Qui ens ho hauria dit, quan vam començar aquesta aventureta d’escriure un blog, que algún dia arribaríem a la bonica xifra de 300 posts escrits. Encara ara no ens ho creiem, però hem sigut capaços de parlar de 300 coses sobre nosaltres. Mare meva!
El millor (o pitjor) és que tot ha passat tan ràpid, que sembla ahir quan vam escriure el primer post, però si tirem d’hemeroteca aviat farà 4 anys (26/09/2009). Cert que ha canviat molt la nostra forma d’escriure i de plasmar en entrades el que ens ve al cap quan volem parlar d’una destinació, però encara conservem la mateixa filosofia: mostrar com ens ho passem quan som fora de casa voltant per qualsevol racó del món!
Però anem a fer d’avis i explicar unes quantes “batalletes”. Marxàvem de viatge al Japó, i ens venia molt de gust trobar una manera de penjar alguna foto i unes poques paraules per tal que la família i amics sabessin com anava la ruta. Vam triar un servei de Microsoft anomenat Windows Live. Ràpid i fàcil! Bé, fàcil perquè vam tenir l’ajuda del nostre amic Lluís, expert en aquestes coses… Nosaltres som una mica desastre en ordinadors i tecnologies vàries…
El nostre primer post van ser 5 simples línies per anunciar que ja érem a Tòquio. I és que llavors no disposàvem d’aquests super smartphones que només els hi falta fer l’esmorzar, i tot era més lent i feixuc! Això sí, suposem que ens vam llançar a provar-ho perquè estrenàvem càmera de fotos digital i ens emportàvem un petit ordinador.
Un mes voltant per un país meravellós explicant la nostra aventura, rebent missatges i compartint amb els nostres amics les nostres experiències… Ens va encantar! I quan vam tornar, allà va quedar aquella increïble experiència. Pensàvem que el tema era tancat i el blog havia finalitzat. Un any sense escriure ni afegir res més. Tot i fer més escapades i viatgets, no se’ns va ocórrer continuar el projecte. Fins que al novembre del 2010 vam marxar a Nova Zelanda. Tornàvem a tenir unes ganes enormes de compartir amb tothom aquell viatge, i encara més, fer-ho més semblant a un diari, escrivint cada dia, des del lloc on ens trobéssim, les nostres experiències al país dels kiwis.
Realment aquell sí va ser l’inici del blog. Vam migrar a WordPress, vam prendre consciència de com administrar-ho i vam batejar-lo amb el nom que encara ara perdura: Diari de la Bona Vida. No sabem ben bé el per què, però era una manera de transmetre com ens ho passem quan viatgem. Segurament, a dia d’avui, hauríem buscat un altre nom… Alguna cosa més curta, amb més ganxo, i que potser no donés peu a males interpretacions. I és que en cap moment volíem transmetre la idea de vividors i amants del luxe, tot el contrari: demostrar que no feia falta ser multimilionaris per gaudir de molts petits plaers de la vida. Si voleu conèixer més coses sobre nosaltres, aquí us expliquem unes quantes més.
La ruta per Nova Zelanda va ser magnífica, i al tornar, vam decidir que el nostre blog no podia quedar aturat fins l’any següent, moment de les vacances llargues. Vam pensar que teníem guardat a l’arxiu massa fotos i records que allà es quedarien si no trobàvem la manera de mostrar-les. I és llavors quan, a partir del febrer del 2011, comença la nostra manera d’escriure posts i entrades varies. Podíem parlar de coses més concretes, donar més detalls i dades de les nostres escapades i viatges. Alguna cosa que tingués més utilitat per altres viatgers, i no només pels nostres amics.
Fins i tot ens hem atrevit a recomanar alguns restaurants! Pel camí hem parlat d’un munt de llocs visitats… Trepitgem llocs d’Europa sempre que podem (Anglaterra, Alemanya, Bèlgica, França, Holanda, Irlanda, Itàlia, Portugal, Islàndia…) Quan disposem de dies lliures i trobem algun bitllet barat, preparem la motxilla i a volar! O agafem el cotxe i voltem per Espanya, o per tot Catalunya, i si cal parlem del nostre poble! Però si una cosa ens encanta són les grans rutes. Aquelles que es preparen molt abans de trepitjar un lloc, quan al cap ja ens venen les imatges de països somiats… Marroc, Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Argentina, Estats Units (segurament el país on més ciutats hem trepitjat i sobre el que hem escrit més. Des de la ciutat de les ciutats: New York, a rutes per Alaska i Hawaii), Canadà (on hem estudiat anglès a una acadèmia de Toronto)… Hem descobert que ens apassiona descobrir els llocs en autocaravana, i que els Parcs Nacionals són magnífics per desconnectar de tot. Hem tingut la sort de caminar sobre glaceres, de nedar entre dofins, de veure volcans, de contemplar aurores boreals, de dormir al desert, de veure balenes, de llençar-nos fent “puenting” o en paracaigudes… I és per això que va néixer aquest blog, per guardar totes aquestes vivencies!
I tornem a ser al principi d’aquest post. Encara no som conscients de com hem arribat a escriure 300 articles parlant de coses nostres. Perquè per nosaltres és fàcil mostrar-ho en imatges, portem tota la vida fent fotos (totes les del blog són fetes per nosaltres, i ja hem penjat més de 3.000), i molts vídeos però les paraules són una altra cosa… Mai havíem escrit, i enfrontar-nos a aquest repte ha sigut més dur del que pensàvem. Encara ara, quan iniciem un article i ens posem davant l’ordinador, ens aterra el full en blanc. Creiem que el truc és explicar les coses tal com les sentim, intentar traslladar les sensacions que ens provoca un lloc al paper, sense pensar-ho gaire, sense complicar-nos la vida.
Sabem que hem aconseguit la meitat del nostre objectiu: crear un lloc on guardar molts records i experiències dels nostres viatges. És una satisfacció per nosaltres tornar a llegir aventuretes que ens han passat quan voltem. No volíem que la memòria ens fes una mala passada. L’altre objectiu, el més difícil, no sabem si l’estem aconseguint: ajudar a d’altres viatgers a preparar els seus viatges, o a agafar idees per una destinació, o en definitiva, crear un vincle amb altres persones que, com nosaltres, estimen aquesta “afició”, que és conèixer el nostre planeta i altres cultures.
Sigui com sigui, el nostre blog només és un reflex del que nosaltres fem, i mentre continuïn creixent els articles, voldrà dir que continuem viatjant pel món, gaudint de noves experiències, cultures i llocs. Perquè tal com diu un dels nostres lemes : “No viatgem per anar enlloc, sinó per anar” .
Salut i bons viatges!!
Informació i preparació de la ruta 
ENHORABONA!!!! Una abraçada i endavant…viatjant, escrivint i fent eixes fabuloses fotos….
Moltíssimes gràcies pel teu comentari, Mariló.
Ens fa molta il.lusió arribar a aquesta xifra tan bonica i continuar amb ganes de mostrar la nostra manera de viatjar
Una abraçada
Moltes felicitats per l’aniversari, us animo a seguir explicant experiències, pels que no tenim les oportunitats d’anar tan lluny, gràcies per deixar-nos entrar en el vostre món i gaudir amb vosaltres. Tots aquests països on heu estat, per nosaltres, ara, són una mica més aprop. Moltes gràcies!!!!!!
Gràcies a vosaltres per les felicitacions!!!
És un autèntic plaer mostrar els llocs que trepitgem i que podeu viatjar amb nosaltres quan expliquem les nostres experiències.
Una abraçada!!
Felicitats! L’any 2009 vau començar una aventura molt xula, potser la més difícil de totes les que heu dut a terme viatjant, i és la d’escriure en un blog tot el que sentiu, viviu, patiu i gaudiu als viatges. I no només ens heu enriquit, i encara ho feu, amb les vostres visions personals, que són interessants i de vegades fins i tot gracioses, que em fan riure, sinó que a més ho sabeu il·lustrat amb unes fotografies precioses. Sóc conscient, com a lectora vostra, de la feinada que suposo encarar-se a un full en blanc, escollir què voleu posar-hi, il·lustrar-ho amb només unes fotos… però també us he de dir que ens sou molt útils, efectivament, alguns dels vostres viatges serveixen per preparar els nostres. Encara recordo com em vaig fixar en la lavanda i vaig buscar el gelat de la flor quan vam anar-hi, gràcies al post que vau fer del sud de França explicant que la lavanda era tan i tan típica… en fi, molts i molts records que no s’esborraran mai, perquè la nostra memòria potser fallarà abans. Seguiu així, parella, que ajudeu a apropar el món a casa nostra! petons
Moltíssimes gràcies Marina pel teu comentari.
És un plaer rebre la teva felicitació i llegir les teves paraules tan maques. Uf! Ens has pujat l’ego un munt!!! Je,je,je
Vam començar de manera molt dubitativa i amb molt poqueta informació dels llocs on anàvem, però mica en mica, i gràcies a llegir a molts companys blocaires, com per exemple tu, hem anat perfeccionant la nostra afició. Ens encanta saber que les nostres aventuretes poden ser útils a d’altres viatgers.
Hem de dir-te que el sentiment és mutu. Tu ens fas omplir moltes vegades la panxa només llegint les teves receptes.
Una abraçada
Moltes felicitats per l’aniversari, us animo a seguir explicant experiències, pels que no tenim les oportunitats d’anar tan lluny, gràcies per deixar-nos entrar en el vostre món i gaudir amb vosaltres. Tots aquests països on heu estat, per nosaltres, ara, són una mica més aprop. Moltes gràcies!!!!!
Roseeeeer, però si ets tu???
Havíem llegit primer el mateix comentari teu però no sortia el teu nom. I havíem contestat pensant “de qui deuen ser aquestes paraules??” Je,je,je.
I ara veiem que tenim el mateix comentari a nom teu.
Moltíssimes gràcies per les teves felicitacions. Ja saps que ens encanta voltar, viatjar i no parar quiets. I el nostre hobbie, aquest blog, és una vàlvula d’escape per quan tornem dels viatges i no parem de treballar.
Una abraçada
Manel i Cristina
Moltes felicitats!!!! Ara més, més…
Moltes felicitats Xavi.
Mentre continuem viatjant, segur que hi haurà blog!!!!
Ja saps que ens encanta voltar i explicar les nostres aventuretes.
Una abraçada
Moltes felicitats pels 300 posts! I ara a continuar endavant i a fer-ne molts més! Buf, fa vertigen mirar enrere i veure quantes coses han passat i quantes coses hem fet en els últims quatre anys, no?
Una abraçada!
Teniu moltíssima raó, nois. El temps corre i vola, però el blog també ens serveix per veure que l’aprofitem força bé. Je,je,je.
El que va començar com una simple manera de comunicació amb la família mentre viatjàvem, s’ha convertit en un hobbie que ens encanta. I si seguim escrivint voldrà dir que continuem viatjant…
Gràcies per les felicitacions!!!
Moltes felicitats, parella de dos !!!
El vostre Blog comença a ser un referent entre la gent que ens agrada viatjar. Una feinada que us agraïm perquè sabem el que representa en hores invertides, però amb la li.lusiò de compartir-ho amb altre gent. Gràcies al vostre esforç us hem pogut conèixer i ja us considerem dins de la colla de les nostres amistats.
Endavant amb aquesta manera de viure amb il.lusio per tot. Esperem poder llegir-vos almenys en els vostres 3.000 apunts següents.
Una forta abraćada
IMMA I MIQUEL els “voltaires”
Carai Miquel. Això de “referent” sona a paraules majors!!!! Ja,ja,ja.
És un plaer per nosaltres plasmar la nostra afició viatgera en aquest blog, i encara és millor veure que gent com vosaltres gaudeix d’aixó.
A més, el blog ens ha fet conèixer-vos, sabent que compartim moltíssimes aficions, i només per això ja ha valgut la pena perdre moltes hores de son escrivint.
No sabem fins quant continuarem escrivint, però aquesta afició és molt bonica. Així que mentre poguem viatjar, hi haurà blog per endavant.
Una abraçada ben gran.
Ah!! I aviam si quan torneu del vostre gran viatge podem trobar alguna data per repetir el sopar.
Enhorabona! I no deixeu de sorprendre’ns amb les vostres meravelloses fotos i comentaris. N’estarem pendents!
Moltíssimes gràcies!!!! Mentre poguem continuar viatjant (perquè tal i com està tot cada vegada és més difícil) continuarem mostrant els llocs que trepitgem. Ens fa molta il.lusió haver arribat a aquesta xifra rodona, i sobretot que arribi a gent amb les mateixes inquietuts viatgeres que nosaltres.
Un plaer!!!
Moltes felicitats per aquests trecents articles! Esperem llegir-ne molts més i seguir veient totes aquestes fantàstiqu fotografies. No pareu de voltar!
Moltes gràcies per la teva felicitació, Meritxell.
Ens ha fet gràcia arribar a una xifra rodona, i veure que la nostra il.lusió pels viatges no canvia. I per la fotografia, és clar. Ja no sabem escriure un post sense penjar fotos dels llocs que hem trepitjat.
Una abraçada!!
Moltiiiiissimes Felicitats pels 300 posts!!!
Gràcies a vosaltres per compartir tota la informació amb nosaltres!!! És de gran ajuda 🙂 i així gaudim de les aventures que ens expliqueu!! Molts petunets parella!!!
No deixeu d’escriure que us seguim 😉
muaaaks
Moltes gràcies a vosaltres per les felicitacions, nois!!
La veritat és que ens fa gràcia mirar enrere i veure que hem arribat a aquesta bonica xifra. Impensable quan vam iniciar aquesta aventureta d’explicar els nostres viatges a la xarxa.
I mentre puguem viatjar, segur que continuarem mostrant com ens ho passem quan som fora de casa…
Una abraçada!
Enhorabona, quan el meu blog sigui gran vol ser com el vostre…
Jajaja. Gràcies pel “piropo”, Jordi.
Sabem que tenim un blog petit i personal, però ens fa molts il.lusió haver arribat als 300 articles. Encara no sabem d’on treiem els temes per parlar (bueno, si, que ens encanta viatjar i la fotografia), i si aquesta maleida crisi (o com s’hagi de definir aquest període pel que passem) no ho impedeix, continuarem aportant experiències al blog.
Ah! I no només escriure és el que ens apasiona! Llegir altres blogs, com el teu, ens encanta. Què difícil és trobat tot el temps necessari per seguir a tots els companys bloguers!