Normalment, dins d’aquesta mena de “secció” fotogràfica, ens agrada explicar la història o moment que hi ha darrera d’una fotografia. Però avui ho volem canviar una mica. Primer perquè si normalment aquest tipus d’entrades les fem des de casa, recordant la foto, aquesta vegada ho fem des del mateix lloc dels fets: Hawaii. I segon, perquè són 3 fotos les que ens explicaran una història.
Els fets passen al Maunakea Market, al barri de Chinatown, Honolulu. Els mercats d’arreu del món tenen un encant especial, i sempre trobes coses sorprenents. En aquest cas vam trobar-nos amb una paradeta on venien peix, i una gran peixera plena d’enormes granotes vives.
Algú devia fer una comanda enorme d’aquests animals, perquè el peixater estava omplint un sac amb elles. I ja ens veieu a la Cristina i a mi, al costat d’una família gaudint de “l’espectacle”.
El pare inicia una conversa amb la Cristina, i li explica que són de California, i que els dos fills que viatgen amb ells, mai han vist granotes. Precissament un dels nens sembla molt sorprès, i quan el peixater acaba la tria, el petit s’apropa al vidre de la peixera i sembla que s’estableixi una conversa entre ell i l’animal.
La granota sembla dir: “Uf! Avui m’he escapat d’una bona!”
I el nen diria: ” Ho sento, t’enduria amb mi, però el pare diu que ja en tenim prou amb el gat i el gos…”
BonaVida Travel 
una entrada ben curiosa, parella! És cert que en alguns llocs tenen molt costum a menjar granotes, i aquí no tant, tot i que a la Sirena ja se’n troben de congelades! Però veure-les allí, en directe i vives, fa que me’n passin una mica les ganes, ho reconec. Aquest nen és preciós! I veus, ell tampoc no les havia vist! Un conte molt bonic a través de tres fotografies, sense dubte. Que continueu el viatge amb més sorpreses!!! Petons
Si, sempre és ben curiós de veure aliments als que nosaltres no estem acostumats, Marina. Tot i que no és gens estrany menjar granotes, era tot un espectacle veure com omplia el sac per vendre-les.
Ens va encantar la cara que posava el petit mirant les granotes. Ara ja gairebé fa un mes que som fora de casa, i estem encantats de gaudir de sol, platges i sorra. Però això està a punt d’acabar…
Gràcies pel teu comentari. Una abraçada!
Una entrada molt bonica! La foto és molt mona i evocadora… 😉
Moltes gràcies, Missmad.
La veritat és que el petit feia una cara de sorpresa enorme. I les granotes eren enormes!