Un curt recorregut per la costa portuguesa, des de Lisboa fins al Cabo da Roca és el que vam fer durant una visita a la capital portuguesa. Però amb el poc que vam veure, ja ens atrevim a recomanar-ho, perquè ens va semblar maquíssim. Coneguda per la gent de la zona com “la linha”, aquesta regió costanera s’ha convertit en una de les zones sub-urbanes més populoses de Lisboa, encara que amb un ambient molt més tranquil.
Llogar un cotxe durant un dia, i sortir de Lisboa és el que vam fer. Ideal per descobrir ciutats, pobles i platges a poca distància de la capital. Una de les ciutats on vam parar, Cascais, està situada a només 30 quilòmetres a l’oest. Molt animada durant l’època de bon temps, permet una passejada agradable, i és plena de bars i restaurants amb terrassa. El que fa temps era un petit poble de pescadors, ha acabat convertint-se en un destí de vacances a la Costa Blava portuguesa. Com ha passat a molts pobles de la costa catalana, als anys 30 era una aldea pesquera, que va començar atraient artistes i escriptors de l’època i més tard, el ser triat un lloc d’estiueig per la família reial, va disparar la seva popularitat. No és pot negar que és un lloc molt turístic, però també podem veure un agradable centre històric.
Continuant el recorregut en direcció oest, i vorejant el passeig marítim que surt des del mateix Cascais, trobarem la coneguda Boca do Inferno. Aquest espectacular penya-segat, és un punt de reunió d’aficionats a la pesca, que es barregen amb algun que altre turista i parelles d’enamorats que decideixen veure la posta de sol des d’aquest lloc tant privilegiat. Les onades penetren entre els enormes forats a les roques, provocant un bonic espectacle. El seu nom ja ens indica com pot arribar a ser aquesta cavitat quan hi ha temporal. Es poden veure alguns valents que busquen percebes entre les roques, ja que la zona és molt rica en fauna, atreta per les fortes corrents.
I si seguim vorejant la costa, trobarem algunes platges on val la pena fer una banyadeta si el temps acompanya… Una de les més famoses és la Platja de Guincho , molt popular entre els surfistes. Quan nosaltres vam anar (juny 2011), feia molt de vent i havia bastants surferos i sobretot els que practicaven kite-surf. La platja és molt gran i amplia, amb una sorra molt fina, que ens va permetre una llarga passejada per la vora de l’aigua. Això si, segons la guia que portàvem, durant els caps de setmana de juliol i agost, és molt difícil trobar una forat entre tantes famílies que venen a prendre el sol…
El recorregut acaba al Cabo da Roca, el punt més occidental de l’Europa continental. Allà el vent sempre bufa de valent, i les vistes del seu far davant de l’impressionant penya-segat són impressionants (veure entrada sobre Cabo da Roca). Visitar la costa més oberta a l’Atlàntic de tota Europa, és una bona experiència.
BonaVida Travel 
Una vegada més, unes fotos precioses nois…! Quan vaig ser a Lisboa només vaig arribar fins a Cascais. La Boca do Inferno ha de ser preciosa, també, com la platja do Guicho que, amb aquesta sorra, m’ha ben captivat. No sabia que tota aquesta costa es digués linha… veus, sempre aprenc coses amb vosaltres! Petons
Ui! Ara no sé perquè m’ha sortit amb el logo de Quins fogons.. perquè hauria d’haver sortit Tapatdetapes.blogspot.com… pk sóc la Marina… en fi! Coses de la informàtica… he he
Hola Marina,
La veritat és que no vam estar gaire a Lisboa, però vam aprofitar molt bé els dies i ens va agradar molt tot el que vam visitar. És un lloc per tornar amb més calma.
I no et preocupis, que hagi sortit el teu primer comentari amb una altra adreça, ens ha permès conèixer la web del programa “quins fogons”. Quantes receptes… que bones…
Gràcies per enviar el teu comentari al Diari de la Bona Vida.
Una abraçada.
Veus que bé! El programa Quins fogons és un programa de cuina que fem amb una companya de ràdio. Ens podeu escoltar cada divendres, si voleu! Petonets 90.1 Fm (www.lactual.cat) Fins aviat!