Durant tota la nit ha estat plovent. Quan ens hem llevat, ja hem vist que la nostra idea de fer el vol amb helicòpter i l’excursió sobre el glaciar, era impensable. Per això, hem recollit els trastos i carretera i manta! De fet, la pluja no ha parat en tot el dia i hem aprofitat per avançar en el nostre trajecte (anem força endarrerits sobre la previsió inicial).
Pel camí, hem parat a veure les Pancake Rocks. Són unes roques arran de platja que tenen forma de crepes, posats un sobre l’altre. El dia no acompanya gaire però la foto de rigor no pot faltar!
Hem parat a Hokitika a dinar i finalment, després de 8 hores de carretera, hem creuat el país horitzontalment i, de la costa oest, ens hem plantat a l’est. I com és aquest país !!! Ens apropem a on volem dormir, Hanmer Spring, i para de ploure, i aquesta llum tan especial de Nova Zelanda ens regala uns momentets. No hi ha fotografia que la pugui copsar. A més, els camps són plens de “kowhai”, uns petits arbrets que donen brillants fulles grogues i mai hem vist un groc tan llampant a la natura.
Al poble de Hanmer Spring hi ha un centre d’aigües termals. Anem a banyar-nos????
Ah! Per cert…
BonaVida Travel 
Muchas gracias a los dos por la felicitación. Y recordad que si mirais por la noche el cielo estrellado de New Zeland, me vereis… (esta frase no es mia, pero es buena eh…). Os esperamos a la vuelta para celebrarlo!! Os quiero.
Hola franquesins,
segurament debem tornar a estar aprop els uns del altres. Ara estem dinant a Nelson i si esteu pujant des de Hammer Spring segur que esteu ja pels voltants.
Despres dels pingus hem fet kayac a l’Abel Tasman, sort que va ser ahir que l’aigua estava encalmada, avui estava fatal!!!!
Manel, ole pel teu salt, el Cris s’ho va estar rumiant pero al final va decidir no fer-ho. I jo ni de conya, nomes pujar en la gondola cap el cim a Queenstown i veure l’inclinacio que tenia allo em vaig quedar blanca, je,je.
Us seguim,
Cris i Rosa
Nois! Quina passada de viatge! Feu bastanta enveja… Que acabeu de disfrutar de la ruta!!!!
Molt maca l’última foto!!!!!!
Diu la Mela que: “en el puente de Canovellas hay también flores amarillas” (amb cara pensativaaaa)… I de cop… “serán las mismas????” (amb el ceño frungidooo)!!!