Qui no ha somiat amb volar? Oi que és el desig de molts de nosaltres? Poder veure les coses des de les alçades, desplaçar-nos ràpidament d’un lloc a un altre…
Però per això existeixen els avions, direu alguns… Doncs no! Parlem de la sensació de sentir-se ocell, de notar el vent a la cara, de no tenir res sota els nostres peus. I potser el parapent és l’experiència que més ens ha apropat al que volem dir.
Aquest article sobre la història d’una foto no és per parlar dels tecnicismes d’una imatge, si no per intentar reflectir el que vam sentir al sobrevolar sobre el Berguedà. Un silenci només trencat pel vent, i uns moments increïbles, d’una calma extraordinària.
Ai, qui poguès ser ocell…
BonaVida Travel 
Quina glopada de llibertat! És una gran imatge. Salutacions.
Uf! Una experiència increïble… Sobrevolar durant una bona estona el cel d’Avià ens va encantar.
Properament li dedicarem tot un post a aquesta aventureta d’imitar els ocells.
Gràcies pel comentari!