Sempre hem dit que, darrera de cada fotografia existeix una història, un record que no només el forma la imatge que hem captat, sinó tot el que ha comportat fer-la. I aquesta d’avui no és una excepció.
Per nosaltres, aquesta fotografia significa un moment fantàstic durant un Safari per Tanzània. Quilòmetres de recorregut sota un sol de justícia, admirant animals i paisatges increïbles, i al capvespre tornar al campament on recuparar forces. Som al ben mig del Serengeti, en plena natura, escoltant el so dels animals salvatges quan la llum del dia ja ha marxat. Un moment de relax, de pau, de sentir-se bé amb un mateix, de saber que som uns afortunats per gaudir de moments i llocs com aquest.
Una cervesa fresca a la mà, una foguera davant nostre, un cel ple d’estrelles… Aquí s’obliden tots els possibles mals de caps de la vida diària a casa nostra. Només existeix el present, i aquest moment de pau l’omplim amb llargs silencis combinats amb grans xerreres comentant el resum de la jornada: quants animals hem pogut veure, quins llocs ens ha mostrat el nostre guia, quantes anècdotes…
Arribava el capvespre, hora de dirigir-nos al lloc on dormiríem, i ja ens ensumem que no trobem el camí correcte
Precisament si parlem d’anècdotes, no parem de comentar-ne una sota aquest espectacular cel estrellat. Com hem patit fins arribar a aquest campament tan ben muntat! En Xixo, el nostre guia, no coneixia el lloc exacte on s’ubicava aquest campament, i es clar, en plena sabana africana, a nosaltres tots els camins ens semblen igual. Arribava el capvespre, hora de dirigir-nos al lloc on dormiríem, i ja ens ensumem que no trobem el camí correcte.
Amunt, avall, esquerra, dreta… no hi ha manera! La llum del dia comença a marxar, i som incapaços de localitzar el campament. A estones hi ha cobertura de mòbil, per moments parlem per ràdio per intentar ubicar-nos, però no hi ha res a fer: ens hem perdut al Parc Nacional del Serengeti!!!
En un principi ens ho prenem amb calma, no tenim pressa, però quan es fa ben fosc, i no veiem més enllà de les llums del nostre cotxe, la cosa es comença a posar tensa. La temperatura baixa ràpidament, i hem de conduir molt lentament perquè hi ha molt poca visibilitat. Més de 2 hores de negre nit donant voltes sense saber si anem en la direcció correcta i sense creuar-nos amb ningú més. Ja ens estem imaginant que haurem de dormir al cotxe…
Per sort, conseguim comunicació amb un altre guia que es troba a prop, i després de molt voltar, aconseguim entreveure les llums d’un altre cotxe. Ep! Ens venen a buscar… Perfecte! Tot i així, els camins aquí no són rectes, es clar, i triguem una bona estona a arribar a l’alçada del nostre rescatador. Ell ens condueix al campament, on ens esperen amb grans somriures (la gran cordialitat tanzana o un punt de sarna???). El nostre guia s’ho pren amb la tranquil·litat típica d’aquest país. No en va, el conegut lema d’aquí és Akuna Matata (calma, no hi ha pressa).
Per moments, arribes a sentir-te l’únic habitant del planeta…
Doncs això, calma! Relaxem-nos en un entorn tan espectacular com aquest. Les poquetes però comodíssimes tendes d’aquest campament estan repartides de manera que per moments t’arribes a sentir l’únic habitant del planeta. I pensar que potser en un lloc molt semblant a aquest, van aparèixer els primers homínids que van habitar la Terra…
El cercle es tanca, ens posem nostàlgics i filosòfics, què hi farem. El foc, les estrelles (i per què no dir-ho, la cervesa amb l’estómac buit) fan d’aquests instants un moment màgic. Un moment que ens disposem a capturar amb la càmera, que sabem no podem transmetre per moltes fotos que fem, però que a nosaltres ens vindrà al cap cada vegada que mirem aquesta imatge. Perquè cada foto, té una història al darrere…
Clica per veure detalls del Safari per Tanzània:
BonaVida Travel 
Estimada i admirada parella, miro les fotos, llegeixo els textos i arribo a la conclusió que fan una parella absoluta. Com Ortega i Gasset, com Puig i Cadafalch, com Mahatma Gandhi, indissolubles. Porteu-me a tot arreu, please.