Avui deixem Big Island per volar a l’illa de Maui, i conèixer una altra illa de Hawaii. Com que hem dormit a prop de la ciutat de Hilo, on hi ha l’aeroport, podem apurar una mica més a l’hora de llevar-nos. Esmorzem la mar de bé al nostre hotel (The Inn at Kulaniapia Falls), en una terrasseta amb vistes a la cascada. Com que una de les nostres maletes petites ja no pot més i l’hem hagut de jubilar, demanem a la gent de l’hotel si la podem deixar allà perquè ens la llencin. Quina peneta, amb els kilòmetres que ha fet amb nosaltres, la pobra!
Encarem cap a l’aeroport. Després de deixar el cotxe de lloguer, anem cap al nostre mostrador. Hawaiian Airlines et fa pagar per maleta facturada però et deixen pujar dos bultos a dalt.
Esmorzant amb vistes a les Kulaniapia Falls
Mentre esperem el nostre vol, la música de l’ukelele ens acompanya una estona. Aquest instrument musical és tota una institució a Hawaii
Al cap de 40 minuts de sortir de Hilo, ja som a Maui, a l’aeroport de Kahului. Anem a recollir el cotxe de lloguer a la caseta de Dollar però quan estem fent cua, ens adonem que els cotxes no els entreguen allà mateix, sinó que has de desplaçar-te amb un bus o shuttle que et porta fins on hi ha tots els cotxes a entregar. Aquesta vegada ens donen un Ford Fiesta de color blanc. Doncs som-hi!
Un cop motoritzats, ens acostem fins a Paia, un poble amb molt d’encant a 15 minuts de l’aeroport. És ple de botigues i restaurants amb molt d’ambient, una mica hippie. Després de fer una volteta, com que és casi l’hora de dinar, entrem al Cafe Des Amis, a l’avinguda principal –Baldwin Avenue-, i dinem super bé.
El poble de Paia ens va semblar encantador
Ple de restaurants, cafeteries i botigues
Això sí, força turístic
Paia és un bon lloc on comprar souvenirs a bon preu
Amb la panxa ben plena, comencem a tirar cap a Lahaina, que és el poble on volem passar les tres nits que serem a l’illa de Maui, tot i que encara no tenim hotel reservat! Ahir vam estar remenant per internet i vam veure un Resort que feia molt bona pinta, tot i que era una mica car. Vam pensar que ens mereixíem uns dies en un hotel de “luju”. Ens acostem directament a veure què tal és i ens decidim a entrar.
És el Lahaina Shores i per fora sembla bastant normalet. (veure la nostra opinió a Tripadvisor). Res a veure amb la web… Demanem preus i si podem veure les habitacions. Ens donen dues claus: una, per veure l’habitació amb vistes al mar, i l’altra, per veure la que té vistes a la muntanya. Vosaltres mateixos! -ens diuen.
Agafem l’ascensor però tan bon punt marxem de la recepció, no ens recordem dels números d’habitacions que ens han dit… La clau té un número com codificat i aquest simple fet es converteix en una aventura laberíntica per les més 200 habitacions del complexe. Després de voltar per totes les plantes i preguntar a les senyores de fer feina, trobem les habitacions en qüestió. Són mini apartaments, amb una mica de cuina, però tot i estar bé, no són tan espectaculars com ens pensàvem. El millor és que l’hotel té sortida directa a la platja. Com que ja comença a ser una mica tard, no ens volem arriscar a no tenir hotel aquesta nit. Així que decidim quedar-nos aquí, de moment, una nit.
L’hotel Lahaina Shores té sortida directa a la platja
La platja de Lahaina és ideal per descansar i prendre el sol
Un cop hem descarregat el nostre equipatge, anem a fer una volteta pel poble de Lahaina. Quina canya! Hi ha un ambient maquíssim, els carrers són plens de gent, de botigues, de galeries d’art i molts restaurants. La seva avinguda principal, Front St. és plena de vida. Ens agrada! Per sort, aquí passarem tres nits, tot un rècord per nosaltres! Anem a investigar un altre dels hotels que teníem vist i veiem que ens hem equivocat al reservar el resort… Quina llàstima. Aquest hotel és The Plantation Inn i ens agrada tant que decidim fer la reserva per les últimes nits que ens queden a Hawaii. A més, està millor de preu! Demà al matí farem el canvi!
Front St. és l’avinguda principal de Lahaina
El Passeig marítim de Lahaina
Diguem que aquest no és l’arquetip de bellesa hawaiiana…
La sensació d’esperar una onada a última hora de la tarda deu ser indescriptible
Un cocktail en un dels numerosos bars davant de la platja
Aqui tot s’agafa amb tranquil·litat!!!
Continuem la nostra visita pel poble. És força turístic, però sense agoviar en excés, i estem encantats per haver triat aquest lloc com a final de la nostra ruta. Quan és l’hora de sopar, pugem a la terrasseta del Cheeseburger Paradise, on toquen música en directe, per menjar el plat estrella: una hamburguesa amb formatge… Però ja tenim la vista posada en fer un últim sopar a un dels millors restaurants del poble i de tot Maui. Ummm! Quina gana!
Front St. ple de restaurants i botigues
Posta de sol a Lahaina
Clica per veure post anterior: Clica per veure post següent:
Clica per veure informació de la ruta per Hawaii:
Amb el fred que fa avui, aquest pots ha escalfat una mica la meva tarda… 😉 Preciós el relat i les fotografies..
Gràcies pel teu comentari.
És veritat, ara ja comença a semblar llunyà el nostre relat, i l’hivern i el fred fa que vingui més de gust recordar la calor, les platges i el bon temps.
Una abraçada
Més que la calor, després dels últims dies de feina nosaltres enyorem el no fer res… Per cert, estem preparant una entrada dedicada a vosaltres… Estigueu atents!
Sembla mentida, però crec que no ens cansaríem mai de voltar pel món. Tornem d’un viatge, i ja estem desitjant marxar fora…
I que vol dir això d’una entrada dedicada a nosaltres? No entenem res, però estarem atents!
Viatjar es realment una necessitat per nosaltres, de fet acabem un viatge i ja comptem els dies que falten per a la següent escapada o escapadeta, la llàstima es que en el nostre cas haurem d’esperar fins al mes de juny sense fer res de res i es fa llaaarrrggggg. Nomes ho podem entendre els que tenim la mateixa malaltia, no ?? També es veritat que ho compensem amb les nostres sortides teatraires i musicals, però no es el mateix.
Las fotos son com sempre precioses i ens fa pensar en afegir Hawaii a la nostre llista de llocs per visitar.
Una abraçada.
Tens raó Imma, a vegades també pensem que això que ens passa és una mena de malaltia, però sabem que és el que també ens ajuda a tirar endavant la rutina diària… Així que, mentre podem, intentarem viatjar tot el que calgui…
Gràcies pel teu comentari