Diari de ruta:
A les 7h en punt del matí som de nou al Wilderness Center (lloc de sortida dels autobusos), per veure si avui és possible fer l’excursió al Denali (la que teníem prevista per ahir es va cancel·lar per culpa de la neu). Ha tornat a nevar durant la nit i ens diuen que no poden sortir a l’hora establerta. Uf! Ja pensem que haurem d’anul·lar la sortida d’avui un altre cop, però després de 45 minuts per fi arrenca l’autobús. Estem ben contents, i això que el millor està per arribar…
La nevada ha deixat un paisatge espectacular i el sol surt amb força. El dia es preveu magnífic. En Robert, el nostre conductor/guia, no para de donar-nos consells i indicacions durant la ruta. Ens diu que si algú veu cap animal cridi “stop!”.
I això és el que passa més endavant. Un ós camina tranquil.lament pel bosc i entra al camí per fer-nos de guia durant uns minuts. En silenci, tots ens enganxem a les finestres i els obturadors de les càmeres comencen a sonar sense parar. Quina impressió. Un autèntic ós en llibertat!
La ruta està molt ben preparada. Així són els americans, els agrada tenir un bon funcionament dels seus Parcs Nacionals. Se senten orgullosos i ho fan saber. A nosaltres ens agradaria tenir la llibertat de moure’ns per on vulguem, però no permeten l’entrada de vehicles privats. Només a determinats llocs, on et deixen acampar, però sempre que et quedis un mínim de dies i demanis el permís corresponent.
Fem unes 4 parades de 10 minuts cadascuna a diferents punts. Alguns amb bones vistes i altres amb els sempre necessaris lavabos. La nostra ruta arriba fins a Eielston Visitor Center, un modern punt d’informació, amb el poderós Mt. McKinley al davant, que per cert, tot i que ens confirmen que és difícil veure’l sense núvols, ja portem dos dies seguits fotografiant-lo ben net. McKinley o Denali, com els agrada anomenar-lo aquí. I també The Great One.
Hem trigat 4h15min a arribar fins a la meitat del recorregut. És a dir, farem un total d’una mica més de 8 hores. També es pot triar una ruta més curta de 6 hores (Tokla River) i una altra encara més llarga d’11 hores (Wonderlake).
Encara tenim la sort de veure més óssos (4 en total, un d’ells amb les seves dues cries) i la veritat és que impressionen. Tot i que hem vingut amb força equip fotogràfic, trobem molt a faltar algun teleobjectiu més potent. Qualsevol càmera compacta arriba més lluny que la nostra! Però tot no pot ser…
Estem cansats del viatge, però molt contents pel dia tan rodó. Estem a punt de tornar-nos a quedar una nit més, però decidim continuar la nostra ruta. Arribem al poble de Nenana, on ens instal·lem al Nenana RV Park Campground.
La nit es preveu molt clara i fa fred. Estem cansats, però esperem a que es faci negre nit. Mai a la vida hem vist un cel amb tantes estrelles! Ens quedem bocabadats! És pot veure la Via Làctea sobre nosaltres. Em congelo (Manel), però em passo una bona estona fent fotos per l’exterior.
Conec a un altre campista que es passa llargues temporades aquí. I és expert en fotografia nocturna. L’home va super equipat (i més abrigat que jo). És un plaer conèixer un altre freaki! No et sents tan sol… L’hi demano si potser veurem una aurora boreal. Em diu que ell ha fotografiat moltes, i que podria ser. Passem una llarga estona sota els estels. A estones intentant entendre’ns, a estones en llargs silencis contemplant el cel. La bateria de la càmera diu prou, i és tard. M’acomiado d’ell i vaig a dormir. La Cristina ja fa estona que descansa dins la caravana. Estem a punt de caure profundament adormits, quan sentim que piquen a la porta. Fotem un bot i un bon “susto”! Obro la porta i em trobo al nostre amic que ens diu que s’està formant una aurora! Ell surt disparat. La Cristina i jo ens posem la primera roba que trobem, i sortim fora. Tornem a al.lucinar amb l’espectacle que ens ofereix el cel…
L’aurora no és molt potent, però sembla una llarga serp de colors verds que no para de moure’s. Voltem una bona estona sota el seu moviment. No aniríem a dormir en tota la nit, però quan són quarts de 3 decidim anar al llit. El dia d’avui ja ens ha ofert molta diversió!
PD: Bona diada a tots!!
BonaVida Travel 
Hola guapos, ja veig que no perdeu el temps. Si es que heu nascut amb una flor al cul. Veieu animalets, quan cal fa bon temps i veieu aurores boreals. Com diuen al meu poble, es que “la envidia en mu mala”. Espero que tot vaigi molt bé. Ptns desde Barna,
Absolutament espectacular tant els paisatges com la aurora com els ossos, ens esteu fent las dents llargues i agafar ganes per anar-hi. La sort es haver encertat el dia per fer la excursió. Magnifiques les fotos i las vostres cares de felicitat. També va ser espectacular la manifestació d’ahir a Barcelona, una diada històrica. Una abraçada.
Gràcies pel comentari Imma. Som conscients que de moment, el bon temps està fent que el viatge sigui encara més espectacular. Segurament canviarà en els pròxims dies, però de moment…
I aviam si podem tenir una estoneta per llegir com ha anat per Catalunya amb la diada
Oooohhh!!! Ara sí… molta molta ràbia!!!! Ja podeu anar reservant l’excursió al meu nom per a l’any que ve… Podeu preguntar si al juny és una bona època? Clar que llavors em perdré les aurores boreals, no?
Una abraçada
I tant. Segur que al juny fa encara més solete. Això sí, tens raó. Les possibilitats de veure aurores són menors. I són realment espectaculars.
Gràcies per seguir-nos. Aviam si quan arribem ja puc veure alguna cosa més del teu bloc. Anims!!
Espectacular i emocionant nens!! Manolo, escrius bé eh punyetero!! Ens posem tots en situació perfectament!!!
Ostres, moltes gràcies Laura.
Doncs el meu cap no funciona gairebé aquí. Vull dir que cada dia anem cansats, dormim poc. Però suposem que la inspiració surt ràpid en un lloc com aquest.
De moment tot és brutal!!
Hola companys!!! molta enveja ens feu amb el vostre espectacular viatge, molts petons i abraçades que continueu disfrutant del bon temps i l’espectacle d’una naturalesa tant inmensa!!!
Ei!! l’anònim era meu!!
Gràcies pel teu comentari, Marina. De moment el viatge va molt bé. I tenim molta sort del temps que està fent.
Ja comencem a buscar una feina per aquí per si no podem tornar. Je,je.
Podria quedar-me una bona temporada fent fotos!!
Hola amics, veig que els óssos són de veritat, i les Aurores també!!, Un petó i molta sort des del 3/24.
Aurora
Moltes gràcies, Aurora.
Si, si. Tot el que veus és de veritat. No hi ha res de photoshop. Ja,ja
Pura natura, i uns paisatges brutals.
Molts records a tothom!!
Quina sort amb l’aurora!!! Felicitats pel web, i per les fotos!!!
Moltíssimes gràcies Sergi. Al blog intentem ajuntar dues grans aficions que tenim: la fotografia i els viatges.
I davant de paisatges com els d’Alaska, és impossible no meravellar-se.
Precisament ara comencem a preparar un nou post on parlem d’aurores boreals. Hem tingut la sort de veure i fotografiar-les a 3 països diferents al món, i són realment emocionants!!
Salut i bons viatges!!