La tornada a casa després d’una ruta que ens ha portat per Alaska, Hawaii i Seattle, tanca uns dies meravellosos que ens tornen a fer entendre per què ens agrada tan viatjar i conèixer món. I com no podia ser d’una altra manera, inclús l’últim dia, el més trist, el més pesat per les llargues hores de vol i cansament acumulat, va tenir la seva recompensa. La visió d’aurores boreals des de 10.000 metres d’altitud!!!
La Cristina ja m’ho va advertir: “aquesta nit es compleixen les condicions per poder veure aurores, i sobrevolarem el pol nord, així que estiguem atents“. Jo no hi creia gaire, perquè “es poden veure des de l’avió?“. Doncs i tant que es poden veure! Va ser tot un espectacle.
Volàvem entre Canadà i Groenlàndia, a més de 10.000 metres d’altitud, quan la Cristina, tota esverada comença a veure com una enorme taca verda invaeix el cel. Déu meu! Quina experiència. Just en aquell moment apaguen els llums de l’avió i les hostesses comencen a tancar les finestres. Volem de nit, i és aquella hora que recomanen dormir per no patir encara més el jet lag. Dormir? I ara! Som els únics que semblem advertir la presència de les aurores (o si més no, que ens fa il·lusió) i agafem la càmera de fotos i ens movem per tot l’aparell per poder veure-les millor.
Silenci absolut, la majoria de gent dormint, llum apagada, i dos freakis amunt i avall entusiasmats amb l’espectacle visual que ens oferia el cel. Trobem una bona posició en una filera buida, a la zona Comfort Class, on en teoria no podem seure, però ningú ens diu res. Quina passada! Això sí, fotografiar i deixar constància d’aquest fenomen meteorològic és força difícil. L’avió es desplaça a més de 800 quilòmetres per hora, i no és gens fàcil fer fotos nocturnes a aquesta velocitat!
La ruta ha arribat a la seva fi, amb un munt de bons records i experiències, i el final ens tenia preparada una gran sorpresa. Quina manera d’acabar el nostre viatge!!
Informació i preparació de la ruta 
Què guapooo!!!!!!! Benvinguts a casa!!!!!
Mare meva quina passada!! Nosaltres ho vam viure en directe aquest hivern a Noruega, però no es pot comparar!!! Que tingueu una bona tornada a la vida real!
Moltes gràcies pel vostre comentari, Joan i Èlia. Com sempre, està costant una mica tornar a la crua realitat, després de gaudir moltíssim amb la nostra ruta pels EUA.
Però segur que no és res comparat amb la vostra aventura. Hem descuidat una mica la lectura dels blocs que ens tenen enganxats (entre ells el vostre), però prometem tornar-nos a posar al dia. Així la tornada a la vida real serà una mica millor.
Cuideu-vos molt, i molts ànims en el vostre super-viatge!!
Manel & Cristina
És un bon post per tornar a casa, parella. Espero que hagueu gaudit intensament d’aquest llarg viatge, que segur que sí. Ja n’explicareu més coses, eh? Que a mi em teniu molt enganxada, i és com allò dels culebrots, que per més que te’n donin… sempre en vols més!! ha ha ha. Un petonàs.
Va ser un bon final de viatge, Marina. I hem intentat mostrar-ho el millor que hem pogut, però és impossible. Trobar-nos totes aquelles aurores boreals al cel durant una bona estona del vol va ser espectacular.
Gràcies pel teu comentari i, com tu dius, enganxar-te a la nostra ruta…
Una abraçada!
Quina experiencia mes maca !!! Nosaltres no hem vist mai una Aurora Boreal i ens fa molta enveja. De totes maneres no ens podem queixar, ja que estem enviant aquest comentari des de Agia Nikolaos a l’illa de Creta, on varem arribar ahir.
Esperem les croniques de la vostra segona part del viatge, al que estem enganxats.
Una abraçada
Imma i Miquel
La veritat és que veure les aurores des del cel, va ser una experiència increible.
Que gaudiu moltíssim de Creta. Ja ens explicareu quines coses es poden veure allà. Nosaltres acabem de tornar de viatge i ja marxaríem una altra vegada. Això no deu ser bo…
Una abraçada.
Magnífiques fotografies 😉 Ja espero els vostres posts hawaiians!
Gràcies Missmad, però de veritat que les fotos no poden transmetre l’espectacularitat del que vam veure durant el vol de tornada a casa.
Aviam si la feina i la tornada a la vida real ens permeten escriure coses de Hawaii, un lloc que també recomanem moltíssim.
Uauuuuu Quina passada!!!! Nosaltres no n’hem vist mai cap hi ha de ser espectacular!!! Quina canya!!!! Segur que aquests moments et fan ser feliç, moooolt feliç!!!! Ara que hem trobat el vostre blog us seguirem la pista!!!!! Una abraçada 😉
Núria i Ramon
Moltes gràcies nois, com dieu, hi ha petits moments que t’omplen de felicitat. I viatjar ajuda a que això passi més sovint…
Us seguim!!
Una abraçada
Manel & Cristina