Després d’explicar la primera impressió sobre Amsterdam, i una altra entrada per parlar de les bicicletes, ara toca explicar una mica més de la nostra recent escapada. Situada a cor de l’Europa del Nord, la capital dels Països Baixos està construïda sobre un tramat històric de bonics canals. De fet, aquests són els que marquen l’estructura urbana de la ciutat. L’aigua ha sigut des de sempre un element clau, fent de la ciutat un imperi del comerç europeu al segle XVII. Una protecció constant dels dics és vital per evitar inundacions, ja que molta superfície edificable ha estat robada al mar.



Gràcies a l’aigua i als seus canals, Amsterdam s’ha mantingut gairebé inalterable des de fa 4 segles, i això també ha fet que sigui molt còmode de recórrer a peu i que els seus llocs més turístics estiguin molt junts i es puguin veure desplaçant-se a peu (o bicicleta).
Una cosa que ens va sorprendre és la neteja dels seus canals. No estem dient que siguin aigües cristal·lines, ni molt menys, però pensàvem que tanta aigua estancada provocaria olors i brutícia, i res més lluny de la realitat. Cada nit es tanquen una sèrie de rescloses i es bombegen més de 600.000 metres cúbics d’aigua per aconseguir que aquesta es renovi constantment.



I amb tants canals (uns 160), les construccions més transitades són els ponts. Es calcula que existeixen gairebé 1.300 repartits per tots els barris. Això pot fer que persones com jo (despistades i sense rumb fix quan caminen), tinguin la sensació d’estar passejant sempre en cercles i completament desubicats, ja que gairebé sempre veiem aigua i algun pont. Sort dels mapes i de la Cristina per reconduir aquesta sensació.



Una altra curiositat molt fotogènica són les seves cases. Altes, estretes i construïdes amb maons, la majoria semblen tortes, i de fet ho estan. Un terreny inestable i de caire fangós, fa que moltes s’enfonsin gradualment, i hagin de ser apuntalades amb pilones de fusta directament des de l’aigua. La sensació de no ser edificacions completament rectes també la provoca que moltes no tenen façanes paral·leles, es a dir, la part superior sobresurt més que la inferior. Això és fet expressament, ja que la majoria de cases també servien de magatzem fa anys i per descarregar les mercaderies des dels vaixells, utilitzaven unes politges i cordes situades dalt de tot de l’edifici per hissar-les. La forma de les cases, evitava que les mercaderies toquessin la paret.


Amsterdam també es considerada la capital de les llibertats. Diuen que és la San Francisco europea. No només per la seva política respecte a les drogues blandes, els Coffeeshops, i la prostitució, sinó per que per tot arreu es respira un aire de deixar fer, sempre que no es molesti a ningú. No deixa de sorprendre el seu Barri Vermell (clica per veure entrada) amb les prostitutes exhibint-se als aparadors o la quantitat de gent (majoritàriament joves) fumant “porros” als cafès autoritzats pel govern.

I recomanem una cosa que fan molts joves quan el bon temps acompanya i que nosaltres vam tenir l’oportunitat de copiar: seure a la gespa del Museumplein (la zona dels museus), i dinar algun sandwich comprat a les moltes botigues de la ciutat. I ja que dinàvem amb el Museu Van Gogh darrera nostra, vam aprofitar per fer-li una visita i admirar algunes obres del genial pintor.

