Arxiu d'etiquetes: mane&cris

Nikko deu ser un dels pobles més turístics del Japó. I si anem en dissabte, encara s’assembla més a Port Aventura. Però val la pena fer una passejada per la seva zona de boscos i temples, que són Patrimoni de la Humanitat. Ja no sabem quants temples hem vist, però com sempre, ens agrada apartar-nosContinua llegint “10 D’OCTUBRE. VISITEM EL POBLE DE NIKKO”

Avui hem visitat el bonic poble d’Hiraizumi. Després de la tempesta d’ahir (la cua del tifó), avui torna a sortir el sol. Decidim llogar unes bicis, como dos jovenzuelos de Verano Azul, per recórrer el poble i visitar la zona de temples. És xulíssim! La zona és molt tranquil·la i la gent és la mésContinua llegint “9 D’OCTUBRE. VISITA A HIRAIZUMI”

Feia dies que veiem a les notÍcies del Japó temes relacionats amb tempestes i fortes ventades, però ens costava molt entendre la zona on passava tot això.  Avui hem pogut saber que és el tifó Melor el que està passant per l’illa. Hem tingut molta sort d’evitar-lo. Mentres aquests últims dos dies atacava la zona centralContinua llegint “ÚLTIMA HORA DEL TIFÓ”

Avui deixem l’illa de Hokkaido. Quina pena!! Ens ha agradat molt i hem vist paisatges realment bonics. De moment, hem tingut molta sort perquè hem anat esquivant el tifó que passa pel Japó aquests dies. Tot i així hem vist dies de sol, pluja i neu. A més, tenim poques hores de llum, ja queContinua llegint “POSTALETES DE HOKKAIDO”

La visita a la població de Toya potser ha sigut, fins ara, el més fluixet del viatge. No està malament per passar un dia, però tot sembla una mica decadent. La zona és maca, perquè es tracta d’un llac enorme amb una petita illa en mig i forma part del Parc Natural Shikotsu-Toya. Però elContinua llegint “I L’ÚLTIMA NIT A HOKKAIDO: TOYA”

Avui tenim la sensació de ser més lluny de casa que mai. Perquè som en plena natura, no hi ha molta gent i turistes, ni un!! A més, ens entenen encara menys. Aquí només ens fem entendre amb símbols, gestos i traduint les paraules bàsiques amb el traductor de butxaca que portem. Ahir vam deixarContinua llegint “Alta muntanya a Asahidake –Hokkaido-“

Avui hem passat el dia dins el parc natural de Shiretoko. Els colors són increïbles i la llibertat d’anar en cotxe ens ha anat molt bé. Hem fet diverses passejades per rutes que tenen marcades. Tot i que ens ha sapigut greu no fer totes les que volíem. Algunes estaven tancades pel perill que suposenContinua llegint “PARC NATURAL DE SHIRETOKO”

Avui som a la gran illa de Hokkaido. És al nord del pais, i això es nota en el fred. Però tot i que la temperatura baixa per la nit, durant el dia s’està prou bé. Concretament avui dormirem a la ciutat d’ Utoro, un espai molt tranquil amb alguns hotels per descansar. De fetContinua llegint “AVUI SOM A HOKKAIDO”

  Vaya pedazo de sopar. Ens vestim amb les yukates (bates d’estil japonès) i fem un menú degustació de més de 10 plats diferents.     Oi que estem estupendos??????

Vaya par de guerreros Samurais!!!     ¿A que nos parecemos?     Moníssimes!!!     Quantes tonyines al mercat del peix de Tsukiji.     Llevar-se a les 4:15h del matí ha valgut la pena… Quina subhasta del peix. Ríete de la de Palamós     Ja som iguals de freakies que els japos.Continua llegint “Tornem a ser a Tòquio.”

  Cuanto niño!!!!! Envoltada d’una visita escolar a un dels temples de Kamakura.     Menudo Buda!!! 13 metres d’escultura a un altre temple de Kamakura.     Abans d’acomiadar-nos de Kamakura, passem per la platjeta.       Descansant sota la torre més alta de Japó. Landmark Tower a Yokohama.

  La cruilla del barri de Shibuja (Tòquio) és un formiguer de persones…      Tu sempre guanyeeeeessss, Doraemoooooon!!!!     

     Pedazo de ciutat!!!!       Kon·ni·chi·wa!!!       És hora de menjar!!!

Hem hagut de sortir de Tòquio per trobar una xarxa d’internet decent. Sembla mentida. Avui hem decidit visitar el monte Fuji. Però la sort no ens ha acompanyat. Plou i hi havia boira. Només l’hem intuit. A canvi, hem gaudit de la primera nit en una autèntica habitació d’estil japonés i un bany "onsen". SónContinua llegint “Avui som a Kawaguchiko”