Pocs barris de París tenen tanta fama entre els turistes i visitants, com el de Montmartre. Per les seves espectaculars vistes de la ciutat, per la seva impressionant Basílica, per la seva animada vida nocturna, per ser icona i part important de la pel·lícula Amélie… moltes són les raons de la seva popularitat, però això no ve de nou.




Fins al 1860 era una població independent de París, però a partir d’aquesta data va convertir-se en el Districte XVIII de la ciutat. Durant el segle XIX tenia molt mala fama, i aquí s’hi trobaven molts dels burdells i cabarets que atreien a una determinada clientela, atribuint al barri una fama de marginalitat i decadència.
Però tot va començar a canviar quan molts artistes s’hi van instal·lar, i el barri va passar a tenir un aire bohemi que l’ha acompanyat fins a l’actualitat. Monet, Matisse, Degas, Toulouse-Latrec, Picasso, Dalí… la llista d’artistes que van passar per Montmartre és interminable.
Els turistes acostumem a pensar en Montmartre com la zona que envolta la Basílica del Sacré-Coeur, però les dimensions del barri van molt més enllà.



La zona alta, situada sobre un turonet, i anomenada La Butte (el tossal) de Montmartre, és la més turística i coneguda. Us recomanem començar la visita sortint des de la Place Saint-Pierre. La raó? Aquí trobarem una de les millors visions del que ens pot oferir aquest barri: si conduim la mirada de baix a dalt, podrem admirar un preciós Carrousel (molt popular gràcies a la pel·lícula Amélie), passarem pel verd parc de Louise-Michel amb unes simètriques escales, fins arribar a un lloc que destaca per sobre de tots, la gran Basílica del Sagrat Cor, un dels monuments més emblemàtics de París.
D’estil romà-bizantí, meravella per les seves formes i pel seu color blanc. El sostre del seu interior està decorat amb el mosaic més gran de tota França i recomanem moltíssim una visita a la seva cripta i especialment a la seva cúpula, on podrem admirar unes fantàstiques panoràmiques.



Per arribar a la zona alta del turó de Montmartre, podem pujar els més de 200 graons (ànims pels valents!) o també tenim l’opció d’agafar el funicular (elèctric i totalment automatitzat), que pel preu d’un bitllet de metro ens portarà a dalt.
També, a la zona alta del barri, trobem la històrica i bohemia (més aviat en temps passats) Place du Tertre. Aquest és un dels racons més turístics, i és conegut pel seu gran número de pintors, retratistas i caricaturistes que l’ocupen. L’ambient pot semblar una mica caòtic, al trobar-nos un munt d’artistes amb els seus pinzells i caballets situats entre les diferents terrasses dels restaurants. Però aquí tot està molt més definit del que sembla. L’ajuntament només concedeix llicència a 140 espais de només 1 metre quadrat cada un, on 2 artistes treballant alternant-se entre si.



No abandoneu el barri sense deambular pels seus carrerons, i aturant-vos a fer un beure en alguna de les diverses i animades terrasses, dinar en alguna de les moltes creperies o sopar en algun agradable bistro.
Recomanem fer la tornada a la zona baixa passant per la Place des Abbesses, petita i bufona, amb un tiovivo per nens i una de les entrades de metro més representatives i boniques de la ciutat i que dona accés a l’estació més profunda (30 metres sota terra) de tota la xarxa parisenca.



I és que Montmartre és tota una caixa de sorpreses. Podem trobar des d’un cementiri, a un terreny amb vinyes on encara produeixen vi, o un dels cabarets més coneguts i populars del món: le Moulin Rouge!