Avui deixem Big Island per volar a l’illa de Maui, i conèixer una altra illa de Hawaii. Com que hem dormit a prop de la ciutat de Hilo, on hi ha l’aeroport, podem apurar una mica més a l’hora de llevar-nos. Esmorzem la mar de bé al nostre hotel (The Inn at Kulaniapia Falls), en una terrasseta amb vistes a la cascada. Com que una de les nostres maletes petites ja no pot més i l’hem hagut de jubilar, demanem a la gent de l’hotel si la podem deixar allà perquè ens la llencin. Quina peneta, amb els kilòmetres que ha fet amb nosaltres, la pobra!
Encarem cap a l’aeroport. Després de deixar el cotxe de lloguer, anem cap al nostre mostrador. Hawaiian Airlines et fa pagar per maleta facturada però et deixen pujar dos bultos a dalt.
Al cap de 40 minuts de sortir de Hilo, ja som a Maui, a l’aeroport de Kahului. Anem a recollir el cotxe de lloguer a la caseta de Dollar però quan estem fent cua, ens adonem que els cotxes no els entreguen allà mateix, sinó que has de desplaçar-te amb un bus o shuttle que et porta fins on hi ha tots els cotxes a entregar. Aquesta vegada ens donen un Ford Fiesta de color blanc. Doncs som-hi!
Un cop motoritzats, ens acostem fins a Paia, un poble amb molt d’encant a 15 minuts de l’aeroport. És ple de botigues i restaurants amb molt d’ambient, una mica hippie. Després de fer una volteta, com que és casi l’hora de dinar, entrem al Cafe Des Amis, a l’avinguda principal –Baldwin Avenue-, i dinem super bé.
Amb la panxa ben plena, comencem a tirar cap a Lahaina, que és el poble on volem passar les tres nits que serem a l’illa de Maui, tot i que encara no tenim hotel reservat! Ahir vam estar remenant per internet i vam veure un Resort que feia molt bona pinta, tot i que era una mica car. Vam pensar que ens mereixíem uns dies en un hotel de “luju”. Ens acostem directament a veure què tal és i ens decidim a entrar.
És el Lahaina Shores i per fora sembla bastant normalet. (veure la nostra opinió a Tripadvisor). Res a veure amb la web… Demanem preus i si podem veure les habitacions. Ens donen dues claus: una, per veure l’habitació amb vistes al mar, i l’altra, per veure la que té vistes a la muntanya. Vosaltres mateixos! -ens diuen.
Agafem l’ascensor però tan bon punt marxem de la recepció, no ens recordem dels números d’habitacions que ens han dit… La clau té un número com codificat i aquest simple fet es converteix en una aventura laberíntica per les més 200 habitacions del complexe. Després de voltar per totes les plantes i preguntar a les senyores de fer feina, trobem les habitacions en qüestió. Són mini apartaments, amb una mica de cuina, però tot i estar bé, no són tan espectaculars com ens pensàvem. El millor és que l’hotel té sortida directa a la platja. Com que ja comença a ser una mica tard, no ens volem arriscar a no tenir hotel aquesta nit. Així que decidim quedar-nos aquí, de moment, una nit.
Un cop hem descarregat el nostre equipatge, anem a fer una volteta pel poble de Lahaina. Quina canya! Hi ha un ambient maquíssim, els carrers són plens de gent, de botigues, de galeries d’art i molts restaurants. La seva avinguda principal, Front St. és plena de vida. Ens agrada! Per sort, aquí passarem tres nits, tot un rècord per nosaltres! Anem a investigar un altre dels hotels que teníem vist i veiem que ens hem equivocat al reservar el resort… Quina llàstima. Aquest hotel és The Plantation Inn i ens agrada tant que decidim fer la reserva per les últimes nits que ens queden a Hawaii. A més, està millor de preu! Demà al matí farem el canvi!
Continuem la nostra visita pel poble. És força turístic, però sense agoviar en excés, i estem encantats per haver triat aquest lloc com a final de la nostra ruta. Quan és l’hora de sopar, pugem a la terrasseta del Cheeseburger Paradise, on toquen música en directe, per menjar el plat estrella: una hamburguesa amb formatge… Però ja tenim la vista posada en fer un últim sopar a un dels millors restaurants del poble i de tot Maui. Ummm! Quina gana!
Clica per veure post anterior: Clica per veure post següent:
Clica per veure informació de la ruta per Hawaii:
Qui som? 
Amb el fred que fa avui, aquest pots ha escalfat una mica la meva tarda… 😉 Preciós el relat i les fotografies..
Gràcies pel teu comentari.
És veritat, ara ja comença a semblar llunyà el nostre relat, i l’hivern i el fred fa que vingui més de gust recordar la calor, les platges i el bon temps.
Una abraçada
Més que la calor, després dels últims dies de feina nosaltres enyorem el no fer res… Per cert, estem preparant una entrada dedicada a vosaltres… Estigueu atents!
Sembla mentida, però crec que no ens cansaríem mai de voltar pel món. Tornem d’un viatge, i ja estem desitjant marxar fora…
I que vol dir això d’una entrada dedicada a nosaltres? No entenem res, però estarem atents!
Viatjar es realment una necessitat per nosaltres, de fet acabem un viatge i ja comptem els dies que falten per a la següent escapada o escapadeta, la llàstima es que en el nostre cas haurem d’esperar fins al mes de juny sense fer res de res i es fa llaaarrrggggg. Nomes ho podem entendre els que tenim la mateixa malaltia, no ?? També es veritat que ho compensem amb les nostres sortides teatraires i musicals, però no es el mateix.
Las fotos son com sempre precioses i ens fa pensar en afegir Hawaii a la nostre llista de llocs per visitar.
Una abraçada.
Tens raó Imma, a vegades també pensem que això que ens passa és una mena de malaltia, però sabem que és el que també ens ajuda a tirar endavant la rutina diària… Així que, mentre podem, intentarem viatjar tot el que calgui…
Gràcies pel teu comentari