Diari de Ruta
Comencem a notar el cansament. Durant el dia no parem, i no dormim gaire, que diguem! Després de l’espectacle visual d’ahir, i d’haver dormit menys de 6 hores, ens llevem i emprenem la marxa direcció Fairbanks de nou. Comencem a baixar cap al sud.
Pel camí parem al rocambolesc poble de North Pole (sí, sí, algú va tenir la brillant idea de batejar un poble amb el nom de Pol Nord). I endevineu quina és la gran atracció turística del lloc. Doncs, aquí representa que el Pare Noël té la seva oficina i rep les cartes de tots els nens del món (no sabem quantes d’aquestes oficines deu tenir repartides pel planeta…). Hi ha una super botiga on es pot trobar tot tipus d’articles relacionats amb el Nadal. Molt freaky tot plegat! I avui, dinar per tres; nosaltres dos i un Pare Noël de més de 10 metres que ens acompanya.
Sembla que els magnífics paisatges no ens abandonen. Després del Parc Denali, ens dirigim al Wrangell – St.Elias National Park Reserve. La carretera continua envoltada de muntanyes i arbres de potents colors.
Fem més d’una parada ple camí per estirar les cames i fer fotos, i comprovem el que havíem llegit en més d’una guia. Al costat del rius i llacs, està ple d’unes petites mosques (o mosquits diferents…) molt molestes. I això que al setembre diuen que ja van de baixa, que a l’estiu és molt pitjor!
El dia continua sent clar (no ens ho acabem de creure) i hem pogut veure amb total claretat els 3 pics més importants de l’Aleska Range: Mt. Deborah (3.761 metres), Hess Mountain (3.639 metres) i Mt. Hayes (4.216 metres). També ens impressiona la “Pipeline”, la canonada que porta el petroli que s’extreu del nord d’Alaska i que arriba fins a Valdez, a tocar del mar, on des d’allà es reparteix a la resta del país en vaixell. Ni més ni menys que 1.287 kilòmetres de canonada (com si anés de Granollers a La Corunya…).
Tornem a posar benzina i netejar vidres al poble de Delta Juction, on estem a punt de quedar-nos a passar la nit. Però com que només són les 18:30h, decidim continuar una mica més i finalment ens aturem al Donnelly Creek State Recreation Site. Són unes zones d’acampada estatals, on només trobes un terreny delimitat en parcel.les i uns petits lavabos (bé, més ben dit, un enorme forat a terra). No disposen d’electricitat ni dutxes ni cap tipus de servei. La finalitat és només un lloc on passar la nit. La part bona és que estan en plena natura, i són molt baratos. 10 dòlars que has de dipositar en una caixa i omplir tu mateix les dades.
Ens passem una bona estona intentant fer foc per fer el sopar. Però hem de dir la veritat, no som capaços de mantenir la flama! I ho hem intentat, eh? Finalment hem de cuinar dins la caravana. Avui és preveia una nit molt bona per la formació d’aurores, però finalment el cel s’ha tapat. I per ser sincers, al bosc, de nit, se senten un munt de sorolls que no saps ben bé d’on vénen… (Sí, una mica cagats ho som, je,je,je!).
BonaVida Travel 
carai! En aquesta etapa teniu de tot: fatiga, mosquits, pare noël, paisatges bonics,… quines aventures. He vist el senyal del ren i recordo que quan vaig ser per la zona sempre te’n trobaves pel camí. N’heu vist ja, vosaltres? I vaja… això del foc, es fa el que es pot, oi? he he. No sou cagats. Amb aquests sorolls estranys jo també tindria cangueli, i la majoria, diria!!! Que continueu tan bé com sempre! Fins aviat!
Marina, hem vist de rens o cariboos però de lluny. Encara no se’ns ha creuat cap per la carretera (de fet potser millor, perquè els bitxos són enormes).
Ens passen un munt de coses, i semblen moltes més perquè fem un resum amb les anècdotes divertides. Per sortencara no ens ha passat res de dolent.
Ah! I és veritat, tu havies viscut una temporada als USA, no? Vas voltar per Alaska??
Una abraçada
Ooohhh! Aquestes mosques es veu que també estan per la zona de Maine i tothom ens va avisar que eren terribles i t’amargaven les excursions. Per sort, aquest any anaven tard i al juny encara no havien arribat.
I això dels sorolls del bosc, també ho entenc. Vaja, jo no surto de l’autocaravana en tota la nit, ni per anar al lavabo!
Ja,ja,ja. Doncs per fer fotos a les aurores boreals ja et dic que vaig estar una bona estona a les fosques i al bosc. Però l’espectacle és tan gran que no hi penses en res més.
I això de les mosques és només quan ens apropem a rius i llacs. Però gairebé sempre som per zones de muntanya.