RUTA PER ALASKA – Dia 11 – La pluja no para…

Diari de Ruta

Vam fer bé ahir d’avançar quilòmetres fins arribar al lloc on hem dormit. Ha sigut una bona elecció el Lake Louise State Recreation Area. És el típic lloc d’acampada que ens estem trobant aquests dies. Tranquil, amb molt espai i envoltat de natura. En aquest cas al costat de l’enorme llac Louise, per on hem fet una passejada abans de continuar la ruta. Fem les 19 milles que ens separen de la Glenn Highway i anem direcció Palmer.

Està plovent, i parem a posar benzina a la milla 128. Allà ens trobem el restaurant/lodge Eureka. Com que comença a caure el diluvi universal i fa molt, molt de vent, decidim entrar a fer un cafetó ben calentet. Ens encanta el lloc. És la típica cafeteria de poble americana, amb les taules i barra de bar que estem acostumats a veure a les pelis. Només que el lloc és ple de caçadors, tots vestits iguals: roba militar, gorra; barbuts i panxuts. Crec que es nota ràpidament que no som de Wisconsin, precissament… Decidim fer un “brunch” i menjar alguna cosa. Una hamburguesa per la Cristina, i una Cinnamon roll per mi (us he dit ja que sóc un fan d’aquesta mena d’ensaïmades de canyella?).

Seguim endavant amb la panxa plena. Anem a visitar la Glacera Matanuska, una de les que té un accés més fàcil. A la milla 102 trobem l’entrada al Glacier Park. És un camí sense asfaltar que amb tota la pluja que cau, s’està convertint en un fangar ple de sots. Baixem amb molta cura. Fins i tot dubtem a l’hora de creuar un estret pont de fusta. Però sí la caravana deu pesar 3 tones??? Arribem a una mena d’edifici de fusta, mig botiga mig oficina del parc. Resulta que la carretera per accedir a la glacera és privada, i s’han de pagar 20 dòlars per persona per passar. Endavant! No hem arribat fins allà per no res.

Conduim 2 milles més fins a topar de cara amb questa enorme glacera. Quina sensació. Davant mateix de la caravana tenim una de les glaceres més grans dels Estats Units. La llàstima és que no para de ploure, i el cel està molt tapat. Què hi farem! Decidim fer una caminada d’ 1/4 de milla fins arribar a la base de la glacera. El camí és ple de fang i aigua, i la pluja ens comença a deixar ben xops, però nosaltres només mirem cap endavant, cap a l’enorme extensió de gel que sembla gegantina.

Arriba un punt on s’indica que continuar és responsabilitat de cadascú, perquè pot ser una mica perillós. Caminem una mica sobre el gel, fins que veiem que comença a relliscar massa. De fet estic a punt de caure de cul, i la veritat és que el contacte del gel sobre la pell no és gaire agraït. Gaudim una estona de les vistes, però tornem enrera, ben molls.

Més carretera, amb molta atenció, ja que la pluja provoca petites esllavissades de roques sobre la calçada. Finalment, sobre les 18h, els núvols s’obren i apareix el sol. Per fi! L’esperàvem amb tantes ganes que ens sembla una visió màgica.

Arribem a la ciutat de Palmer, una mica més gran del que estàvem acostumats últimament. Com que veiem que hi ha supermercat Safeway i tenen benzinera, aprofitem per fer 4 compres i omplir dipòsit fins a dalt. El primer dia de viatge ens vam treure una targeta de clients i hem d’aprofitar el descompte que fan!

Busquem el campsite Mountain View RV Park, del que havíem llegit que estava bé. Arribem just quan comença a fer-se fosc. Tenen electricitat i wifi, així que podem carregar els “catxarros” i posar-nos al dia amb el bloc. Molt sovint hem de buscar una biblioteca o algun bar que tinguin wifi per connectar-nos. De moment, tot i la feinada, intentem portar el bloc al dia!

• Facebook
• Twitter
• Instagram
• YouTube