RUTA PER ALASKA – Dia 13 –

A TOCAR DE LA GLACERA

Segon dia que visitem una glacera, i novament tornem a gaudir al veure tan de prop una massa enorme de gel. Després de deixar el camping Renfro’s Lakeside Retreat (com els agrada els noms llargs a aquests ianquis), posem en marxa la caravana cap a la ciutat de Seward (una de les més importants de la Península de Kenai). Abans però, ens desviem de la Highway 9 (milla 3,7) en direcció la glacera Exit, situada al Kenai Fjords National Park.Una petita carretera de poc més de 8 milles condueix cap a una zona d’aparcament des d’on surten diferents trekkings per apropar-te al gel.

La pluja ens torna a acompanyar, i de camí per la carretera, ens trobem a un excursionista que feia la ruta cap a la glacera. Ens mira amb cara de pena i aixeca el dit fent autostop. Que no s’espantin les nostres mares (no ens permeten recollir autostopistes ni obrir la porta de casa a desconeguts…), però parem a recollir-lo. El pobre està ben xop i porta una motxil·la enorme. Però com vol fer els més de 12 quilòmetres caminant??? En Dan, així es diu el noi, és de Boston i està fent una ruta per Alaska tot sol. Compartim caravana fins arribar a l’aparcament.

Ell ens diu que vol fer el trekking més llarg, el Harding Ice Field Trail, però nosaltres ens conformem amb una caminada més curta. Volem arribar fins al punt anomenat The Edge of the Glacier (el límit de la glacera). És un recorregut molt maco, amb una lleugera pendent que ens condueix fins a trobar-te ben a prop de l’enorme troç de gel. Uf! Impressiona. Uns cartells amb diferents anys van marcant fins on arribava la glacera, i t’adones ràpidament del retrocés que pateix el gel. Ens estem carregant el planeta!!! (Això també ens ho diuen les nostres mares…).

Avui us deixem fins i tot un vídeo de la nostra petita ruta:

La pluja no ajuda a fer el recorregut, però no ens importa! Ens passem una bona estona davant de l’enorme massa de gel, que té aquells colors blavosos tan característics. Quan tornem a la caravana ja han passat més de 2 hores i mitja. Allà ens espera en Dan. Diu que no s’ha atrevit a fer la ruta llarga, que el temps no era bo, i s’apunta a tornar a la ciutat amb nosaltres.

El deixem al costat de la seva tenda de campanya, a un càmping de Seward, i ens agraeix mil vegades la nostra ajuda (tranquil·les mares, ningú ens ha raptat!). Aprofitem que tenim la caravana aparcada per visitar la ciutat. Un carrer principal amb els restaurants i botigues i el port a un costat. Entrem a dinar alguna cosa light a Ranting Raven, una mescla de botiga/pastisseria/cafeteria.

Ens dirigim en l’autocaravana al càmping on dormirem. El tenim apuntat al nostre llistat, i està a les afores de la ciutat. Pinta molt bé. Quan arribem, ens equivoquem d’entrada i això ens permet veure totes les instal.lacions. Carai, a més de la zona d’acampada disposa de cabanes i edificis de fusta, tipus hotelet. Entrem a la recepció tot decidits a quedar-nos. La resposta d’una intrigant senyora a la nostra pregunta de si tenen lloc per aquesta nit és: “Are you military?” (sou militars? –us ho traduïm mames, no patiu-). Jo volia dir que ja fa uns anys que vaig fer la mili a Jaca, però el meu anglès no m’ha permès traduir la broma. Resulta que hem anat a parar a una zona d’acampada i d’habitacions només per a militars. Osti tu! Canvi de plans.

Tornem a Seward, i acampem just davant del mar, en tota una zona que la ciutat té disposada per a campistes. No està gens malament. Encarem la caravana per tal que la finestra del llit doni a l’aigua. És ben cert el que ens van dir els nostres amics Jordi i Sílvia, que van visitar Alaska fa uns anys. Les millors vistes, si visiteu aquest territori, sempre les tenen els campistes (Bona nit, mares…).