No negarem que resulta curiosíssim recórrer la ciutat de Macao en autobus públic, i sentir com anuncien les parades en xinès, anglès i portuguès. Sí, sí, hem dit portuguès!
I és que aquesta antiga colònia portuguesa, encara manté com a llengua co-oficial l’idioma luso, i per això molts noms de carrers també són en portuguès.
Macao està situada a l’oest del Delta del riu de les Perles, a només 60 quilòmetres de la veïna Hong Kong. Es tracta d’una Regió Administrativa Especial de la República Popular de la Xina (des del 1999), tot i que gaudeix d’un alt grau d’autonomia propi. El lema del territori és: “un país, dos sistemes”.
Amb només 30 quilòmetres quadrats d’extensió, té una de les densitats de població més grans del planeta, amb aproximadament 650.000 habitants. Es calcula que el 90% són d’ètnia xinesa, i la resta una barreja enorme de nacionalitats. Com hem dit, el xinès i el portuguès són les llengües oficials, tot i que el cantonès és l’idioma més parlat al territori. I l’anglès el fa servit tothom relacionat amb el comerç i el turisme.
A grans trets (i que ens perdonin per ser tan simples), el turista que arriba a Macao trobarà dos grans conceptes per descobrir en aquesta ciutat. El primer seria el seu centre històric, amb monuments, edificis, temples, jardins i carrers que formen un entramat considerat el cor de la ciutat, i que pertany al llistat de llocs considerats Patrimoni de la Humanitat.
L’altre gran concepte serien els seus casinos, hotels i tot el que sigui relacionat amb el joc i les apostes. I és que Macao està considerat com Las Vegas asiàtic (i de fet la supera en volum de negocis). Però si fins i tot tenen un Macao Jockey Club, degut a la gran afició per les curses de cavalls!
Més endavant parlarem de les dues sensacions. La de caminar entre carrerons estrets, visitar places i esglésies d’un estil ben proper al nostre; i la del luxe, visitant grans (res de grans, enoooormes!) hotels i casinos, plens de turistes (la majoria xinesos) fent apostes i jugant a cartes…
Macao no para de créixer, intentant guanyar terreny al mar, i construint més i més alt. La ciutat respira un aire cosmopolita, amb una estranya i fascinant mescla asiàtica i un “toque” portuguès, que la fa ben atractiva i suggerent.
Qui som? 
L’únic país del món on pots pagar amb patates… o són pataques…? 😉
Bona aquesta!!! Jajaja. A més, ens heu fet recordar una de les anècdotes d’aquest viatge relacionada amb la seva moneda.
Havíem llegit a tothom dir que no hi havia problema en utilitzar dolars de hongkong, per no canviar moneda. Però a la primera botiga que vam voler comprar menjar… pam! res d’acceptar moneda estrangera. Així que al final vam haver de canviar pataques, i encara en guardem algunes! 😀