No fa falta anar fins a Nova Zelanda per fer “puenting”, però fer-ho en aquest país te quelcom d’especial. Potser és per l’esperit aventurer i jove d’aquestes terres; potser és per què aquí es va inventar fa més de 20 anys aquest “esport” (si es pot dir així a llençar-se lligat d’una corda des d’una alçada considerable); o potser és per la facilitat de trobar empreses que s’hi dediquen a això… Sigui com sigui, practicar “puenting”, o “Bungy Jumping” com diuen allà, és tota una experiència.
Queenstown és la ciutat adequada per practicar-ho. És per això que li diuen la capital de l’adrenalina. Qualsevol esport d’aventura es pot practicar allà. Nosaltres volíem provar, per primera vegada, com era la sensació de saltar en caiguda lliure, i vam triar l’empresa AJ Hackett Bungy.
Teníem clar que l’alçada no era important, volíem la imatge més clàssica possible: un pont amb el seu riu, ja que les varietats que oferien per saltar són moltes. Ens van donar la solució: saltar els 43 metres del Pont Kawarau. A més, estan d’aniversari, just el dia que som allà i decidim saltar, fa exactament 22 anys que, dos bojos anomenats AJ Hackett i Henry van Ash van saltar d’aquell pont “inventant” aquesta bogeria. Quina coincidència!! Ja ho teníem clar…
El pont és vell, però manté una estructura de fusta i metall que li donen un aire clàssic. L’aigua del riu és blavosa cap a verda i tot ho tenen molt ben muntat. Després de comprar el tiquet, omples un qüestionari i et pesen dues vegades per calcular la tensió necessària de la corda. Tot és tan exacte, que et demanen si vols tocar l’aigua quan arribis al final de la caiguda. Doncs endavant!
No mentirem, i la veritat és que els nervis ens envaeixen. Sobretot quan criden el nostre nom, i ens comencen a preparar pel salt. La persona encarregada és molt amable, i no paren de fer bromes amb tu, i tot i seguir el joc, els ulls no fan més que desviar-se cap al buit, cap al riu que cada vegada sembla més allunyat d’on som. El sistema de subjecció et lliga amb una doble seguretat per les cames i cintura, i sense que te n’adonis, ja et trobes ben solet sobre una petita estructura. Un parell de fotos allà dalt i comencen a animar-te perquè et llancis. Als seus ànims se sumen els de la gent que s’amuntega al voltant del pont, i es clar, penses que no els hi pots fer un lleig. Ja que hi som, saltarem…. 🙂
La veritat, és que tenim ganes de provar-ho. Els salts i les alçades sempre ens han agradat, i aquesta experiència sembla irrepetible. Tot i els nervis, volem volar! 3… 2… 1… Això ja no hi ha qui ho pari. Agafem embrenzida i saltem al buit. Les cames lligades no ens deixen fer un gran impuls, però això no importa. Estem caient! La sensació és indescriptible! En el fons no sabem si tot passa molt ràpid, o tot el contrari, semblem baixar a càmera lenta. Els ulls ben oberts, no ens volem perdre res. Ens apropem al riu a gran velocitat (o és el riu el que s’apropa a nosaltres…) i per moments semblem volar, tot i que de forma relativa, ja que sempre continuem caient.
El cervell ens intenta dir “tranquil, que vas lligat a una corda”, però el cor se’ns surt del cos, dient “nano, això que estas fent no és gaire lògic”. I zas! Notem una estrabada, la corda, que és elàstica, ens frena i les mans i el cap s’endinsen al riu, que està super fred! A això es referien quan ens deien de tocar l’aigua? Sortim impulsats de nou cap a munt, i per uns instants, semblem una molla, mentre la llarga corda ens impulsa amunt i avall. Finalment quedem penjant, cap per vall, a un parell de metres de l’aigua, i una petita barca neumàtica ens ve a recollir. Au, que passi el següent! Encara que no ho sembli, hi ha força bojos com nosaltres que no dubten a llançar-se.
Bé, de fet alguns si que s’ho repensen. En veiem de tot. Els que a l’últim moment es tiren enrera i se’n penedeixen; els que s’ho rumien, però acaben saltant (o més aviat fent un passet endavant). Alguns es llancen drets, i durant la caiguda el cos es recol·loca i el cap avança les cames… Cada salt és un espectacle! Res millor que un vídeo per “aproximar-nos” a mostrar la brutal experiència viscuda!
Nosaltres transpirem pura adrenalina, i tenim un “subidón” increíble. Això és massa! No sabem què va portar a la primera persona que va inventar el jumping a lligar-se una corda i saltar al buit, però ara l’entenem! Les persones busquem emocions… i aquí, a Queenstown, n’ofereixen de tota mena.
BonaVida Travel 