PRIMERA SETMANA DE VIATGE…

A les 4 de la matinada, hem començat a sentir la pluja com queia al sotre de la nostra caravana. En qualsevol altre moment, ser al mig del bosc, completament sols, absolutament a les fosques, podria semblar un relat de terror… Però ben al contrari. Estàvem tan a gustito…

Ens prenem amb molta calma l’esmorzar. És un temps sagrat per a nosaltres! Ens posem en marxa sota un cel gris, tot i que no plou. Tot i això, la temperatura es manté com els últims dies: fresqueta durant el dia i molt freda durant la nit. Afagem la Richardson Hwy cap al sud, creuant les Alaska Range Mountains. Ens acompanya la Pipeline (canonada petrolera) gairebé tota l’estona, i hem vorejat el Summit Lake, abans d’arribar al poble de Paxson, i el Paxson Lake just després.

Una pluja fineta ens acompanya tot el matí

Quina tranquil·litat…

Moments abans de travessar les Alaska Range

La benzinera i el restaurant no poden faltar a cap poble, com el de Paxon

Llac Atna

El sol va treient el cap i ens acompanya a estonetes fins arribar a Glennallen. Trobem el punt neuràlgic del “poble”, que vindria a ser una benzinera, una botiga de regals i el visitor center, on aprofitem per recollir informació de l’excursió que volem fer demà al Wrangell-St.Elias National Park Reserve. També hem trobat dos camionetes: una que serveix de tenderete per vendre fruita i verdura i una altra que ven menjar thailandès per emportar. Aprofitem per fer gasto a les dues. Comprem pomes i préssecs i el dinar thailandès al Tok Thai Food. Parem uns metres més endavant, amb unes vistes magnífiques, i aprofitem per dinar.

Comprem una mica de fruita de la bona

Ens trobem una petita camioneta on serveixen un bon menjar thailandès

Dinem dins la caravana

Carreteres com la Edgerton Hwy sembla que no s’acabin mai

Continuem per la mateixa carretera, direcció Copper Center, on parem a fer un cafetó en l’única cafeteria del poble, o almenys, l’única que està oberta… Ens connectem a internet, consultem el correu i pujem l’última entrada al bloc que ja tenim feta. Quan acabem, anem direcció Kenney Lake, on hi ha un càmping on podrem passar la nit d’avui, amb el mateix nom del poble. No és res de l’altre món però estarà bé per instal·lar-nos avui.

Fins i tot els núvols d’Alaska tenen alguna cosa d’especial…

La Sanford mountain al capvespre

Tenim un momentet de crisi perquè volem reservar l’excursió per demà a McCarthy i Kennicott però al preguntar a les noies que porten el càmping, ens diuen que creuen que ja no hi ha busos que vagin a aquesta zona del parc Wrangell-St. Elias (amb la caravana és molt complicat fer la carretera ja que no està asfaltada i és molt fàcil punxar…). Ens diuen que tenim un telèfon on poder trucar a la companyia dels busos i així ho fem. El Manel truca, els explica els nostres plans i ens diuen que, justament avui, és l’últim dia que es fa aquesta ruta. Molt bé! Per un dia, no podem complir els nostres plans! Tot seguit, provem de trucar a la companyia que organitza les excursions de trekking per la Glacera Root, que és la part important de l’excursió, però entre que el tio s’explica fatal i que se sent super malament, no aclarim gaire res. Parlem altre cop amb les noies i, per sort, s’ofereixen a trucar a una gent que coneixen elles per preguntar-ho. Ens expliquen que ja no fan aquesta excursió i ens confirmen que no hi ha busos i que a McCarthy ja tot està tancat per ser fora de temporada. És el que té viatjar a mitjans de setembre per aquestes terres!

Així doncs, canvi de plans. Demà mirarem d’arribar fins a Valdez, un dels pobles més importants a tocar del mar, i disfrutarem de la tranquil·litat que tens quan saps que no hi ha pressa…

Anuncis

Publicat per BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

5 Comments

  1. Totalment enganxada als vostres relats !!!! I cada vegada amb mes ganes de tornar a fer un viatge amb autocaravana. Gràcies per compartir-ho.

    Resposta

    1. Doncs ja ho sabeu, Imma. Només cal fer les maletes i cap a Alaska. Estem molt contents d’haver triat una caravana com a mitjà de transport per aquestes terres. És genial!
      I gràcies a tu pel comentari.

      Resposta

      1. si nomes fossin las maletes, rai, però nomes tenim 26 dies de vacances, aixo sense parlar de pressupostos !!!!!!!!!!

  2. Ei, quina passada! Cuideu-vos molt!!! Molts records des de la regie del 3/24!!!

    Resposta

    1. Moltíssimes gràcies, Marc i companyia. Sí, si, de moment això va de conya. Paisatges espectaculars i pura natura!
      Molts records a tothom.

      Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s