Si ens llevem ben d’hora, ben d’hora, obtindrem una gran recompensa. Amb aquesta filosofia ens aixequem el desè dia a l’illa de Maui. Bé, aquesta filosofia i tota la nostra força de voluntat, ja que són les 3h de la matinada. I és que hem decidit que el darrer dia complet a aquestes illes, no només sigui platja, volem veure un dels espectacles més fantàstics que es poden contemplar: la sortida del sol des del volcà Haleakala. I és que el nom hawaiià ja ho diu tot, “casa del sol”.
A 3.055 metres d’altitud trobem un observatori magnífic des d’on situar-se i observar un dels moments més màgics del dia. Val la pena arribar ben d’hora, i com que el nostre hotel està a l’altra punta de l’illa, necessitem gairebé 2 hores de cotxe per arribar al Parc Nacional del mateix nom.
Això sí, una bona carretereta puja fins al mateix cim del volcà, i permet aparcar a pocs metres de l’observatori. Tot i que l’aparcament és gran, convé arribar d’hora, per tenir una plaça assegurada, tan pel cotxe, com per nosaltres. I és que, tot i l’hora, trobem molta gent que, com nosaltres, vol gaudir d’aquesta visió màgica.
Veure com els colors del cel van variant per moments, des d’un negre nit, passant per la gama més amplia de vermells i taronges, no té preu. Bé, de fet si té un preu important que s’ha de pagar: el fred! La temperatura a aquelles hores baixa dels 10 graus, i si sumem el vent que pot fer, és imprescindible una bona roba d’abric. Com vam agrair les jaquetes que vam fer servir a la primera part del viatge per Alaska!
Trobem gent tapada amb tovalloles, mantes dels hotels, i alguns despistats que no han vingut gens preparats, i amb xancles i màniga curta intenten aguantar com poden les baixes temperatures. Tot sigui per dir que un dia van veure com el sol els donava la benvinguda des del cim d’aquest volcà! Ens estem més de 2 hores combinant un absolut silenci, amb converses variades amb altres turistes que, com nosaltres, han vingut a observar la sortida del sol.
I això no és tot, perquè un cop el sol ja ens ha donat la benvinguda, moltíssima gent torna al seu cotxe i marxa, però recomanem una petita excursió per la zona, amb vistes increïbles. I és que podem caminar per alguns camins que el Parc té ben senyalitzats.
Nosaltres fem una petita part del Keonehe’ehe’e (Sliding Sands) Trail. Sembla que caminem sobre els núvols, i la visibilitat és magnífica. El terreny que ens envolta, completament rocós i àrid, ens transporta a la lluna, i val la pena quedar-se una bona estona. Total, quan decidim abandonar el Haleakala National Park només són les 9 del matí. Encara tenim tot el dia per endavant!
Passem pels pobles de Pukalani i Makawao. Aquest últim ens recorda una mica al Far West americà. Fins i tot entrem a una botiga on venen barrets de cowboys. Però el nostre destí és el poble de Paia, on ens aturem a fer un bon esmorzar i agafar forces. Decidim comprar un souvenir que vam veure fa uns dies quan vam visitar el poble.
Volem descobrir una mica el sud de l’illa, i és clar, pel camí anem parant a diferents platges. Com per exemple la Big Beach, on decidim fer una banyadeta i refrescar-nos de la calor que fa.
Tornem cap al poble de Lahaina, on tenim l’hotel, però trobem una gran retenció, degut a les obres. Els cotxes no avancen i decidim sortir de la carretera per parar a una petita platja. La sort està del nostre costat! Sabem que no és temporada de surf, i per això no trobem molts surfistes, però no volíem marxar de Hawaii sense trobar alguns més. I el destí fa que en aquesta platjeta, Papalaua Beach, ens topem amb autèntics surfers, d’aquells que, tot i no trobar bones onades, necessiten lliscar amb les seves taules sobre el mar. Aquells que, amb la família, munten la paradeta a la sorra i es passen hores i hores entrant i sortint de l’aigua.
Quan decidim que ja en tenim prou, la cua de trànsit ha desaparegut, i podem tornar a Lahaina. Un últim bany a la piscina del Plantation Inn i ens vestim amb el màxim d’elegància (que a aquestes alçades del viatge ja no és gaire), per acabar la ruta per Hawaii com a nosaltres ens agrada: triant un bon restaurant.
En aquest cas, es tracta del Gerard’s, situat al mateix hotel on ens allotgem. Un magnífic porxo a l’edifici d’estil colonial és el lloc ideal per l’últim sopar hawaiià. Ah! una mica car, però gaudim moltíssim. Encara és d’hora i voltem pel poble, per la seva avinguda principal, Front St. Comprem alguns regals per amics i familiars, i visitem de nou la galeria de Peter Lik, un autèntic geni de la fotografia de natura. Quina passada de fotos!
La nit arriba, però no volem anar a l’habitació, sabem que això arriba al final. Ens neguem a abandonar una destinació tan especial, tot i que hem de preparar les maletes. Però ho fem amb un somriure enorme, tot ha sortit de meravella, i aquesta destinació ens ha agradat molt més del que pensàvem. Mahalo (gràcies) Hawaii!
Clica per veure post anterior: Clica per veure post següent:
Clica per veure informació de la ruta per Hawaii:
BonaVida Travel 
A les 3 del matí???? Buf, suposo que per això nosaltres som més de postes de sol que de sortides, jeje… Les fotos són molt xules com sempre, encara que les de les platges us han sortit una mica monotemàtiques, eh? Felicitats per tota la sèrie de Hawaii, ens ha agradat molt!
No, no. Nosaltres també preferim el vespre que el matí, i ens va costar un munt llevar-nos tan d’hora. Però no volíem marxar de Maui sense viure aquesta experiència.
Així que trobeu monotemàtiques les fotos de platges? Si surt de tot: palmeres, sorra, aigua, banyadors… Je,je. Inclús (i ja m’he penedit), he penjat una foto meva amb una cara de “pasmao” terrible.
Gràcies pel vostre comentari.
Deu n’hi do sí que vau matinar! Pero només amb el tastet de les fotos que heu compartit ja es veu que va valdre ben bé la pena… Quines ganes que feu venir d’anar a Hawaii 😉
Anàvem endarrerint aquesta excursió per no matinar, però finalment vam decidir visitar el volcà a primera hora. I tot i el sacrifici de matinar tant, creiem que va valer la pena. Les vistes eren increïbles!!
Gràcies pel comentari!!
Les imatges de la sortida del sol al volcà són espectaculars, veig que per sort va valdre la pena l’esforç de llevar-se a les 3h del matí!! Fins ara tenia anotat a la meva llibreta de pendents veure la sortida del sol al volcà Bromo a Indonesia, però crec que hi hauré d’incorporar el Haleakala! 🙂
Una abraçada!
La veritat és que va ser una experiència magnífica pujar ben d’hora al volcà i veure la sortida del sol. No deixa de ser una simple imatge, però quan ets lluny de casa, en un entorn immillorable, encara sembla més espectacular. Va valer la pena matinar!
Gràcies pel teu comentari, Anna.