Passejar sense rumb, sense buscar res concret, simplement absorvint tot el que una ciutat com París ens pot oferir. I això és molt!!! Les grans ciutats acostumen a ser un aparador d’imatges, de sensacions que ens emportem un cop tornem a casa, i que a nosaltres ens encanta reproduir en forma de fotografies.
I és que París és un lloc que ens té enamorats (ai! la ciutat de l’amor…), els seus barris, carrers, cafeteries, el seu idioma… Sempre hem defensat la postura viatgera de l’slow travel, de viatjar sense presses; però és clar, això no és sempre possible. Una de les maneres per aconseguir-ho, és ser partidaris de repetir ciutats, de tornar a visitar llocs que ens han agradat, sovint, per davant de descobrir noves destinacions.
Ens agrada diferenciar molt entre “visitar una ciutat”, i “gaudir d’una ciutat”. El segon terme acostuma a passar (en el nostre cas) quan ens instal·lem força dies en un mateix lloc, o quan repetim viatge. I París, per sort, s’ha convertit en la ciutat que més vegades hem trepitjat durant les nostres experiències viatgeres.




Només ens cal trobar uns bitllets d’avió o tren econòmic per tornar sense pensar-nos-ho gaire. Això ha fet que, quan passegem per ella, no ens preocupem en absolut de veure els llocs més emblemàtics, els quals hem repartit en les diferents visites. Ara només tractem de voltar i capturar totes les sensacions possibles, “gaudint” de la ciutat.






I com sempre hem dit, la fotografia és el reflex del que ens trobem, i per això aquest article només vol mostrar detalls, moments que sovint inclús ens costa ubicar perquè no recordem a quin barri o carrer van passar, però que formen un conjunt a la nostra memòria imborrable, un garbuix d’imatges que ens mou a trepitjar aquesta ciutat sempre que sigui possible. I és que, sempre ens quedarà París…