Ens encanta caçar! Ep, no ens malinterpreteu. Res de disparar a animals, parlem de veure coses i intentar capturar-les amb la càmera de fotos. I això és el que ens ha passat aquesta setmana. Tòrnavem cap a casa, després de voltar per la Costa Brava, i una enorme tempesta es presentava davant nostra. Ja era negre nit, però una successió de llamps mai vista per nosaltres, ens va cridar l’atenció. I com uns autèntics caçadors de tempestes, decidim buscar algun bon lloc des d’on gaudir d’aquest espectacle de la natura.
Sortim de Palamós quan el cel no para d’il·luminarse per la descàrrega continua de llampecs, i conduim per la C-31 buscant el lloc idoni. -“Sembla que es veuria des del mar“- pensem. Ens dirigim cap a la Cala del Castell (Palamós), però a mida que ens endinsem per un fosc camí de terra, desistim d’arribar al final. -“Des del Far de Sant Sebastià (Palafrugell) hi ha unes bones vistes. Anem-hi!“- exclamem. No parem d’impacientar-nos, pensant que en qualsevol moment els llamps pararan i ens quedarem amb les ganes de veure’ls millor. I la moral ens cau a terra, quan arribem al mirador del Far, i l’espectacle és just a la banda oposada. -“No es veu res! “- cridem.
Voltem per carreteres i urbanitzacions, i quan som a punt de llençar la tovallola, veiem un cartell que indica cap a la Platja d’Aiguablava (Begur). -“Hem anat alguna vegada?“- No ho recordem. -“Doncs cap allà“. Aparquem i hem de caminar uns metres fins arribar a la cala, completament a les fosques. Beneides siguin les aplicacions pels mòbils, ja que una que funciona de llanterna ens il·lumina el camí. Quan arribem a la sorra no podem creure el que veuen els nostres ulls. Just entre una estreta franja visual, Zeus està mostrant el seu caràcter. I sembla molt emprenyat!!!
Són més de les 23h de la nit, i seiem entre roques impressionats del que tenim davant. Estem sols, en una completa foscor, excepte els moments que el Dèu grec sembla jugar amb l’interruptor de la llum. Vinga, que volem captar alguna foto! Per desgràcia, avui només portem una petita càmera compacta que sempre viatja amb nosaltres (això sí, permet treballar en manual), però farem el que poguem! Amb un mini-trípode, obtenim l’enquadre, i amb el telèfon mòbil, aconseguim la llum necessària per que se’ns vegi a la foto. Quiets, quiets… 30 segons d’exposició, i ja tenim un altre record més per guardar a la nostra memòria, i de passada, en aquest calaix viatger que anomenem blog de viatges. Visca la Bona Vida!
Dades de la foto: Automatismes manuals; distància focal 24mm; 30" d'exposició; obertura f2.5; ISO 400; WB automàticClica per veure altres històries que s’amaguen darrera una foto… Clica per veure altres posts relacionats amb la fotografia
BonaVida Travel 
Ostres !!!
Aquesta mateixa foto (sense vosaltres) la vàrem veure en el Telenotícies de TV3 !!!
És una foto impactant i meravellosa, que ja em va impressionar quan la vaig veure a la pantalla de casa nostra. Us felicito
Una abraçada
Teniu raó, ahir la nostra foto (versió sense nosaltres) va sortir a la Meteo de TV3.
Vam gaudir moltíssim davant l’espectacle que teníem davant nostra. La veritat és que va ser moltíssima sort trobar un lloc tan ideal per veure les tempestes. Llàstima de no portar a sobre l’equip fotogràfic. Totes les fotos d’aquesta nit són fetes amb una petita càmera compacta, però ens feia gràcia mostrar una petita part del que van poder veure els nostres ulls.
Gràcies pel vostre comentari, Miquel.
Ooooooh… Quines fotos més boniques!!
Moltíssimes gràcies!!!! La veritat és que vam tenir molta sort de trobar un lloc espectacular des d’on observar la tempesta. Les fotos sortien soles!!
Una abraçada!!
Quina preciositat, parella! Ho he pensat, que era la Costa Brava, només veure la primera foto… la Costa Brava és un indret màgic, només allí poden passar-hi coses com aquesta… el que és més difícil és capturar-les! I vosaltres en sou els mags, que com pocs saben immortalizar aquests moments de somni. Petons!
Uau! Mai ens havíen dit mags, Marina. Quines paraules més maques!! La veritat és que vam tenir molta sort. Trobar un lloc tan maco on contemplar la tempesta va ser el més difícil. Quan vam veure el que teníem davant vam quedar meravellats. Millor que el cine!! Ben asseguts, amb l’espectacle davant els nostres ulls… Això sí, completament a les fosques. Feia una mica de por… Jejeje. I les fotos sortien gairebé soles.
La Costa Brava és màgica!!
Una abraçada.