Tot viatge llarg comença amb cansament, i en la nostra ruta cap a Austràlia no ens hem escapat d’aquesta rutina viatgera. Avions, aeroports, jetlag, dormir poc… Els primers dies costa agafar el ritme. Però no ens falten ganes, i posem tota la nostra voluntat. Desitgem veure tantes coses, que surten forces de no sabem on!

Tot i dividir el vol, la primera tongada ha sigut llarga. Per abaratir costos dels bitllets d’avió, decidim fer un primer trajecte fins a Singapur, i un segon vol cap a Austràlia, cada un amb companyies aèries diferents. A més, ens quedem una nit a Singapur, per no fer tot el viatge seguit, i visitar una ciutat que ens agrada molt.

Llegir, mirar capítols de Breaking Bad, intentar dormir... qualsevol cosa per passar l'estona a l'avió

Llegir, mirar capítols de Breaking Bad, intentar dormir… qualsevol cosa per passar l’estona a l’avió

La primera parada (per canviar d’avió) és a Londres, on provoquem la primera anècdota del viatge. I és que la liem només començar! Feia molt que no ens tocaven uns controls de seguretat tan exhaustius a l’aeroport. Ens retiren l’equipatge de mà i ens fan passar a un segon control on ens inspeccionen amb deteniment la bossa d’higiene i líquids. Però on s’entretenen moltíssim és amb l’equipament fotogràfic. Un per un, treuen tots els aparells, catxarros, gadgets, cables i carregadors de la bossa. I té mil i una butxaques!!!

Es fa inacabable i tenim sort que disposem de temps suficient. Durant més de vint minuts una persona de seguretat es mira, inspecciona i fa passar un drapet per tot arreu per després posar-lo en un analitzador de substàncies (si és que es pot anomenar així…).

Sembla que està a punt d’acabar i ja veiem el final del tunel, però això d’intentar deixar constància de tot, al nostre blog, algun dia ens portarà a la ruïna. La imatge arriba a ser còmica, perquè tenim tot un desplegament de coses repartides en dues safates, que el senyor de seguretat ha tret una a una, i que ens havia costat moltíssim encabir a la bossa (els que esteu acostumats a fer trencaclosques amb les maletes ja sabeu de què parlem, oi?).

La Cristina dissimula treien el seu mòbil per inmortalitzar el moment, i ho hauria aconseguit, si no arriba a ser per una altra companya de seguretat que la va enxampar. Només amb la cara de mala llet que portava mentre venia cap a nosaltres ja vam intuir que tindríem problemes!

La que ha liao la mochila...

La que ha liao la mochila…

Està prohibidíssim fer fotos a la zona de seguretat, i ens haurà d’incautar el mòbil. –“Cooooooom??? Ni pensar-ho!!!” Ens fem els tontos, demanem disculpes i preguem tot el possible, fins que arribem a l’acord d’esborrar davant d’ells totes les imatges i vídeos. Accepten de mala manera, i ens fan sentir com si haguéssim comés el pitjor dels crims. Però si tot ha sigut per sortir en un “fashion and popular travel blog of Catalonia”. “The Good Life. Do you know??”

Resolt l’incident diplomàtic (ja pensàvem que ens trucarien fins i tot de l’embaixada catalana 😛 ) un somriure torna a aparèixer a les nostres cares quan ens apropem a la porta d’embarcament. Encara no havíem tingut el privilegi de viatjar en un Airbus 380, el més gran dels avions, el monstre amb ales, el rei dels cels… Pot transportar més de 500 passatgers en dos pisos, i tenim la sort que no va molt ple, l’aparell és molt nou i disposa d’un munt de comoditats. Tot i ser 12 hores més de viatge, ens passen volant (acudit dolent, perdó!)

Per primera vegada pugem a un Airbus 380

Per primera vegada pugem a un Airbus 380

Arribem a Singapur, on ens rep la senyora calor acompanyada de la tieta humitat. Déu meu, només posar un peu a terra i ja comencem a suar. Aquest clima és brutal. I el pitjor és que es deuen haver espatllat tots els termostats de l’aire condicionat a l’hora, perquè arreu el tenen a tota llet. Passar per davant d’una botiga és com obrir la porta del congelador de casa i posar el cap a dins! Corre corre, anem a veure el que poguem del món, que els humans ens l’estem carregant!!!

Tot i haver visitat Singapur anteriorment, ens dediquem a voltar per llocs coneguts i/o descobrir de nous. La turística zona de Clarke Quay, Chinatown (que ens encanta), Little India, l’Esplanade de Marina Bay… (ja en parlarem en futurs posts).

Singapur a la nit, amb el famós Marina Sand Bay al fons

Singapur a la nit, amb el famós Marina Bay Sands al fons

Patejant els carrers de Chinatown

Patejant els carrers de Chinatown

La famosa escultura del lleó

La famosa escultura del lleó

Ambient a Singapur

Ambient a Singapur

Fent amiguetes al barri de Little India

Fent amiguetes al barri de Little India

Al dia següent a la nit, tornem a Changi, el principal aeroport de Singapur (que gran i funcional) pel següent vol. 7 hores de viatge i ens plantem a la ciutat australiana de Brisbane. Però mira, l’hem agafat el “gustillo” a això d’anar en avió i tornem a agafar un altre vol cap a Cairns, més al nord. Prenem aquesta decissió per començar el més amunt possible i anar baixant pel territori. Aviat començarà l’època de plujes, i volem evitar-les tot el possible.

A Cairns és on realment iniciem la nostra ruta pel país, ja que aquí hem llogat una autocaravana, disposats a recórrer tots els quilòmetres possibles. Anem a recollir-la, i ens expliquen tots els detalls de la nostra futura casa sobre rodes. Hem dormit poquíssim, i això ens està afectat, així que decidim buscar un càmping apropet de la ciutat per establir-nos aquesta nit. Però primer passem pel supermercat, on comprem algunes provisions per poder ser autosuficients amb la caravana.

Amb la nostra companya de viatge!!

Amb la nostra companya de viatge!!

Comprant provisions al super

Comprant provisions al super

La primera nit a Austràlia acaba amb un sopar mentre un grupet de música country toca en directe. És hora de descansar, que hem de recuperar forces. Els primers 4 dies ens han passat molt ràpid i volem aprofitar al màxim el temps. Demà ja no ens aturarà ningú. Som-hi!!!

Aquest és un post ‟in situ”, és a dir, escrit des del mateix lloc del que parlem.

indicacions ruta australia 02 D

Anuncis

Publicat per BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

7 Comments

  1. Quina enveja, poder fer vacances en aquesta època, poder anar a Austràlia, uns dels nostres llocs mítics que no se si arribarem a trepitjar i l’autocaravana, quants i quants records!!!!
    Gaudiu molt d’aquest viatge, una forta abraçada.

    Resposta

    1. Imma, Miquel, ja ho sabeu, si planifiqueu tard o d’hora el viatge a Austràlia, ja us passarem tota la informació que estem recopilant.
      som tot just a l’inici de la ruta, però això pinta molt i molt bé. Hem tornat a triar l’autocaravana com a companya de ruta, perquè ens encanta la llibertat que ens dona.
      Moltes gràcies pels vostres ànims!!!
      Una abraçada.

      Resposta

  2. Però mira que intentar fer una foto al control de seguretat! I més a Londres que són uns histèrics. En fi… Sort que us van deixar anar, no ens volem perdre les cròniques d’Austràlia!

    Resposta

    1. No podem estar quiets amb la càmera. Qualsevol cosa que passa davant nostra durant un viatge és carn de sensor fotogràfic.
      Llàstima que ens van enxampar, perquè la imatge era ben còmica!!

      Resposta

  3. Coneixem de primera mà el procés trencaclosques amb una motxilla! Podem imaginar la cara de pòker que se us deuria quedar mentre us ho anaven traient tot de dins, una ràbia interna es va apoderant de tu i vas pensant: calma’t que segur que no és tan mala persona i t’ho tornarà a deixar tot ben muntat, a punt de marxa….(tot i que saps del cert que això no passarà) Rabieta! Rabieta!
    I el moment foto… jajajaja… petits-grans moments d’un viatge!
    Abraçada viatgera!
    Txell i Xavi

    Resposta

  4. Què bó! Jo no em trenco tant el cap però en Marc, molt organitzat ell, hagués agafat força mala llet si li desmonten tot el trencaclosques 😀 A gaudir del trajecte. Us escriurem d’aquí uns dies perquè en breu anirem cap a Austràlia 🙂
    Petons,
    Marc i Úrsula

    Resposta

  5. Hola.

    Ara que tinc una estona estic repassant el vostre blog…..
    4 dies només per arribar, la pera, jajajajaajaj!!!!! (d’acord, amb una parada a Singapur, jejeje)
    Continuü llegint, a veure fins quan puc….

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s