Diari de Ruta
Després de les emocions del dia d’ahir, avui ens ens hem llevat una mica més tard, i ens ho hem pres tot amb molta calma. Esmorzem, buidem els dipòsits de la caravana i ens posem en marxa. Fem la ruta del poble de Nenana a la ciutat de Fairbanks. Aprofitem que a l’entrada de la ciutats sempre hi ha els centres comercial i les benzineres per omplir dipòsit. Entrem també a un gran supermercat per comprar més provisions. Però quan ens dirigim cap al centre, el nostre GPS ens porta a l’anècdota del dia.
De sobte trobem un control militar i uns soldats ens aturen el vehicle. No entenem què passa! Ens diuen que no podem passar per allà sense un permís especial. Expliquem que només volem visitar la ciutat, però parla molt ràpid i ens fa donar mitja volta, sense molta explicació més… Nosaltres no ens rendim, i busquem uns quants carrers més enllà per intentar arribar allà on ens indica el navegador. Però de nou un altre control! Aquest militar és més amable, i ens diu que cap allà no s’hi va a Fairbanks, que allò és una base militar, i que no podem passar. Agraïm la informació, i fem la volta, fins que trobem uns cartells que ens guien cap al centre.
Com la majoria de ciutats d’Alaska, Fairbanks no és molt maca. Molts carrers amples i edificis baixos, sense cap mena de gràcia. On trobem més vida sempre és al Dowtown. Allà fem un dinar/berenar al McCfferty’s Coffee. Intenten visitar un museu del gel que recomana la guia, però quan entrem ens diuen que el dia anterior s’ha espatllat el sistema de refrigeració i val més no veure les escultures, perquè s’estan desfent! Veiem això com un senyal per continuar la nostra ruta… Posem rumb al poble termal Chena Hot Springs, on bàsicament només trobem un centre d’aigües termals.
Agafem la Highway 2 fins el trencall de la Chena Hot Spring Road. La carretera és molt maca. A mida que ens apropem a la destinació, la tarda ens ofereix uns colors meravellosos. Els arbres verds, marrons i grocs ens acompanyen durant les 56 milles que dura el trajecte. Hi ha diversos llocs d’acampada a la vora del riu Chena, on es pot navegar i gaudir de la pesca.
En aturem (i recomanem) un petit punt on fer una pausa a la carretera: Red Squirrel State. Un petit llac envoltat d’arbres i amb diverses taules on seure i fer un picnic. Genial.
Quan arribem a Chena Hot Spring ja són les 7 de la tarda. Aparquem la nostra caravana a l’interior del bosc, on estem ben sols. Fem una volta per les instal.lacions. És un balneari d’aigües termals, on ens podem banyar en aigües calentes fins ben tard (de 10h a 00h). Descubrim que és ple de japonesos i fins i tot tenen molts empleats nipons per atendre bé a la clientela. Fem una rentada de roba per tenir-ho tot ben net.
Sopem al seu restaurant la primera hamburguesa del viatge. Després decidim fer un banyet ben calent. Ja és fosc, però no volem desaprofitar l’ocasió. Les instal.lacions ens decepcionen una mica, ja que són bastant velles.Tot i així suposem que estan fent canvis, perquè els vestuaris estan en obres i els de les noies ja són nous. Uf! El bany calent a l’exterior sota les estrelles és genial. Ens deixa com nous.
I el millor està per venir. Tornem a la caravana, que hem deixat una mica amagada entre els arbres. De nit impressiona molt més el lloc! Tan solitari i fosc. Fem temps i ens atrevim a sortir tot i el fred que fa. Al.lucinem un altre cop! Es comença a formar una nova “northern light”. És autèntic com agafa formes. Tornen a ser quarts de 3 de la matinada, i finalment pleguem veles, però de nou tanquem els ulls amb increïbles records del dia.
BonaVida Travel 
Uau!!! Quines imatges, parella! I amb aventura militar i tot? Us vaig seguint amb atenció, no pareu, que aquí ens feu passar molt bones estones!! Això del northen light és espectacular… en directe deu ser com un somni!!!!! Petons i bona ruta!
Gràcies pel comentari, Marina. De moment el viatge és un somni que es fa realitat. Les aurores són un espectacle visual, i si ets un malalt de la fotografia com nosaltres, doncs imagina…
Una abraçada!
Q bonic! per cert Manel vigila que ja veig la teva foto a les comissaries d’Alaska… “se l’ha vist intentant accedir a una base militar… se l’ha vist assaltant una autocaravana en un camping”…
Ja,ja,ja.Tens tota la raó del món. Ens passa cada cosa…
Wow!!!! Quina passada les imatges de les aurores!!!! Ja m’imagino la vostra emoció en veure i capturar-les 😉
Siiiii, tens raó. Tot és espectacular, però poder veure unes aurores boreals en uns paratges com aquests ho supera tot.
Gràcies pel comentari, Missmad!
Les imatges del “northern light”……. em fan creixer les dentetes.
Cada vegada mes Alaska está pujant mes en la puntuació de ser el nostre proper desti de vacances d’estiu.
Doncs ja ho sabeu, Miquel. Ja podeu preparar les maletes per l’any vinent. La veritat és que un viatge per amants de la natura, i et permet gaudir d’una pau i tranquil.litat absolutes.
Aviam fins quan ens respecta el bon temps, que també és part important del viatge.
Gràcies pel teu comentari
Uauuuuuuu!!!!!!!!
No tinc paraules, cuideu-vos molt!!!!
Ja,ja,ja. Moltes gràcies pel teus comentaris Roser. La veritat és que estem gaudint moltíssim d’aquest viatge. Pura natura!!! I l’autocaravana ens dona una llibertat absoluta.
Ja pots entendre que us trobem a faltar una mica, però que no volem tornar a la feina mai més!!!
Una abraçada!!