Situada entre el riu Spree i el canal Kupfergraben, a la ciutat de Berlín, trobem la Illa dels Museus (Museumsinsel), que acull el complex museístic més divers del món. Formada per cinc edificis (Altes Museum, Neues Museum, Alte Nationalgalerie, Bode-Museum i Pergamonmuseum) va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat el 1999, gràcies al seu valor històric.
Construït entre mitjans del segle XIX fins a principis de XX, en un principi exhibia la col·lecció reial d’art prussià, fins que al 1918 es va convertir en Fundació pública. Tot i patir molts danys i desperfectes durant la II Guerra Mundial, actualment està en un procés de renovació que vol aconseguir que el complex quedi més unificat amb la creació d’un important edifici d’entrada i un gran centre per a visitants que connectarà tots els museus.
Seria impossible fer una sola entrada sobre aquest Museumsinsel, però volem explicar quatre detalls d’un dels museus sobre antiguetats, art islàmic i del Pròxim Orient més importants del món: el Pergamonmuseum.
Construït entre els anys 1910 i 1930, el Pergamonmuseum és conegut sobretot, per albergar enormes rèpliques d’ imponents conjunts arquitectònics. L’exemple més impactant és, sens dubte, l’Altar de Pèrgam (170 a.C.). El seu fris escultòric, es troba entre les obres mestres de l’art helenístic i mostra l’anomenada Gegantomàquia, la guerra entre els deus i els gegants.
Una altra destacada obra, que pertany a l’arquitectura romana, és la Porta del Mercat de Mileto (segle II d.C.). Imagineu-vos les dimensions de la sala que acull aquesta porta de més de 16 metres d’alçada…
La part que acull les exposicions sobre el Pròxim Orient, contenen més de 270.000 objectes provinents, en gran part, de les excavacions alemanyes efectuades a principis del segle XX a Babilonia, Assur, Uruk… Una de les principals atraccions és la reconstrucció de la Porta d’ Ishtar, datada de l’època de Nabucodonosor II (segle VI a.C.)
I, a nivell d’anècdota, us explicarem que és un dels pocs museus que hem visitat on és permès fer fotos. Ja sabeu la poca gràcia que ens fa trobar-nos cada vegada amb més restriccions cap a les càmeres de fotografiar (vegeu entrada sobre aquest tema), i aquí, tot i que com és normal no es podia disparar amb flash, la nostra sorpresa va ser majúscula . Tant, que després de comprar l’entrada, vam decidir deixar les jaquetes, motxilla i càmera de fotos a les taquilles, i és per això que totes les fotos d’aquesta entrada al bloc són fetes amb el mòbil (disculpeu la qüalitat). La cara que se’ns va quedar al veure com tothom feia lliurement fotografies va ser bona…
Informació i preparació de la ruta 
Ai Manel i Cristina! Sempre sou millors que una guia turística vosaltres! Quines ganes provoqueu de viatjar… fiu. I poder fer fotos al museu, sí, és tot un privilegi! petons
Gràcies Marina pel teu comentari.
Només intentem explicar el que ens trobem i ens agrada quan visitem algun lloc. I si pot ser amb alguna foto que transmeti quelcom, millor!