Volem iniciar una nova secció al nostre bloc parlant del que ens hem trobat darrera d’algunes fotografies. Totes les fotos tenen una història, i volem explicar algunes que conservem millor a la nostra memòria.
Portem publicades milers de fotos al nostre blog de viatges, i la majoria ens fan recordar bons moments. Però en tot cas, el que volem destacar és la història que trobem darrera d’aquella instantània que, degut la sort, la casualitat o, digueu-li com volgueu, vam poder realitzar…
També intentarem posar els detalls tècnics de la fotografia, ja que com sabeu, valorem moltíssim les imatges dins el nostre bloc.
I comencem parlant de la foto de la guineu feta a Sicília. Va ser feta el 26 de juny del 2010, durant una escapada per l’illa. Tornàvem d’una fantàstica visita pel volcà Etna, i ho fèiem en un cotxe que vam llogar per moure’ns amb més llibertat. Això ens facilita moltíssim el tema de les fotografies, perquè podem aturar-nos sempre que volem. Intentem fugir de les excursions organitzades i els tours guiats, ja que llavors és molt difícil tenir el temps necessari per fotografiar amb llibertat.
Dades tècniques: 50mm; f/5.6; 1/400s; ISO 400
Conduíem per una estreta carretera plena de revolts, dins del Parc Regionale dell’Etna, camí de la població costanera de Taormina quan un cotxe aturat en plena corba ens va fer frenar. No enteníem per què estava aturat allà al mig, en una zona una mica perillosa. Però vam veure que assenyalaven cap a algun animal que es trobava al marge de la carretera que s’endinsava cap al bosc. De lluny ens va semblar un gos, perquè s’amagava entre les roques, però vam decidir deixar el cotxe a un costat (que no molestés a ningú), i veure de quin animal es tractava. La nostra sorpresa va ser majúscula al veure que era una petita guineu. Al principi era difícil veure-la bé, perquè s’amagava contínuament, però vam tenir la paciència d’esperar una estona per si s’apropava. I tant que ho va fer! Suposem que tenia moltíssima gana, ja que vam oferir-li unes galetes que portàvem i se les va menjar amb gust!
La foto vam aconseguir fer-la després d’una bona estona de paciència, en silenci, i sense fer moviments bruscos. Vam oferir-li una galeta més, però en lloc de llançar-la a terra, vam intentar que la guineu la mengés de la nostra mà. Es va apropar lentament, amb cara de por, però finalment la va agafar. I llavors es quan vam aprofitar el moment. Se’ns va quedar ben plantada davant nostra, amb una cara mig barreja de pena, curiositat i gana. I en aquell curt instant, vam aconseguir la foto que avui us volem mostrar.
I abans que tinguéssim temps de fer més fotos, altres cotxes van aturar-se al veure’ns a nosaltres, i la nostra amiga va sortir disparada cap al bosc per amagar-se un altre cop…
PD: Per cert, ja que parlem d’una secció nova, deixeu-nos explicar que, com potser heu vist al lateral del bloc, hem afegit Twitter (twitter.com/diaribonavida) i pàgina pròpia al Facebook (facebook.com/diaridelabonavida), on podeu consultar el bloc en moltíssimes més opcions que ens ofereix la xarxa.
Salut i a fer fotos!
Informació i preparació de la ruta 
Trobo fantàstica l’idea que heu tingut. A vegades amb tan sols una bona foto es pot explicar moltes mes coses i sobretot vivències viscudes inoblidables. Felicitats per l’historia i sobretot per la foto que es entranyable.
Una abraçada
Gràcies Miquel,
Moltes vegades ens agradaria explicar més coses d’una única fotografia, però llavors les entrades serien llarguíssimes. És per això que hem decidit fer de tant en tant un post explicant una història concreta.
Ja sabeu que valorem molt la fotografia al nostre bloc, i aquesta és una manera més clara de destacar-les.
Una abraçada
M’encanta la foto, realment quan vas amb presses et perds un munt de coses.
Foto i història, fantàstica idea, i magnífic blog.
Una abraçada i bona feina!!!
Perdó l’anónim era jo,…queda molt lleig aixó de Anònim…
Hola Natàlia,
Moltes gràcies pel teu comentari! Continuem de mica en mica omplint de continguts el nostre bloc. Mentre podem viatjar anirem fent entrades per farcir-lo.
Ah! i tens raó, a vegades arriben comentaris amb l’etiqueta d’anònim i clar, no tenim ni idea de qui és…
Una abraçada!!
Una foto preciosa! De sempre m’han agradat molt les guineus i és una llàstima que per les nostres contrades no en veiem més… Amb els ullets que fa me l’enduria a casa per donar-li tantes galetes com ella vulgués 😉
Nosaltres també vam tenir el desig de portar la guineu cap a casa nostra. Era maquíssima!!! Fotografiar animals en llibertat és genial.
Estem molt contents que t’agradi la foto.
Gràcies