Accident durant la ruta a Uyuni, Bolívia. Vivim una de les nostres pitjors experiències viatgeres

Parlar de viatges és parlar de bons records i sensacions, i acostumem a quedar-nos amb allò positiu que ens ha acompanyat durant una ruta. Però a vegades, les coses no sempre són tan maques com semblen.

Una de les darreres experiències negatives la trobem a Bolívia, visitant un dels llocs més impressionants del món: el gran Salar de Uyuni.

I és que trobar-se un aparatòs accident només començar la ruta, no era res del que esperàvem.

La frontera de Xile i Bolívia, és el lloc on surten la majoria de les companyies que organitzen la ruta al Salar, a bord de grans 4×4, i és un dels pocs punts del trajecte on veurem força turistes i automòbils. Després, el terreny és tan inmens, que els visitants ens anem diluint i sentint més sols…

Però com diem, en aquest punt d’arrencada, hi ha força automòbils, i en estació seca, la polseguera que aixequen aquests vehicles (el 90% del recorregut de la ruta no està asfaltat) és considerable. La mala sort va fer que dos cotxes xoquessin frontalment, degut a que un va quedar sense visió per la pols. L’impacte va ser impressionant, fent una volta de campana un dels vehicles!

Som dels primers a aturar-nos, i la sensació que ens trobem és esgarrifosa. La imatge dels turistes a l’interior d’un dels vehicles, ensangonats, cridant i plorant, i el conductor estirat a terra sense moure’s encara la recordem amb por.

Val a dir, abans de continuar, que uns dies després ens van arribar notícies que ningú havia mort, però en aquells primers moments pel nostres caps va passar aquesta ombra d’incertesa.

El pitjor de tot segurament és l’impotència. La que vam sentir al veure que ens trobàvem en un lloc molt apartat del món, sense cobertura de telèfon, sense cap hospital a prop, i sense coneixements mèdics. Perquè els primers a arribar, poca cosa podíem fer més que ajudar a sortir als ferits dels cotxes volcats, donar aigua i demanar l’estat dels que feien més mala impressió.

Un de nosaltres dos, va sortir disparat amb el guia, de nou cap al punt fronterer (a escassos 2 quiòmetres), però allà no vam veure cap mena de reacció urgent per part de cap comandament. Per l’altre costat, les persones que continuàvem al lloc de l’accident, vam veure poca maniobra de reacció dels guies locals. Ells estàven tan espantats com nosaltres!

Per sort, els diferents automòbils amb integrants dels tours (uns començaven i d’altres tornaven després d’uns dies de ruta) s’aturaven i ajudaven a trencar portes, finestres i treure als ferits. I nosaltres vam començar a tranquil·litzar-nos quan van arribar uns turistes amb coneixements mèdics. Fins a les hores, els nervis per part de tots eren enormes!

I com sempre passa en aquests casos, el millor de les persones surt sense demanar res a canvi. Tothom col·laborava en l’ajuda, i preveient que allà no arribaria cap equip mèdic, els turistes que tornaven del tour, feien espai als seus cotxes per encabir als ferits.

Un turista holandès malferit estirat al maleter d’un dels cotxes a punt per sortir va ser la darrera imatge abans de començar el nostre tour. Li donem paraules d’ànim, desitjant-li una ràpida recuperació i recollim una de les bosses tirades per terra, amb equipament fotogràfic mig destrossat per posar-li al seu costat.

Recordem com vam mirar al nostre guia, que ens portaria els seguents dies per paisatges extraordinaris, i ben seriosos li vam dir que res de còrrer! Preferíem veure menys, però anar ben tranquils…

Situacions com aquesta, et fan veure que segurament la mala sort és la causant que un viatge sigui sinònim de mal record. Però no està de més, que sempre mantinguem els peus a terra i quan voltem fem servir al màxim el sentit comú.

Perquè si una cosa tenim clara, és que tot i trobar-nos amb situacions com aquesta, mai hem de tenir por a viatjar…

Clica per veure informació per fer una ruta per Uyuni: