No ens cansarem de dir-ho: per nosaltres, tastar la gastronomia típica dels llocs que visitem, és una altra manera de viatjar, de conèixer millor la terra que trepitgem i per descomptat, una boníssima manera de gaudir d’una ruta.
Perquè no volem separar-ho, no volem diferenciar la cuina d’una regió o país dels seus monuments, la seva gent, la seva arquitectura… Tot forma un perfecte embolcall que ens fa pair millor un viatge. I si això ens provoca un bon regust de boca, encara millor…
La Bretanya ofereix un munt d’especialitats, impossibles de tastar totes en una ruta de 10 dies. Però volem deixar constància que allà es menja molt bé, i la millor manera és mostrar-ho, ja sigui en paraules o fotos…
El mar és un dels elements centrals de la cuina bretona, ja que disposen d’uns peixos boníssims i una gran varietat de mol·luscs (què dir de les seves ostres…). Com diuen ells mateixos “Nés avec de l’eau de mer autour du cœur” (“nascuts amb l’aigua de mar al voltant del cor”), però us enganyaríem si només fos això. Perquè aquesta és també terra de bones carns, de pernil, de pâtés, de carxofes (ai què bones a Saint-Pol-de-Léon)…
Però sens dubte, un dels plats més populars, a més de bons i bé de preu, són les crêpes i galettes. Cal diferenciar-les, ja que tot i que les dues són especialitats gastronòmiques d’aquesta regió, la farina utilitzada és la clau per diferenciar-les. Mentres que la crêpe fa servir farina de blat per configurar la seva massa, les galettes són elaborades amb blat sarraí, que donen un aspecte molt més fosc a la massa. A més, aquestes acostumen a farcir-se amb condiments salats (embotits, formatges…) i la crêpe és menja com a postre.
Nosaltres som tan fans d’aquest plat, que encara recordem un dels dies de la ruta al que vam batejar com a Journée de la Crêpe i la Galette. Tot els àpats del dia van consistir en aquesta especialitat, començant pel esmorzar, passant pel dinar i acabant per un sopar. Salada com a plat principal, i dolça com a postres! Impressionant!
Els bretons saben cuinar els productes de mil maneres. Si visiteu La Bretanya no dubteu a tastar plats com la sopa de Roscoff (de col-i-flor); potser s’escapa una mica del pressupost, però l’Homard grillé (llagosta a la planxa) té molt bona fama. Ep! I què dir de l’excel·lent agneau (xai). Una de les maneres més populars de cuinar-lo és el Gigot à la Bretonne (amb mongetes blanques). I les sopes de peix, que bones! La Cotriade és una bouillabaisse amb peixos de costa…
Unes linees més amunt, ja hem introduït una altra especialitat de la zona: les ostres. I visitar la població de Cancale és sinònim de menjar les millors! La costa d’aquesta població és plena de vivers, i tots els restaurants n’ofereixen. Són boníssimes i a un preu més que raonable. Tot dependrà del tipus d’ostra que demanem i del seu tamany, però podíem menjar mitja dotzena d’ostres per només 4 euros! Fins i tot les podem degustar a peu de mar, en alguns dels senzills punts de venda que s’instal.len. La visió del seu cementiri de petxines a la platja és molt coneguda, per ser el punt on la gent llença les closques un cop engolida l’ostra…
I no us quedeu només amb aquest mol·lusc, les palourdes (cloïsses) poden cuinar-se de moltes maneres, i a nosaltres ens encantes les coquilles saint jacques (vieires). A la planxa, amb risotto, amb salsa al vi blanc…
De fet són molt conegudes les grans safates de marisc que ofereixen molts restaurants, amb diferents tipus de mol·luscs i crustacis i servits amb pa i mantega. Ah! I què dir d’un altre plat molt típic, les moules-frites, els populars musclos amb patates fregides!
El millor de recórrer aquesta zona de França, és que a més dels plats típics a la carta, la majoria de restaurants acostumen a oferir el menú del dia, compost per uns quants plats a triar entre primers i segons. Preus molt ajustats, i creieu-nos, és molt difícil que ho facin malament. La cuina bretona és realment sorprenent!
Un dels llocs on més podem gaudir amb l’alimentació és a Rennes, la capital de La Bretanya. Perquè allà, cada dissabte trobarem Le Marché des Lices, un dels mercats més antics i grans de tota França. Recórrer les seves paradetes és no parar de salivar. Quants colors i quanta vida! (post en preparació).
Ah! I com a qualsevol menú, per acabar, les postres. I La Bretanya en té per triar i remenar. Com hem dit abans, les crêpes dolces, condimentades amb tot el que poguem imaginar, són les número u, però la cosa no acaba aquí, és clar. Les sablés bretons (galetes bretones) ens xiflen! Aquestes galetes fetes de mantega són espectaculars a qualsevol hora del dia. I què dir de les maduixes. A la regió de Plougastek són les reines, i es poden preparar de mil maneres.
Altres especialitats són els pastissos, com el gâteau de Châteaulin (fet amb poma); els famosos Chocards del poble d’Yffniac, farcits de melmelada de poma; el Far breton, una mena de massa de pa de pessic farcida de prunes i panses seques. I no podem oblidar un dels més típics, el Kouign-Amann, molt present a qualsevol pastisseria de la regió. La traducció literal d’aquesta paraula bretona al francès seria “pain au beurre” (pa de mantega), però és clar, amb la mantega clàssica d’allà, diferent de la nostra per ser més salada. Mmmm, per llepar-se els dits!
La gastronomia de La Bretanya francesa és una cuina deliciosa. Recordem aquesta ruta amb un carinyo especial, veient paratges espectaculars, una costa indòmita, i unes postes de sol increïbles. I sovint des d’algun restaurant, amb un plat deliciós a taula. Perquè també podem viatjar amb el sentit del gust, aquesta regió ens té robat el cor… i l’estómac!
Clica per veure detalls de la ruta per La Bretanya i altres posts:
BonaVida Travel 