Per primera vegada al Blog de la Bona Vida, escrivim sobre una escapada que només ha fet un dels dos. Coses de la feina…
Al Manel no li fa excesiva il·lusió anar a esquiar i a mi em va faltar temps per acceptar la proposta de l’Anna per pujar a Andorra dos dies i fer una bona esquiada! Aprofitant que teníem festa entre setmana, decidim marxar diumenge a la tarda i tornar dimarts. Dues nits a l’hotel Prisma, amb esmorzar i forfait a Grand Valira pels dos dies, ens ha sortit per 145 euros cada una. La veritat és que val molt la pena i l’hotel ens va encantar. Està molt ben situat, l’esmorzar super complet i el personal és molt, molt amable.
Era la primera vegada que esquiava a Grand Valira i la veritat és que m’ha sorprès molt gratament. Fins a 205km de pistes, fan que disfrutis de la natura i de l’esquí a tope! Però hi vam trobar una gran pega: la gran quantitat de gent, tot i ser entre setmana, la majoria rusos que no paren de veure més i més alcohol, i porten les butxaques plenes de bitllets verds… Genial pel negoci dels locals però força incòmode pels que volem tranquil·litat, aprofitant els dies laborables. A més, cal sumar el perill que suposa tenir gent per les pistes a tota pastilla, sense tenir ni idea, amb les venes plenes d’alguna cosa més que sang. Creiem que ha estat la vegada que hem vist més gent lessionada i atesa per personal sanitari…
Per sort, el temps ens ha acompanyat i ens ha fet un sol espectacular! Tant, que fins i tot la neu li ha costat estar a l’alçada… Hi ha hagut moments de tot (neu pols, plaques de gel, pasteta…) però en general, estava força millor del que esperàvem!
Informació i preparació de la ruta 
Oh, Cristina… quins paisatges! Estic d’acord amb els que aposten per Andorra per anar a esquiar. La veritat és que tenen sort amb les pistes, perquè n’hi ha moltes i amb paisatges espectacular. i la neu, allí, aguanta més que a l’altra banda del pirineu. El que va ser una pena és que us trobessiu tants russos entre setmana… ves quina cosa, oi? Això és la globalització? Doncs que se la quedin, oi? Sort que vau tenir molt de sol i que l’esmorzar i l’hotel estiguessin a l’alçada. i molt bon preu, no? Petonet!
Gràcies, Marina! La veritat és que sí, que ja es poden quedar amb la globalització!! Suposo que als botiguers no els faria tanta gràcia, perquè hauries de veure com gasten! Ja que els hem de “patir”, que serveixi d’alguna cosa!!
Ui! Ja m’ha tornat a passar amb el comentari anterior… que sóc la marina, no els Quins fogons!!! Deu estar mal memoritzat per defecte…!