Darrere d’aquest títol una mica estrany, volem englobar tres conceptes: una de les ciutats més maques, una de les obres d’art més universals i una de les prohibicions més tontes del món. M’explico:
La ciutat és Florència, segurament un dels llocs més macos que hem pogut visitar mai. Sí, sí, donem la raó al francés Stendhal quan, visitant la ciutat, va patir vertígen, palpitacions, confusió… degut a una sobredosi d’ obres d’art, pintures i bellesa artística en general. És el que es coneix com a síndrome d’ Stendhal.
La meravellosa obra d’art és Il David di Michaelangelo. Buenarroti va esculpir, entre el 1501 i el 1504, una peça en marbre blanc de més de 5 metres d’alçada per simbolitzar el bíblic Rei David moments abans d’enfrontar-se a Goliat.

I la tonta prohibició és la de fer fotografies a l’interior de molts museus del món. En aquest cas, fem referència a la Galleria dell’Accademia, on tenen exposat el David, però la moda de no poder capturar instantànies s’estèn ràpidament per tot arreu. Puc arribar a entendre la prohibició dels flashos a l’hora de fotografiar, moltes vegades molestos, però això de no deixar-te fer una foto s’escapa a qualsevol comprensió racional. I ja no parlem d’una senyal a l’entrada del museu prohibint fer-ho, sinó d’autèntics guardes de seguretat amb cara de pomes agres vigilant que ningú tregui cap càmera. Indignant! (un altre dia parlaré també de la prohibició de fer fotos a la Gioconda, o a la Capella Sixtina…)
Sigui com sigui, vam aconseguir alguna foto del David. És a dir, ni cas a l’ordre de no treure la càmera. La cosa gairebé es converteix en un joc de lladres i policies, o més aviat d’espies, que és com un s’arriba a sentir davant d’aquesta prohibició. Val la pena l’emprenyada del moment, i la vergonya de sentir-se com un lladre qualsevol si els de seguretat “t’enxampen”? La resposta és SI. Quan miro la foto de l’estàtua, la pell se’m tornar a posar de gallina, el cor torna a accelerar-se i els ulls s’obren de nou com a dos taronges, igual que el dia que vaig accedir a la sala on, el David, una de les obres d’art més boniques que he pogut veure, exposada a una de les ciutats més maques que he pogut trepitjar, és mostrat al públic.

Gràcies Buenarroti.

Anuncis

Publicat per BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

7 Comments

  1. […] gràcia que ens fa trobar-nos cada vegada amb més restriccions cap a les càmeres de fotografiar (vegeu entrada sobre aquest tema), i aquí, tot i que com és normal no es podia disparar amb flash, la nostra sorpresa va ser […]

    Resposta

  2. Hola,
    Estic completament d’acord amb vosaltres! jo també he estat aquest estiu a Florencia i molts llocs no es podien fer fotos, museus,palaus,etc, i no hi havia cap perill de fer malbé l’obra! jo vaig fer la foto del David amb el mobil….algu es algu….pero vaig veure gent pecant…i els guardes renyant..

    Resposta

    1. Hola Eva,
      la veritat és que aquesta norma de no fer fotos a segons quin lloc és una autèntica xorrada. Ho podem arribar a entendre quan són sales fosques i la gent trenca la il.luminació amb els seus flashos, o si són pintures molt antigues, l’us de molts flashos durant anys podria deteriorar les obres… Però normalment són només normes que no tenen cap ni peus.
      Total, com tu dius, si algo està prohibit, tothom intenta tenir aquella foto.
      Gràcies pel teu comentarti.

      Resposta

  3. missmadaboutravel 14 febrer 2013 a les 15:01

    Penso exactamente el mateix que vosaltres, parella… No entenc que no deixin fotos (i més si és sense flaix). Em sembla lògic que es prohibeixin els flaixos en pinacoteques perquè danyen els pigments, però i sense? Volen vendre postals? No se n’adonen que una fotografía d’un turista pot fer la volta al món i incentivar que et vingui més gent a veure i que, per tant, paguin entrada? Em sembla una miopía de mercat absurda…

    Us heu trobat en llocs que si pagues sí que et deixen fer fotos? Això sí que és indignant! Si la càmera, les bateries, les targetes i la mà d’obra són meves, perquè hauria de pagar per fer-les servir?

    Resposta

    1. És indignant. A nosaltres ens emprenya moltíssim voler capturar un record amb la càmera i que estigui prohibit.
      També és veritat que si només prohibissin el flaix, molta gent no sabria ni com desconnectar-lo i es deuen voler curar en salut. Però hi ha llocs que es passen una mica.
      I com tu dius, el colmo és que et deixin fer fotos, però et vulguin cobrar. Això ja és una manera ràpida de fer diners a costa dels turistes. Quina barra!!!
      Gràcies pel comentari

      Resposta

  4. Hola, em fico a la conversa amb la meva opinió de català orígen italià, si us pot interessar.
    Com a primera consideració hi ha la conservació de les obres: hem de tenir en compte el número de persones que es passarien el temps nomès fent fotos, com abans feien nomès els japonesos i ara ho fa tothom.
    Desprès hi ha el respecte pels visitants: no se quant agradable seria veure aquesta (però tota) obra d’art amb un soroll de “clic” i un disparar de llums com un concert de música rock.
    Tercera cosa són els drets d’autor, és normal que es vulguin vendre les imatges de les obres: imagineu que nomès amb els drets sobre les imatges de la Cappella Sistina a Roma es va pagar la restauració. No és poca cosa.
    Última però primera és la costum tota italiana per el “vietato”: tot és proibit, quan no és “severamente vietato”… això sì, ho heu de saber, forma part de l’actitud burocràtica italiana, que deixa espai al privilegi: sempre hi ha algù que POT FER-HO i jo, un dia, puc ser aquest algù. Això explica perquè el 30% dels italians va votar el Berlusconi.

    Resposta

    1. Marco, tots el comentaris són benvinguts!! És un plaer escoltar les opinions d’altres viatgers.
      Tens raó en tot el que dius. Per uns amants de la fotografia com nosaltres, és difícil entendre totes les normes que ens trobem a molt llocs, destinades a impedir les fotografies, però és cert que costa molt evitar que la gent dispari amb seny.
      En el nostre cas, fotografiem sense flaix, fem poques fotos i inclús dispararem en mode silenciós (algunes càmeres tenen aquesta opció). És per això que ens fa ràbia que la prohibició sigui tan restrictiva. Però en el cas del David de Michelangelo, el que més importa és poder veure amb els propis ulls aquesta meravella.
      I ens encanta com descrius el perquè tants italians votaven a Berlusconi. Costa de creure!
      Gràcies de nou pels teus comentaris, i si us plau, no deixis d’opinar a qualsevol article del nostre blog.
      Salut!!

      Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s