, i acampem just davant del mar, en tota una zona que la ciutat té disposada per a campistes. No està gens malament. Encarem la caravana per tal que la finestra del llit doni a l’aigua. És ben cert el que ens van dir els nostres amics Jordi i Sílvia, que van visitar Alaska fa uns anys. Les millors vistes, si visiteu aquest territori, sempre les tenen els campistes (Bona nit, mares…).

Dormim ben a prop de l’aigua, a Resurrection Bay.

Anuncis

Publicat per BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

4 Comments

  1. Avui l’entrada va dirigida a les mares eh!!? Jajaja!!! K les trobeu a faltaaar!! Per cert, tenint a en Dan per practicar speaking, qualsevol se’n va al centre cívic eh!! 😉

    Resposta

    1. Síiii, vam practicar una estoneta!! I això de les mares, era més que res perquè no es preocupessin per això de pujar un autostopista!!

      Resposta

  2. Les millors aventures d’un viatge són sempre les que no es poden explicar a les mares, jejeje… Veig que contineu passant-vos-ho molt bé, parella! Au, a seguir fent enveja!

    Resposta

    1. Era un post en honor a les nostres mares, que són les que més pateixen per nosaltres, je,je.
      Tot el bon temps que vam tenir la primera setmana, ara ho tenim en forma de pluja, però el bon rotllo no para…
      Una abraçada!

      Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s