“I per què no fem més muntanya?” Aquesta és la mateixa pregunta que sempre ens fem al tornar d’una ruta de natura. Ens encanta la tranquil.litat que es respira, les excursions i passejades, els paisatges muntanyencs… Però no sempre disposem del temps necessari, és clar. Acabats de tornar d’una fantàstica ruta pel Pirineu francès, aprofitant la darrera neu de la temporada, volem explicar detalls d’uns llocs realment espectaculars. Res d’esquiar. Simplement excursions a peu, visitar petits poblets en cotxe, i menjar molt i molt bé.

Prenem com a epicentre el poblet d’Arcizans-Avant, on ens instal·lem a un hotelet d’aquells que tant ens agrada a nosaltres. La Maison de Beatrice (-el recomanem- veure la nostra opinió a Tripadvisor) només disposa de 2 habitacions, i la família que porta el negoci, la Chrystelle, l’Stéphane i el seu fill Tom, es bolquen en oferir un tracte excepcional.
I què podem veure a la zona? Doncs molts poblets amb encant, situats entre verdes valls i envoltats pels pics dels Pirineus. Es pot demanar més? La zona es troba situada al Parc Nacional des Pyrénées, que s’estén més de 100 quilòmetres per la frontera amb Espanya, de la Vall d’Aspe a la Vall d’Aure, i de fet, es tracta de la part francesa del Parc d’Ordesa.




Anem en cotxe, i això ens facilita conèixer els pobles del voltant. Argelès-Gazost, Saint-Savin, Pierrefitte… La cuina regional de muntanya ens encanta, i un dels millors llocs on mengem durant l’escapada, és al Restaurant Auberge Le Cabaliros. Les 3 generacions de la família St. Martin saben el que fan, i donem fe de la seva boníssima cuina.



Una de les excursions que més ganes tenim de fer, és un recorregut pel Cirque de Gavarnie. Aquest lloc llegendari, amb els seus 17 pics de més de 3.000 metres d’alçada, és un amfiteatre de roca càlcaria, on es troba la cascada més gran d’Europa (423 metres). Forma part del massís del Monte Perdido, i és Patrimoni de la Humanitat.
Deixem el cotxe al poble, i ens disposem a fer un recorregut amb raquetes de neu, però veiem que amb bon calçat de muntanya també és possible fer-ho. A mida que ens endinsem al bosc, el paisatge és cada vegada més ple de neu i els gruixos són espectaculars per aquesta època de l’any (març). Llàstima no poder fer tot el recorregut que teníem previst, perquè el risc d’allaus és gran, i ens trobem recomanacions de no continuar a mitja ruta. Però la visió que obtenim i l’agradable excursió d’un dia de sol ja satisfà de sobres els nostres desitjos.





També visitem el poble de Cauterets, un bon lloc on visitar l’oficina d’Informació i decidir les rutes a fer. Ah! I podem veure com es fabriquen de manera artesanal els famosos “berlingots”, uns caramels de colors molt populars a la zona, i que trobarem a moltíssimes botigues. Des d’aquest poble, arribem a l’estació d’esquí de Pont d’Espagne, on es pot practicar esquí nòrdic i/o fer rutes a peu.




I parlant de pistes d’esquí, un altre lloc mític de la zona que visitem, és el Port del Tourmalet, famós per ser una de les etapes més conegudes del Tour de France. Amb la neu, el Port de Muntanya està tallat, perquè l’estació d’esquí du Grand Tourmalet el creua literalment. Encara podem veure molts esquiadors baixant per les blanques pistes…


L’estació d’esquí, situada al poble de La Mongie, també és el lloc de sortida del llarg telefèric que porta a un dels llocs més màgics de la zona: el Pic du Midi.
A 2.877 metres d’alçada, el Pic du Midi de Bigorre, és un dels cims més alts dels Hautes-Pyrénées, i el que el fa tant turístic, és la seva facilitat per arribar-hi. Un telefèric salva en poc més de 15 minuts uns 1.000 metres de desnivell. Les vistes des d’allà dalt són increïbles. La visió dels Pirineus nevats és tota una experiència i al seu cim trobem un gran observatori que permet als científics entendre millor l’univers.


Realment hem aprofitat moltíssim els 4 dies d’aquesta escapada. Fins i tot ens ha donat temps de visitar la ciutat de Lourdes, famosa pel seu santuari, lloc de peregrinatge entre els fidels.


De tornada cap a casa, i abans de passar la frontera, ens aturem a petits pobles com Saint Bertrand de Comminges (Haute-Garonne), inclosos en la llista de “Les plus beaux villages de France”; Foix (Ariège) amb el seu majestuós castell del segle XI; o Ax-les-Thermes (Ariège) molt popular pels seus balnearis d’aigües termals.




Potser és que tenim França molt a prop, potser és que considerem la seva cuina com una de les millors del món, o simplement, és que trobem paisatges i llocs increïbles… Sigui com sigui, pensem fer moltíssimes més rutes per aquest fantàstic país.
Mapa de la ruta i llocs visitats més importants:
Nota: Agraïments a la nostra companya Griselda Guiteras per tota la informació
Una ruta que hem fet moooooltes vegades, però en primavera o estiu, i per tant força més plenes de gent. Ens vindria molt de gust tornar-la a fer a hores d’ara i encara mes si ens allotgem al hotelet que recomaneu. Com sempre les fotos …envejables!!!
Miquel, reconeixem que hem trobat unes dates perfectes per visitar aquesta zona. Hem tingut moltíssima sort. Poca gent, tranquil·litat, uns dies magnífics, i encara força neu.
Un hotelet molt maco, i una boníssima gastronomia han arrodonit l’estada. És d’aquelles escapades que tornes amb una gran satisfacció. I una plaer fer fotos a paisatges tan macos…
Ja sabeu, tot i conèixer la zona, no dubteu a repetir.
Una abraçada!
Com sempre, seguiu fotografiant uns paisatges genials. Que bonic que és l’hivern quan ens ofereix aquestes meravelles!! Petons, parella!
Moltissimes gràcies, Marina. Hem tingut uns dies boníssims per fer excursions i gaudir de la gastronomia de muntanya. I que encara trobéssin neu ha magnificat els paisatges.
Una abraçada!!!