Moltíssimes són les vegades que hem gaudit d’unes vistes increïbles mentre voltem per qualsevol dels llocs que hem tingut la sort de trepitjar, i sempre intentem tenir la càmera a punt per capturar aquests moments (amb més o menys fortuna).
Avui volem parlar de la sensació que ens vam trobar a l’arribar a un dels llocs més màgics de l’illa sud de Nova Zelanda: el llac Pukaki. Situat a peus del llegendari Mount Cook (la muntanya més alta del país), aquest enorme llac destaca pel color de la seva aigua, un meravellós blau turquesa.
Dades tècniques: Focal 125mm; 1/1250 seg. f/9, ISO 200
En dies clars, el reflex és tan definit que sembla ben bé un mirall, i nosaltres vam decidir aturar-nos una bona estona per gaudir de les seves vistes. Érem de ruta en autocaravana, i aquell dia (3 de novembre del 2010) potser va ser el primer on vam tenir la sensació del que realment estàvem fent: descobrir un país màgic en un mitjà de transport que ens permetia tota la llibertat necessària per fer-ho al nostre ritme. Aturar-nos davant el llac Pukaki, amb tota la casa a sobre, realment no tenia preu…
Els llacs sempre tenen encant. En general totes les aigües ens criden l’atenció, els moviments, colors, reflexos…
Molt bona foto, transmet sensacions i el millor per a mi és que té diferents òptiques
Tens molta raó, els llacs són una magnífica font d’inspiració, i sempre podem trobar un transmetre un munt de sensacions.
Més que la foto, en aquesta mena de “secció” del bloc, ens agrada explicar el que vam sentir al viure aquell moment concret.
Gràcies pel teu comentari.
Gràcies a vosaltres per compartir.
Arribeu molt bé, sabeu transmetre i s’agraeix.
Però … ja sabeu que s’em va la vista amb les fotos i teniu imatges molt bones, no m’ho tingueu molt en compte 🙂
Mare meva….!! Això és preciós! Cap a Nova Zelanda s’ha dit!! hi hi hi. Petonets, parella. Quina sort haver captat aquest moment.
Doncs ara mateix hi tornàvem, Marina!!! A vegades, no hi res pitjor que tenir “mono” de viatges i posar-te a ordenar fotos. Uf! Quines ganes de marxar de nou, i si fos a Nova Zelanda, encara millor, je,je…
Gràcies pel teu comentari
Siempre que paso por vuestro blog alimentais mis ansias por viajar! Pero que maravilla de lugares por los que habeis pasado! Dientes largos ahora mismo 😉 Saluditos!
Ja,ja,ja.. Muchas gracias Teva por tu comentario. Nos encanta leer cosas como las que dices. Y siempre, siempre, encontramos el post de algún viajero (muchos tuyos entre ellos ), que nos dan una envidia sana terrible.
Por cierto, que nunca hemos visitado “tus” Islas Canarias, y eso también nos produce una gran pena. Esperamos tarde o temprano poder hacerlo, y en tu blog tendremos un montón de información.
Un abrazo!!
PD: Ah! Y estamos trabajando en una futura versión de nuestro blog en castellano. Nos encantaría llegar a más personas.
Gracias a vosotros por leerme! Os ánimo a que en cuanto podáis os acerquéis a cualquiera de “mis” islas ya que todas tienen un algo especial.En lo referente al idioma yo de momento con el traductor me las apaño muy bien pero me parece muy buena idea que hagáis llegar a mucha más gente vuestro increíble blog.Cualquier cosa, aquí estoy! Un saludo!