Ja ho hem dit més d’una vegada, però sovint ens oblidem de les meravelles que tenim ben a prop de casa. I és que al nostre país tenim llocs majestuosos, i volem parlar d’un d’ells: el Parc Nacional d’Aigüestortes i el seu majestuós Estany de Sant Maurici.
L’excursió consisteix en una petita ruta (que nosaltres fem en moto) pel Pirineu, visitant alguns pobles i ciutats del Pallars Sobirà (Sort, Rialp, Llavorsí, Espot…), però sobretot ens ve molt de gust fer alguna excursió pel Parc.
El nostre punt de partida, com el de la majoria de visitants al Parc, va ser el poble d’Espot. Es pot arribar en autobus (Alsa i alguna altra companyia ofereix el desplaçament) però anar en vehicle propi seria la millor opció per moure’ns amb total llibertat. I fer-ho en moto encara ens oferia moltes més possibilitats.
La nostra idea era deixar el vehicle a l’aparcament del Prat de Pierró, però per uns minuts ens vam trobar que ja era ple i no permetien l’accés fins allà (cal ser previsors 😅). Vam decidir deixar la moto al mateix poble d’Espot, i agafar els taxis (en realitat uns LandRovers amb capacitat per a 9 passatgers) que fan el servei de transport per si no volem pujar caminant. El cost és de 5’25 € per persona i trajecte. Els cotxes et deixen al mateix Estany de Sant Maurici en un quart d’hora, i t’estalvies 1h ½ de caminata, una ajuda sobretot quan ja es comença a fer tard i estàs en baixa forma.
La primera imatge que veus de l’Estany és impressionant. És el típic plano del llac amb el pic dels Encantats darrera. Tornem a dir que ens vam trobar moltíssima gent, però com sempre passa en aquests espais naturals tan grans, tard o d’hora trobes el teu racó de pau i tranquil·litat.
La geografia del Parc és d’alta muntanya, ja que la majoria del terreny s’alça per sobre dels 1.000 metres, amb pics que superen els 3.000 metres d’alçada. Podem trobar força llacs i destaquen dues valls, a l’oest la Vall del riu Sant Nicolau i a l’est la Vall del riu Escrita, amb l’Estany de Sant Maurici. És una antic llac engrandit amb una presa, que es troba a 1.910 metres d’altitud i fa aproximadament 1 km de llarg per 200 metres d’amplada.
Existeixen diferents rutes i senders per descobrir el Parc, i el millor és informar-se previament. Després de demanar una mica d’informació a la petita oficina que trobem allà mateix, ens decidim a fer l’Itinerari 2 que tenen establert a la guia de rutes i itineraris del Parc.
És un bonic i senzill trekking que voreja completament l’Estany i ens fa passar per la Cascada de Ratera, l’Estany de Ratera, el Mirador de l’Estany fins tornar al punt de partida. El desnivell total és molt suau, només 300 metres (de 1.910 m a 2.210 m) i és apte per tot tipus de persones. De fet vam veure moltes famílies amb nens petits.
En total la guia ens diu que la durada del recorregut és de 2h 30, però nosaltres el fem en unes 5 hores. La raó: ens entretenim amb qualsevol cosa, parem a fer un munt de fotos, fem un descans de 30 minuts a l’Estany de Ratera per remullar els peus… Però el que compte és la sensació que ens va deixar a nosaltres aquest recorregut, i va ser espectacular!
Atenció! El consell més important per fer aquesta excursió (a més de portar roba i calçat còmode i de muntanya) és portar força aigua. Ens hem d’hidratar i beure molt durant el recorregut. I si apreta la calor, podrem refrescar-nos en alguns rierols que trobarem durant el trajecte.
La set i el cansament, quan vam arribar de nou a l’Estany de Sant Maurici, és el que ens va fer decidir tornar a baixar amb el servei de taxis. Els nostres plans eren fer també la baixada a peu, però la falta d’aigua ens va deixar “tocats”. Necessitàvem una terrasseta amb un parell de begudes fresques per tornar a recuperar les forces! 😀
Allà, asseguts mentre preníem una beguda, vam decidir que no trigaríem gaire a tornar al Parc per fer una altra ruta per la zona, però en una època més fresqueta i si pot ser, amb menys gent. I és que, després d’un dia tan complet com el que vam passar, això ens corrobora que no cal marxar a l’altra punta del món per veure meravelles naturals com les que tenim a casa!
Clica per veure altres posts del Pirineu català
BonaVida Travel 
hola, acabo de descobrir el vostre diari i m’ha encantat, i molt bona l’explicació, pero tinc una consulta…volem anar-hi aquest dilluns i portar el nostre gosset,podrieu dir-me si hi havia gaire gent amb animals de companyia?? i si algun consell q hauriem de saber tb encantats!!! gracies
Hola Silvia,
Benvinguda al nostre bloc. Et podem dir que hi havia força gent amb gossos, i tots anaven lligats, encara que desconeixem si és obligatori fer-ho. Moure’s pel Parc d’Aigüestortes amb la teva mascota és una bona opció.Tampoc sabem, si decidiu pujar en taxi, si accepten portar-losamb vosaltres al vehicle. Segur que al telèfon de la web del Parc us poden informar amb més detall.
I us podem aconsellar de portar uns entrepans, o millor encara, una carmanyola,i dinar davant d’un entorn tan privilegiat com l’Estany de Sant Maurici.
Una abraçada! I ja ens explicaràs com us ha anat…
Homeeeeeeeeeee,pot ser que no hagi vist el post de Lleida encara? Que Lleida ciutat tb existim, eh? jejeje. Ja que aneu als Pirineus, una parada d’una tarda a Lleida s’ha de fer! De fet un cap de setmana, arribeu dissabte al matí (davant mateix de l’estació de trens hi ha una oficina de turisme), tomet pel carrer Major, el casc antic i la Seu Vella. Per la nit a sopar per “Ricardo Vinyes” i a prendre algo pels vins. Diumenge dormideta, passejada per La Mitjana per fer gana i a menjar caragols i carn a la brasa i per la tarde tornada cap a casa.
Llàstima que no estigui a casa, si no, ja estem organitzant una caragolada a la torre per fer-ho complet! jejeje
Petons
Fuet-i-Mate
Clar que Lleida existeix!!! Jajaja. Però tens raó que encara no hem dedicat cap post a aquesta ciutat.
Ara ja fa massa anyets de la darrera visita. Haurem de posar remei, i tal com ens proposes, seguir els teus consells. Segur que sortiria una escapada magnífica.
Gràcies pels consells!!!
Una abraçada!!!