Diari de ruta
Un altre dia que patim les conseqüències de viatjar en temporada baixa. Ens aixequem al poble de Valdez i decidim esmorzar fora de la caravana. Triem la Magpie’s Bakery. Només pel nom ja sona bé. Tenim ganes, bé sobretot jo (Manel), d’un bon pastís. I per ser la única cafeteria autèntica del poble (la resta són restaurants o bars) no ho fan pas malament. Boníssima la cinnamon roll i el cafè amb llet de mig litre.
Com dèiem, patim el petit inconvenient de ser fora de temporada. Plou durant tot el matí, i no ens acabem de decidir si fer la ruta en creuer visitant la Glacera Columbia (s’encarrega l’empresa Stan Stephens Cruises) ja que el dia està molt tapat, i l’excursió és una mica cara. Finalment pensem que ja que som alquí hem de fer-la… Doncs quan entrem a les oficines per reservar-la, ens diuen que degut al mal temps i que ja són a punt de finalitzar la temporada, han decidit tancar el servei de creuers. Ole!
Ja estem veient que molts llocs ni tan sol compleixen els horaris que havíem consultat per internet abans de venir. Suposem que al no haver-hi turistes, tanquen abans d’hora. Haurem de tornar a la muntanya, on no tenen horaris…
Canvi de plans. Desfem part del camí d’ahir i sortim de Valdez. Abans, tornem a conduir per Dayville Road, la carretera que voreja la costa (on ahir vam poder veure un ós). Però a banda de moltes gavines i algun lleó marí no veiem res més.
Plou durant tot el matí, i fins ben entrada la tarda no para. Ens ho agafem amb filosofia. És millor ser positiu, i durant els nostres viatges d’això ens en sobra als dos. El comptador ja passa de les 1.000 milles! (uns 1.500 km). Parem la caravana i dinem davant les imponents vistes del llac Atna. Què més podem demanar! Això no ho podem fer a casa… A més, i parlant de tema dinar, i ara que la Cristina no em sent, estem menjant super-bé. I això que el 80% dels àpats els cuinem i dinem a dins la caravana. Però és que amb la gran xef Cristina, és impossible menjar malament. Ni entrepans ni res. Mengem calent cada dia. Tenim carn, pasta, sopes, cremes… Et pot improvisar un sopar fantàstic amb 4 coses. És la McGiver de la cuina!
Ens hem arriscat una mica amb la benzina (bé, de fet ha estat cosa meva). Hem apurat una mica massa i aquí no trobem benzineres a cada poble. És millor ser previsor i no apurar. Finalment hem parat en una petitona que hem vist quan ja ens vèiem tirats a la carretera. I el mateix ens ha passat a l’hora de triar el lloc on aturar-nos a fer nit. Teníem previst un càmping al poble de Glennallen, però l’hem trobat tancat (sí, una altra vegada el tema de ser fora de temporada…). No patíem gaire, perquè podem aturar la caravana en qualsevol racó i dormir, però ens agrada fer-ho a zones d’acampada senyalitzades.
I quan diem càmpings, no us imagineu els típics de costa o muntanya nostres. Són bastants senzills. Els més complets ofereixen corrent i aigua a la plaça on aparques, i un petit edifici amb dutxes i lavabos. Els més senzills, normalment pertanyen als Parcs Nacionals de l’Estat i són unes simples parcel.les anivellades. Res més. De fet no hi ha ningú que els porti. Et col.loques al lloc que t’agradi i diposites 10 dòlars en una bústia metàl.lica.
Doncs bé, s’anava fent fosc i no sabíem on parar a dormir. Buscant a la guia, hem llegit que al llac Louise, trobaríem el Lake Louise Recreation Area. Un lloc de lliure acampada. Hem trigat bastant a arribar perquè la carretera no era gaire bona, però tot i estar molt perdut, ens ha sorprès veure molts cotxes (bé, més aviat tot eren tot terrenys tipus camioneta, la majoria amb remolc). De sobte, ens hem trobat amb un parell de cotxes aturats davant nostre, i de seguida hem comprès que hi havia d’haver algun animal a la vista. I tant! Un grup de cèrvols s’han plantat a la carretera davant nostres. Quina il.lusió. Anem a fer fotos.
Preparem la càmera i ens disposem a sortir del cotxe, just com fan els conductors de davant nostre i un altre que s’ha aturat darrera. Però la sorpresa ha sigut quan en comptes de càmeres, han obert les portes i han sortit tots amb uns rifles més grans que la nostra caravana. Déu meu, tots són caçadors. Ara ho entenem tot! Els pick-up són per carregar els animals caçats. Tota la pel.lícula “Bambi” ha passat davant els nostres ulls. Per sort, un cop hem arribat a la zona d’acampada, un cartell prohibia l’entrada amb armes de foc. Ja ens vèiem dormint envoltats de 20 tios armats hasta los dientes…
Informació i preparació de la ruta 
Estic segur que el temps s’arreclara ben aviat…. I si no es aixi…. “que os quiten lo vailao”. Us continuem llegin diariamant i valorem molt el vostre esforç. Gracies de debo per fer-nos particeps on line del vostre viatge.
Abraçada enormus
Ara toquen uns dies de pluja, però és veritat que la primera setmana vam gaudir d’un temps que no era normal a aquesta època. Fins i tot la gent d’aquí ens ho deia.
Gràcies a vosaltres per seguir-nos!!!
Deu n’hi do quantes experiències!!!! M’encanten les fotos (meravelloses com sempre, Manel) d’animalons… i he al·lucinat amb els paios armats i l’incident dels cèrvols! No entendré mai com pot ser que els agradin tant les armes…. 😦
Seguiu gaudint de l’aventura, que jo us vull llegir més i ja friso pels relats de Hawaii
Moltíssimes gràcies Missmad. I estic molt content que t’agradin les fotos. És un viatge que permet captar un munt de moments increibles.
I suposo que ens trobem un munt d’anècdotes perquè som molt feliços a l’hora de viatjar (en tots els sentits…)
I el tema Hawaii costa pensar en una altra destinació tan diferent. No ens fem una idea que d’aquí uns dies anirem en màniga curta per la platjeta (o això esperem…)
Gràcies pel teu comentari
Bones Manel i Cristina!!
Ja fa dies que us anem seguint, però com dius mentres està viatjant costa molt més trobar moments per llegir, mirar altres blogs… etc. perquè quan es viatja, posar ordre al blog i a les fotos porta el seu temps… 😉
De totes maneres no perdem oportunitat per llegir-vos ja que Alaska és un país pendent i malgrat el temps, pinta espectacular!!!
Seguiiu gaudint al màxim del viatge i explicant-ho així de bé!!
Per cert, les fotos són brutals!!!
Molts records,
Txell i Xavi
Moltes gràcies pel vostre comentari, Txell i Xavi. Estem gaudint moltíssim. I celebrem que us agradin les fotos. Per nosaltres són part molt important del viatge. Són records inesborrables (a no ser que la targeta faci el tonto…)
Però vosaltres sí que ens feu les dents llargues. La vostra aventura és realment increible. Seria un somni per nosaltres fer el mateix.
Una abraçada!!!