Sortint de sopar d’un dels nostres restaurants japonesos preferits de Barcelona, On Sushi, vam descobrim el Semproniana. Només ens vam fixar en la seva façana i la carta que tenien exposada, però va ser suficient per voler tastar els seus plats. I la vam encertar!

Els que ens coneixen ja saben el que ens costa anar a Barcelona per a qualsevol cosa, i tot i trobar a faltar la seva gran oferta de restaurants, només anem quan ens parlen molt bé d’un establiment. És a dir, desplaçar-nos sense cap referència no ens agrada gens. Però amb aquest local teníem un pressentiment que s’ha complert amb escreix.

El local és encantador i acollidor. Decorat amb un mobiliari exquisit i retro, i molts detalls per la vista, és un plaer seure a les seves taules. Avui, sent un dia entre setmana, era ple, i hem tingut sort de trobar taula sense tenir reserva feta.


Una de les coses que més ens ha sorprés, és la creativitat de les seves propostes culinàries. I no només parlem dels plats, si no també les diferents modalitats de menús i propostes que ofereix. Tenim, com a qualsevol restaurant, la seva carta, que tot i no ser molt extensa, fa molt bona pinta. La fa especial que podem triar el tamany de molts plats: petit, mitjà o gran, amb diferents preus depenent de la mida. Ideal si volem compartir o simplement fer tastets.
Alguns del plats de la seva carta són:
- Arròs del Venere amb Maó i sobrassada
- Filet acabat a la taula amb patata al caliu
- Pasta fresca amb verdures i llagostins
- Costellam de porc amb agredolç a la catalana
- Tonyina amb llima
- El peix de la Lola
- Terra de cuscús i verdures de l’hort
- Magret d’ànec amb tatin d’albergínia
I el menú, més senzill, ofereix un preu molt competitiu, 15,30 euros


I la cosa no acaba aquí. Encara ens ofereixen més modalitats de menús, alguns ben divertits i repensats. Per exemple l’anomenat ‟Menut”, per 30 euros, format per:
- Una mostra de sis primers
- Mig peix de mercat
- Mitja carn
- Blanc i negre de xocolata
Encara millor, per l’anomenat ‟Un bitllet de 20” podem sopar per 20 euros. S’ha de triar entre la selecció del dia.
Una altra modalitat molt divertida és el ‟Sopar a preu d’edat”. Si tens menys de 30 anys els sopars de dilluns a dijous el marquen els anys. 24 anys costa 24 euros..
- Quatre mitges racions…
- I postres de xocolata!
- Aigua i cafè
Fins i tot han creat la targeta S-10. Pagant 100 euros dona dret a 10 sopars. Quantes opcions diferents, oi?



Com que abans de ser restaurant, el local acollia una antiga editorial, han recuperant l’esperit literari creant els ‘Dimecres inèdits‘, un sopar-tertúlia que reuneix autors i lectors. De fet, poden preparar tallers, xerrades i activitats diverses a mida del client.
Ah! I no ens oblidem de les postres. Per entrar al restaurant hem de passar per l’obrador, on ja podem veure i salivar amb l’elaboració de les postres davant els nostres ulls. Tal com ells diuen ‟hi elaborem les postres i, com en un cercle, comenceu veient com preparem la culminació de l’àpat i marxeu amb un adéu embolcallat de pessics de canyella.”


En resum, un restaurant molt recomanable per triar entre les seves originals propostes de menú entre setmana, o per triar algun plat de la seva carta si tenim més temps per dedicar a omplir les nostres panxes.
Moltes gràcies pel post tant maco que heu fet del nostre restaurant. Estem encantats que us agrari casa nostre. Per cert son les fotos mes maques que he vist dels nostres plats.
Gràcies Santiago
hola! sóc l’Ada Parellada, la mestressa de Semproniana i la dona de Santiago (que també us ha deixat un comentari). Estem molt contents del vostre post, perquè ho heu escrit sincerament, sense conèixer-ns ni conèixer Semproniana! Vau entrar per casualitat!
Que bé! Ara farà 18 anys que vam obrir Semproniana, i ens emociona saber que encara ens queda corda i que us agrada el què fem!
abraçades
Ada
Hola Santiago i Ada.
Desprès de la il.lusió (i molta vergonya) que ens ha fet rebre els vostres comentaris, volem agrair-vos les vostres paraules. És la primera vegada que ens escriuen els propietaris d’un restaurant i això ens fa pensar que, el que va començar com un blog per explicar viatges i de tant en tant alguna experiència gastronòmica als amics i familiars, creix més del que pensàvem (ja són més de 400 visites al mes de mitjana). Realment ens va encantar el vostre restaurant. Sense ser uns experts, volíem explicar el que ens va transmetre dinar al vostre local, i fer-ho amb el màxim de cura i sense molestar a ningú. De fet, ens hauria encantat ensenyar la decoració del local (maquíssima), però mai fem fotografies de l’interior on es puguin veure altres persones menjant. La nostra intenció és molestar el mínim, i ja ens fa prou vergonya fotografiar alguns plats…
I encara que porteu 18 anys amb el restaurant i per la vostra web hem descobert més locals, us agraïm que tracteu i aconselleu als clients amb el tacte que ho veu fer amb nosaltres. Quan anem a restaurants com el vostre, ens adonem del que ens agrada trobar-nos quan sortim a menjar fora de casa!
Gràcies de nou.
Manel & Cristina
em va convèncer tant aquesta entrada que dilluns dia 5 al vespre hi anem a sopar amb la nostre filla ja us dirè si estic d’acord amb la vostre recomanació …. que segur que si.
Gràcies.
Carai Imma, ara si que has posat pressió sobre nosaltres… Espero que us agradi el restaurant, sino ja no creuras més en les nostres entrades sobre gastronomia, je, je. La veritat és que, tot i que no fem molts posts sobre restaurants, ens hem plantejat no fer-ne més. Crec que és un tema massa subjectiu per opinar, i moltes vegades ens fa vergonyar parlar sobre negocis d’altres persones. Tot i que ja hem expressat diverses vegades que nomès en parlem dels que ens agraden. El que passa és que a Cristina i a mi ens agrada moltíssim la gastronomia: ella gaudeix moltíssim amb la bona cuina, i jo he descobert que m’encanta la fotografia d’aliments.
En tot cas, ja ens explicareu que us sembla el lloc i si la nostra experiència al Semproniana és compartida per més gent. Moltes vegades no som conscients que el bloc és obert a la lectura de tothom i ens va sorprendre molt gratament rebre comentaris dels amos del local agraïnt la nostra entrada al bloc.
Gràcies pel teu comentari i que gaudiu del sopar…
No era la meva intenció, se que em va agradar molt la vostre entrada i la pàgina web del restaurant em va acabar de convèncer. Crec que val la pena compartir experiències i mai es pot pretendre que tothom opini igual. Ja us diré que em sembla però no deixeu de comentar, nomes per les fotos dels plats ja val la pena.
Encert total, ens ha agradat molt, una troballa. Gràcies per la recomanació. Salutacions.
Ens alegrem molt que us hagi agradat el restaurant. La veritat és que nosaltres vam dinar molt bé i tenim pendent repetir aviat…
Gràcies.
holaaaa!!! Que bé! Com que sempre veniu d’estranquis, les vostres entrades al bloc són molt sinceres. Estem molt agraïts que hàgiu tornat a venir i que tot anés bé.
Aquí estem per servir-vos sempre que calgui. Però sobretot, la propera vegada ens hem de saludar, eh?
Abraçades,
Ada Parellada
Jajaja. Moltes gràcies pel teu comentari, Ada. Ens agrada mostrar els restaurants on hem menjat genial, i el vostre ens encanta. Aquesta última vegada ja tocava una actualització de l’article que vam fer fa un temps.
Com que sabem que tornarem, tard o d’hora ens acabarem coneixent…
Una abraçada.