Pensar en Wasabi és, segurament, pensar en sushi. I és que aquest picant condiment està lligat a la més famosa cuina japonesa i avui ens ve de gust parlar una mica d’ell. Sense ser uns entesos en el tema, però com a habituals consumidors, ens atrevim a explicar algunes característiques d’aquest picant tan famós. Qui no ha patit alguna vegada aquella sensació de posar-se a la boca una quantitat extralimitada de wasabi, i sentir aquella picor extrema mentr els ulls ens plora i les fosses nasals ens cremen?
Extret de l’arrel d’una planta anomenada també Wasabi (wasabia japonica), prové de la família dels naps. Les característiques principals són el seu color verd, i el seu potent sabor, i es fa servir sobretot per mesclar-ho amb salsa de soja i sucar el sushi. La primera vegada que el vam veure al natural, tal com el recullen, va ser a un dels moltíssims mercats d’aliments de Tokyo. L’arrel, s’ha de ratllar i mesclar amb aigua fins aconseguir la pasta característica que estem acostumats a veure, just abans de consumir.
A diferència d’altres picants, com les “guindilles” (bitxo) o el xile que actuen sobre la boca i la llengua, la potència picant del wasabi actua sobre les fosses nasals, enviant uns vapors que produeixen una ràpida sensació d’ardor i una plorera als ulls. Tot i plorar sovint mentre degustem aquest condiment, a nosaltres ens sembla molt addictiu.
Aquesta planta creix de forma natural només al Japó i a la zona russa propera, i és molt escassa i difícil de cultivar, pel que resulta molt cara. És per això que a molts llocs se serveix un succedani del wasabi. És fa servir tan poc l’autèntic, que els japonesos el distingeixen del succedani denominant-lo Hon-wasabi (wasabi autèntic). En alguns mercats japonesos encara podem veure com venen les arrels de wasabi amb el seu característic color verd.
Aquest condiment es feia servir fa molts anys al Japó, com a sistema per emmagatzemar durant més temps els peixos crus, ja que posseeix propietats antibacterianes que retardaven la descomposició dels aliments. Avui en dia, com hem dit, el més fàcil es trobar sobres d’un pols verd provinent del rave picant, molt més fàcil de cultivar, que un cop barrejats amb aigua agafen la consistència necessària per servir a taula. O encara més fàcil, el podem trobar en tubs de plàstic en forma de pasta de dents preparat directament per servir…
Més informació sobre el Sushi en aquesta web molt completa: www.sushi.com.es
BonaVida Travel 
M’ha encantat aquesta entrada i aprofito per explicar una batalleta. Ara m’agrada molt el sushi però encara recordo la primera vegada que el vaig menjar, imagineu un dinar de feina amb “ejecutivos agresivos” on ens porten a dinar a un restaurant japonès “de categoria” on ens hem de treure sabates i seure al terra …. serveixen el sushi i servidora a banda del embolic amb els “palillos” que evidentment no ser fer servir, veu la piloteta de wasabi de color verd i pensant que es advocat i com es deixa agafar be amb els punyeters “palillos”, dons a la boca de cop ….. pensava que em moria tal qual i a mes dissimulant davant dels companys. Crec que mai mes el tornaré a tastar, ara em limito nomes a la salsa de soja.
Salutacions.
Carai Imma, després de llegir la teva anècdota amb el wasabi, puc arribar a entendre que no el vulguis tastar de nou. Com devies patir!!!!
Gràcies pel teu comentari.
Fantástico post sobre un producto delicioso, nos habeis dado una buena información sobre él. La verdad que uno no le hecha cuenta de donde sale y para lo que sirve, solo lo comemos.
A nosotros el sushi es otro de nuestros platos preferido, en general la gastronomia japonesa nos encanta.
Un saludo!!
Gracias por vuestro comentario “Un mundo para 3”. Nosotros ya éramos unos fans del sushi, pero después del viaje a Japón aún estamos más enganchados.
Nos encanta probar la gastronomia de los paises que visitamos (sobretodo a Cristina), y una de mis aficiones es fotografiar los alimentos. Así que todo acaba estando relacionado…
Un abrazo
Manel
Jo també vaig veure el programa del wasabi! Molt interessant, oi? I quina quantitat de plantes que tenen! El que no sabia és que es fes sota aigua, com l’arròs! Molt ben trobat, aquest post, cristina i Manel. I les fotos que heu fet són fantàstiques, com sempre! Petons
Moltes gràcies Marina pel teu comentari. Ens encanta que t’agradi aquest post i ho valorem encara més si ve de la mà d’una experta en menjar i aliments com tu.
Una abraçada!!!
La verdad que no es un plato de mi agrado…..lo he probado una vez y no me convence demasiado. Además creo que es importante que el pescado sea fresco.
De todas formas, me has hecho pasar un buen rato en este tour sobre este plato japones y con muy buenas fotos.
Buen post
Saludos
Tienes razón Gildo, la base es que el pescado sea lo más fresco posible. A nosotros es un plato que nos encanta y siempre que podemos, visitamos algún restaurante japonés.
Gracias por tus comentarios.
Estimats CRISTINA i MANEL, voliem reconèixer la vostre tasca blocaire amb el Premi Liebster Bloc per un munt de raons:
http://wp.me/p19AHZ-3JK
Moltes gràcies !!!
IMMA i MIQUEL