Tranquil·litat, pau, relax… Això és el que buscàvem quan vam decidir anar a Eivissa; i això és el que vam trobar. La més gran de les illes Pitiüses (Eivissa i Formentera), i la més occidental de l’arxipèlag Balear, ens ofereix més de 200 quilòmetres de costa, en la qual s’alternen petits penya-segats amb cales d’arena.
Tot això ben fàcil de recórrer, les distàncies màximes a l’illa són de 41 quilòmetres de nord a sud i de 15 quilòmetres d’est a oest. Però tot i el seu tamany, ens hem de prendre amb calma la seva visita, intentant gaudir al màxim de cara racó.
No sempre es pot triar una bona època per viatjar, però visitar l’illa a finals de maig (2011) ha sigut un encert. Poca gent encara, però amb un inici del bon temps que permetia el bany a les platges.
Per moure’ns triem l’opció del lloguer de moto (recomanem Casa Valentín). Una Vespa 125cc. ens permet la màxima mobilitat. Aparquem allà on volem. Només una cosa a tenir en compte: per les nits refresca, i s’ha d’anar lleugerament abrigat si no es vol patir en els trajectes llargs. Conduir gairebé sols per les carreteres (sobretot al nord) és un plaer.


Per dormir triem l’hotel/casa rural Es Cucons. Genial! Situat al mig del camp, a prop de Santa Agnès, i amb només 16 habitacions repartides per la finca, ens aporta la pau que busquem.
Tot i així, ens trobem amb una gran desgràcia a l’illa. Es declara l’incendi més gran que mai hagi afectat Eivissa. Dimecres 25 de maig (2011) anàvem cap a la platja d’Aigües Blanques, quan vam divisar una gran fumera. El mal pressentiment que en aquell moment ens va venir, va quedar confirmat hores després. El foc cremava més de 1.000 hectàrees al terme de Sant Joan de Labritja.
Després de sopar, i tornant cap a l’hotel, vam decidir parar en un caminet al costat de l’entrada d’una arbreda, per fer fotos. Necessitàvem obscuritat absoluta, ja que volíem mostrar el cel estrellat amb el núvol de fum i les flames. Eren les 12 de la nit. L’aventura va ser majúscula, ja que els pocs cotxes que circulaven a aquelles hores i per aquelles carreteretes paraven per demanar-nos si teníem problemes… Costava explicar que només volíem fer fotos!!

Dediquem 4 dies a voltar per tota l’illa, descobrint platges, cales, petits pobles, i menjant, molt i molt bé. Però això, ja és història pel següent article…